Sixena, inabastable

Explicar pausadament i de manera comprensible l'enrevessat conflicte obert sobre els béns del monestir de Sixena, a Osca, que enfronta Aragó i Catalunya amb tot just mitja hora és una tasca titànica. Però l’obligació d’una televisió pública, com TV3, és la d’intentar-ho amb un programa en què les dues comunitats afectades puguin explicar-se, cosa inviable en poc més d’un minut, que és el temps que tenen les notícies en un informatiu diari. Diumenge la cadena autonòmica va emetre Sixena. Art de frontera, dins del programa 30 minuts, en el qual es recollien més d’una vintena d’opinions de persones que, d’una manera o altra, estan vinculades a aquest contenciós que ha assegut al banc dels acusats la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), després que el Govern d’Aragó els acusés d’haver adquirit il·legalment 97 béns i retenir les pintures murals de la sala capitular contra la voluntat de les seves propietàries, les monges santjoanistes de Sixena.

El programa, elaborat en els dos últims mesos pels periodistes Eva Pelegrí i Àlex de Barreda, comença amb l’arribada al monestir, el juliol del 2016, de les 51 peces que el MNAC va lliurar, després de la sentència del 2015. Després repassa els fets que expliquen per què aquestes obres eren a Catalunya, quan i com hi van arribar, com es van calcinar les pintures arran de l’incendi del 1936, causat per anarquistes catalans, segons Aragó, o pels habitants del poble, segons Catalunya. El reportatge conclou amb l’obertura al públic, el 27 de gener, de l’exposició amb les peces que el MNAC ja va lliurar.

La televisió, ja se sap, té la virtut de posar imatges a notícies que escriuen altres mitjans. Per això, el programa d’ahir es nodria d’informacions, algunes d'exclusives, que la premsa ha anat publicant des del començament del doble litigi. Però el 30 minuts també va aportar novetats, com els comprovants de pagament de les obres, que Aragó nega que existeixin, i saber que s’ha creat un comitè d’experts que es farà càrrec de les pintures i les muntaran (no saben encara com) a Sixena, després del lliurament. Entre els errors: presentar tres fotografies del 1907 del davallament d’Erill la Vall, que no té res a veure amb aquesta història i assegurar que s’incompleix l’execució de les dues sentències, quan la jutgessa de les pintures, malgrat que Aragó ho ha reclamat, no ho ha ordenat encara. Tampoc s’entenen alguns testimonis, com el del lladre Erik el Belga, aliè a tot el tema de Sixena, mentre que es troben a faltar alguns experts, com Montserrat Pagès i Rosa Gassol, que han estudiat a fons les pintures: davant d’això, per omplir potser la quota aragonesa, es dona veu a persones que no han publicat mai res sobre aquestes obres.