Matar el controlador

La sala d'escoltes telefòniques no té molta poesia. De fet, no és una sala, és un ordinador on seu un sergent de la Guàrdia Civil. Amb el teclat, hi ha uns cascos negres endollats. Està al mig del despatx del grup de policia judicial de Barcelona, format per una desena de persones. Al final, en una altra habitació, hi ha tres ordinadors més que serveixen per al mateix: espiar la vida d'altres.

Qui escolta aquestes converses? Qui desxifra els codis secrets? Qui interpreta l'insult afectuós o el favor prevaricador? Gairebé sempre són els investigadors els qui es posen els cascos. "En l'etapa del País Basc, moltes vegades eren les dones dels guàrdies les que ho feien", recorda un comandament policial que va participar en la lluita antiterrorista, sobre el basc. Però què passa quan es tracta d'un idioma tan rar com l'osseta?

La història va passar fa 15 anys. En l'Operació Cala, la Guàrdia Civil investigava a un grup d'ossetes del nord que vivien a Lloret de Mar, i que tenien estrets vincles amb el Govern del seu país. En la localitat costanera de Girona, el presumpte líder es construïa un xalet. La seva mà dreta era l'arquitecte de la casa. L'Audiència Nacional havia autoritzat que els punxessin els telèfons per aclarir si es dedicaven al tràfic d'armes i a la falsificació de dòlars.

El problema era que els investigats parlaven, a més de rus, osseta, un idioma molt poc comú. A través d'un confident, els agents van localitzar un dels pocs originaris d'Ossètia que vivia a Barcelona. Estava il·legal, i va accedir a traduir als seus compatriotes a canvi de regularitzar la seva situació a Espanya, segons fonts policials. Li van fer un test de prova, i van comprovar que per fi algú podria comprendre tots els secrets atrapats en les desenes de cintes de casset (eren uns altres temps) que tenien davant.

Però l'alegria va ser breu. Poc després, el traductor de rus que treballava amb els guàrdies en el cas (un altre dels idiomes dels seus objectius) va escoltar una reveladora conversa. Un dels investigats explicava a un altre que un compatriota s'havia presentat a casa seva per dir-li que havia estat amb la Guàrdia Civil, i que li havien demanat que els traduís desenes de converses telefòniques seves.

"Algunes vegades passen aquestes coses", admet el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena. Encara té al cap el cas d'una dona a la qual van contractar perquè traduís Ioruba i Igbo. Estaven investigant a una parella nigeriana que havia entrat a l'aeroport de Barcelona 90 quilos de cocaïna. Va escoltar els telèfons durant mesos... Dos anys després, la Guàrdia Civil va tornar a creuar-se amb la intèrpret, però aquesta vegada no era una integrant de l'equip d'investigació. Sentint a la parella que es dedicava a traficar amb drogues i al negoci clandestí de cotxes, havia après el mètode i ho havia exportat a Nigèria.

"Les escoltes són l'ull de l'embut", intervé un altre comandament de la Guàrdia Civil, en el sentit que allí s'acumula el greix d'un cas. Una sola persona pot escoltar 20 o 30 telèfons, hores i hores assistint com a públic a vides que li són alienes. Moltes d'aquestes xerrades no se senten en directe. Les trucades nocturnes, per exemple, solen guardar-se per l'endemà.

I a la nit va ser quan van tirotejar a un investigat de l'Operació Gamba Vermella (2005), de corrupció al port de Barcelona. Els guàrdies es van assabentar al matí, en un fals directe, quan van escoltar com la banda s'havia portat a l'Atonyino a la muntanya del Tibidabo i l'havia disparat a la cama per haver-los robat part de la seva cocaïna.

Altres vegades, l'escolta, gairebé per fortuna, és en directe, com els va passar als Mossos d'Esquadra el 2013. Investigaven als Black Panthers. "Tinc l'ovella negra que cerques", va informar un soldat al cap de la banda per telèfon. Als Mossos els va donar temps d'improvisar un control policial davant del bar on estava el desertor de la colla llatina al que anaven a matar.

Un traductor indiscret pot destruir una investigació, i com més reduïda és la comunitat que s'investiga, major és el perill. Però als ossetes no els va salvar de la delació del seu compatriota, sinó una tragèdia. L'últim rastre de l'arquitecte (un dels principals objectius) a Espanya va ser l'1 de juliol del 2002, quan esperava a l'aeroport del Prat al fet que arribessin la seva dona i els seus dos fills des de Moscou. Però el seu avió mai va aterrar. Es va estavellar a 10.000 metres d'altitud contra una altra aeronau a Überlingen (Alemanya). Van morir 71 persones, més de la meitat eren nens. No va haver-hi supervivents.

Els agents van saber de nou de l'arquitecte Vítali Kalóyev el 24 de gener del 2004 en veure'l a les notícies. Havia matat a ganivetades a Peter Nielsen al pati de casa seva, un controlador aeri de 36 anys al que es va culpar de l'accident aeri entre els dos avions. En el judici, Kalóyev va dir que "només volia ensenyar-li les fotos" dels seus fills, però Nielsen es va negar a parlar-li, i això el va fer embogir. De la resta, va dir no recordar res. Kalóyev va ser condemnat a vuit anys de presó.

El 2007, gràcies a la seva bona conducta, va poder tornar a Ossètia del Nord, on va ser rebut com un heroi. "Vull expressar la meva gratitud als ciutadans de Rússia, al Govern, al president, pel seu suport", va dir en aterrar a Moscou. Segons l'hemeroteca, Kalóyev, que avui té 61 anys, va ocupar després el càrrec de viceministre de Construcció.

Kalóyev és notícia de nou avui. Arnold Schwarzenegger interpreta l'arquitecte en Aftermath, la pel·lícula sobre la tragèdia aèria que s'estrenarà a l'abril. En el tràiler es pot veure a un pare modèlic, que espera a la seva família i penja cartells de benvinguda a casa seva. "Inspirada en fets reals", diu al començar. Uns fets que segurament obviaran, per desconeguda, la truncada investigació de l'Audiència Nacional i el delator i accidental intèrpret d'osseta. La Guàrdia Civil mai va tornar a saber d'ell. Es va esfumar.