Qui vol el 155?

Des de la Villa y Corte alguns apel·len a aplicar l'article 155 de la Constitució per "suspendre" l'autonomia catalana i "castigar" així el secessionisme, que, per la seva banda, la menysprea.

En això coincideixen per atzar els centralistes, que no la volen paralitzar, sinó suprimir; alguns cartesians abstractes —a tal conducta, tal resposta tècnica— i una minoria de governants, autoconvocats en la tasca admonitòria. Els qui més defensen aquest càstig no tenen la capacitat d'aplicar-lo. I els competents per executar-lo estan lluny de proposar-lo. Avui en dia.

Els que sí que pugnen perquè s'apliqui l'article són els secessionistes. Juguen a provocar el fora de joc per aconseguir-ho. El lector ja sap que no pretenen celebrar el referèndum proindependència, sinó que se'ls prohibeixi, millor si és d'una manera aparatosa, per presentar-se com a víctimes del centralisme i ampliar així els seus vots en les imminents eleccions.

És l'única manera, calculen, d'obtenir, per via ja heroica o compassiva, una majoria molt àmplia: desincentivant de passada molts votants autonomistes i federals, que es quedarien a casa davant les "atrocitats anticatalanes" del "constitucionalisme".

Per això els és igual que el Consell de Garanties Estatutàries —el vigilant català de la constitucionalitat i l'estatutisme de les lleis de la Generalitat— acabi de confirmar una vegada més que un referèndum de secessió convocat pel Govern autònom seria il·legal. Millor; som-hi; serà la traca final; la seva represàlia és la nostra única finestra d'oportunitat; ara o mai... argumenten.

Tant se val que des de diferents bandes es llegeixi malament el maleït article 155. Ni suprimeix ni suspèn l'autonomia. No priva els seus gestors de les seves competències. No substitueix unes autoritats per unes altres. No tanca Parlaments. No destitueix Governs. Permet, estrictament, una intervenció puntual, efímera: "donar instruccions" a l'autoritat que incompleixi una norma perquè la compleixi. Llegiu el paràgraf 2, que és on rau el secret.

Però això és l'apartat jurídic. El polític és que el seu "art és saber no utilitzar-lo" (Cruz Villalón), que és un recurs d'ús únic, que és una bomba atòmica de finalitat dissuasiva. Que fer-la explotar comporta el greu risc de fer explotar tota la Constitució.