Els experts qüestionen la viabilitat de la Hisenda catalana

Els plans de la Generalitat per substituir unilateralment l'Agència Tributària espanyola (AEAT) són pràcticament inviables. Acadèmics de dret fiscal i tributari coincideixen en aquesta conclusió i plantegen dubtes sobre l'optimisme del Govern català quan assegura que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) estarà llesta per assumir la feina de la Hisenda espanyola en cas d'independència. L'ATC es troba sota el focus de l'atenció mediàtica i judicial perquè el Departament d'Economia n'està accelerant el desenvolupament i per la pressió que ha generat el cas Vidal. L'exsenador Santiago Vidal va reiterar públicament que la Generalitat estava obtenint il·legalment dades fiscals dels contribuents perquè l'ATC pugui substituir l'AEAT “el dia u de la independència”.

Antònia Agulló, catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra i professora de Dret Financer i Tributari, veu grans inconvenients per construir una alternativa a l'AEAT: “Una cosa és tenir una plataforma tecnològica, una altra és obtenir una base de dades i una altra és tenir el sistema informàtic per cobrar impostos, i sense la col·laboració dels bancs. Això, opino, és excessivament imaginatiu. Com? Per PayPal? I com es realitzen els embargaments? Abans que l'eina informàtica cal tenir les dades. Les dades dels tributs que gestiona la Generalitat no són suficients per gestionar els grans tributs”. El secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, va suggerir en una conferència el desembre passat i el 8 de febrer a TV3 que recaptaran impostos sense els bancs, a partir de plataformes digitals com PayPal. A la pregunta si és possible i legal elaborar una base de dades de l'historial fiscals dels contribuents al marge de l'AEAT, Agulló respon negativament: “Les dades que posseeix l'AEAT, que procedeixen de fonts diverses, i que creua per gestionar els impostos, són una informació que ni és reproduïble ni es pot obtenir des de fora. Conformen una base de dades única. Les dades estan protegides i poden ser objecte de consulta controlada, no il·limitada i, sens dubte, no reproduïble ni manipulable".

Maria Luisa Esteve, professora de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Girona, precisa que la Generalitat només pot creuar dades per liquidar els impostos propis i els cedits: “Fins i tot quan Oriol Junqueras diu que creuen dades per perseguir el frau fiscal, només poden perseguir el frau dels seus impostos”. Esteve destaca que la principal activitat de l'ATC no només podrà funcionar amb la col·laboració de les empreses, com ha explicat Salvadó: “No és només de les empreses, són totes les empreses, tots els bancs i tothom qui hauria de col·laborar”.

“Sense els bancs és inviable”

Esteve també considera que no pot imaginar-se com pot funcionar l'ATC sense la cooperació de les entitats financeres: “Si els bancs no col·laboren, és inviable”. Josep Maria Duran Cabré, acadèmic de l'Institut d'Economia de Barcelona, centre depenent de la UB, tampoc veu alternativa al sistema bancari: “Desconec les alternatives que puguin existir, però sense els bancs, pel nostre sistema d'autoliquidació, cobrar els impostos és summament difícil”. Duran es mostra cautelós però confirma, com Esteve, que la gestió massiva d'impostos “requereix molt de temps i uns recursos humans molt grans”.

Salvadó va detallar al desembre que la Generalitat “està creuant les 130 fonts d'informació que ens ha de permetre disposar d'aquí uns mesos d'una bases de dades prou solvent per afrontar el minut u de la declaració de la independència”. Salvadó va afegir a EL PAÍS que les 130 fonts d'informació són un concepte d'ús habitual en el món fiscal i que es refereix a dades com el cadastre, la matriculació de vehicles, d'avions o béns a l'estranger, entre molts d'altres. Duran diu no saber d'on surt aquest concepte de les 130 fonts d'informació. Agulló tampoc no sap “què s'entén en aquest cas per fonts d'informació”. Esteve no n'havia sentit a parlar mai, “però pot ser un terme intern de les administracions”.

Accés limitat a les dades

Salvadó va explicar que la Generalitat té accés per llei al domicili fiscal de tots els catalans a través del Cens Únic de Contribuents de l'Estat. Agulló reitera que l'accés a aquest cens és “de consulta controlada, limitada, no reproduïble ni manipulable”. “No es pot fer una consulta massiva d'aquest cens”, diu Esteve. José Antonio Fernández, professor de Dret Financer i Tributari de la UAB, resumeix que “la llei ens marca que les administracions poden exigir les dades dels contribuents, però aquestes només poden ser comunicades a d'altres administracions o a tercers en els casos que estableix la Llei General Tributària i per a finalitats tributàries, ja que tenen caràcter reservat i s'obtenen per una finalitat concreta”. Fernández incideix en la Llei Orgànica de Protecció de Dades i en la potestat de crear noves bases de dades: “L'Administració pot crear un fitxer amb dades sempre que es creï publicant la corresponent resolució al BOE o al DOGC i es disposi del consentiment de l'administrat, excepte si les dades s'obtenen per exercir competències pròpies”.

Duran, Agulló i Esteve coincideixen que no és possible gestionar impostos com l'IVA, de Societats o l'IRPF sense el traspàs de dades per part del Govern central. Esteve subratlla que la Generalitat no pot començar gairebé de zero i que és fonamental disposar de l'historial de dades recollides per l'AEAT durant dècades: “Pel que llegeixo i entenc, perquè no ho aclareixen bé, l'u de setembre posaran en marxa una plataforma per gestionar els tributs més potents, que ara gestiona en exclusiva l'Agència espanyola. Per fer-ho no només necessites el suport tecnològic i administratiu necessari, que ja és moltíssim, requereix a més un munt de dades impressionant, més de 30 anys de dades de tota mena dels contribuents”.