Rajoy assegura la seva candidatura al PP amb avisos electorals cap al PSOE i Catalunya

Mariano Rajoy surt ungit del 18è Congrés del PP no només com el líder inqüestionable del reformat partit de centre dreta a Espanya sinó com el seu candidat indiscutible per a la presidència en les futures eleccions generals. Siguin aquestes el 2020, com tocaria, o abans, a la tardor, si es rebutgen els pròxims pressupostos. Tots els dirigents rellevants del PP ho van proclamar ahir en públic al final d'un conclave que va servir perquè el revalidat president llancés missatges d'advertiment electoral cap al PSOE i referents a Catalunya.

“És un congrés renyidíssim”. Va ser la broma recurrent durant aquest cap de setmana a la Caja Mágica de Madrid, on es va celebrar el plàcid 18è Congrés Nacional del PP, entre dirigents, compromissaris i periodistes. Els murmuris i rialles eren generalitzats quan la presidenta del conclave, la madrilenya Cristina Cifuentes, va proclamar primer que no s'havia registrat cap altre candidat que no fos Rajoy, que la seva llista complia els requisits, i després quan va oficialitzar que l'aspirant havia guanyat amb el 95% dels vots.

Abans del discurs de clausura, els presidents autonòmics del partit es van amuntegar davant les càmeres en una competició desbordada per aclarir que la gran diferència del PP respecte a altres formacions és que té com a líder unificador Rajoy. Ho van rubricar Alberto Núñez Feijóo, Cristina Cifuentes, Dolores de Cospedal, Soraya Sáenz de Santamaría, Javier Arenas, Fernando Martínez Maillo, tots els sotssecretaris i qualsevol mandatari popular preguntat sobre si hi havia Rajoy “per a estona”. El resum d'aquestes intervencions, ara, és que Rajoy serà candidat fins que ell vulgui. Al març complirà 62 anys i ja en porta 40 de carrera política.

Alguns d'aquests responsables van ser protagonistes, fa només un any, del moment més delicat de Rajoy, quan va sorgir la operació Menina (que impulsava l'opció alternativa de Santamaría), quan Ciutadans exigia la seva retirada i alguns membres del seu equip van tenir dubtes. Ara tots destaquen que Rajoy no és només el líder polític més “estable, sòlid i fiable” d'Espanya sinó d'Europa.

El líder popular se sent també més segur que aleshores. Fa cinc anys, durant el 17è Congrés a Sevilla, va demanar al partit i al país fe per encarar la pitjor crisi econòmica: “Vam haver de arremangar-nos de debò i prendre mesures extraordinàries, perquè Espanya caminava sense remei cap al precipici del rescat, i això significava multiplicar el desastre, imposar un calvari social a tots els espanyols, especialment els més febles i deixar en mans alienes la tutela de les nostres decisions”. Rajoy manté que ara ja no fa falta cap tipus de creença teologal, “perquè som espanyols i sabem cuidar-nos sols”, sinó perseverança, la seva màxima favorita, i s'ofereix per liderar-la: “La meva determinació cada vegada és més forta, el meu compromís és més ferm i la meva convicció cada dia va a més”.

Quan alguns dels dirigents populars més ben situats davant la hipotètica carrera de la successió van sentir aquestes paraules van notar un cert alleujament. Encara no estan preparats per afrontar aquest relleu i aquest duel.

Després, amb el vestit de president, Rajoy va articular un discurs en clau externa amb dos missatges amb destinataris molt clars.

Rajoy vol governar Espanya a llarg termini, presentar un projecte de pressupostos per a 2017 a finals de març i poder-lo negociar amb el PSOE. Constata que el pla està revirat. Als socialistes va dirigir totes aquestes apel·lacions a la coresponsabilitat en el diàleg, que considera un tema “apassionant i interessant”. El dirigent popular va concloure que el PP sap governar “a les dures i a les madures”, amb majoria absoluta i sense ella i que ho va saber fer “a l'Espanya desolada de 2011, sense diners” i “a l'Espanya alçada que ha entrat amb pas ferm al 2017”.

Fins ahir Rajoy sempre havia acceptat, des que va poder continuar a La Moncloa, que el seu executiu tenia més responsabilitat que els altres. Ja no és així: “El Govern està obligat a dialogar en el mateix grau que els altres. Ni més, ni menys. Això és el que exigeix el sentit comú i l'interès general. Espanya és responsabilitat de tots i el diàleg exigeix interlocutors. Han canviat les circumstàncies i tots hem de comportar-nos conseqüentment”.

Un diàleg amb cessions però no per “vendre favors”. Un diàleg “no per desfer el que ja està fet, no per retrocedir en el camí recorregut, no per fer la contrareforma de les reformes que han estat la causa del nostre èxit”.

El cap de l'executiu va construir a continuació un llarg relat sobre Catalunya, sense novetats ni ofertes ni plans o estratègies diferents a les ja provades. Disposició a parlar sí, però amb els límits taxats per la llei i la Constitució: “No tractarem ni comerciarem sobre un procés que passa per sobre de la Constitució, que condueix a la fractura d'Espanya i a la liquidació de la sobirania nacional. Ningú ens pot demanar que siguem còmplices d'aquesta arbitrarietat”.

Rajoy sempre diu que la reforma de la Constitució és possible entre tots els espanyols, com està previst, però ell no ho recomana: “Crec que junts estem molt millor que separats. Junts som més i junts som millors”. Va emfatitzar aquí que mai “admetrà la celebració d'un referèndum que prohibeix la nostra Constitució, que busca la independència de Catalunya i la ruptura d'Espanya” i va alertar de les conseqüències de quedar fora de la UE amb enganys independentistes: “Un procés de secessió no és una poda agradable feta per un amable jardiner, sinó que és una amputació terrible i dolorosa que cap cirurgià podria salvar”.