Pierre Cardin: “La bellesa és cruel quan un té una edat”

Sabates baquetejades per la vida. Més adequades per no caure que per lluir a la passarel·la. De baix a dalt, la cosa va millorant fins a topar amb aquestes inconfusibles ulleres quadrades de pasta negra que cobreixen la mirada de qui ha vestit una –o moltes– de les dones més elegants del món. El dissenyador Pierre Cardin (San Biagio di Callalta, Itàlia, 1922) xarrupa vi blanc i parla de la seva passió, el teatre, que finança gràcies a l’imperi que ha construït durant mig segle.

El modista que va revolucionar el prêt-à-porter estrena aquesta nit al TNC de Barcelona, per primera vegada a Espanya, Dorian Gray. La bellezza non ha pietà (basada en el llibre d’Oscar Wilde) que ell ha produït i també n’ha dissenyat el vestuari. L’obra de Cardin, de 94 anys, s’estrenarà amb motiu de l’acte inaugural de la passarel·la catalana 080 Barcelona Fashion, que el creador ha visitat per segona vegada. A París manté l’Espace Pierre Cardin. “La bellesa és cruel quan un té una edat. El problema de Dorian Gray existeix. En teatre precedim el que és la vida”.

Va començar sent un dels dissenyadors més joves, el 1950 fundava a París la seva pròpia casa, i ara és dels veterans. Pel camí, centenars d’èxits i cap fill. “No vaig voler tenir-los. Després no vaig tenir la possibilitat”. El 1959, va ser expulsat de la Chambre Syndicale per la seva col·lecció prêt-à-porter per a uns grans magatzems. Molts el van titllar de traïdor. “Em van dir traïdor i després em van copiar Dior, Yves Saint Laurent... amb molt retard”. Ho tornaria fer? “Absolutament”.

Se’l veu còmode entre càmeres i gent que li demana fotos. “No em sento vell. Segueixo dibuixant, però la meva passió és el teatre. Al principi de la meva vida vaig voler ser actor. Fa 54 anys que em dedico al teatre, sóc el director teatral més vell de París”. I no pensa per res en la jubilació: “El temps lliure és la mort. La família creix, l’amor està fet, el plaer disminueix, el treball conclou... només queda ser”. Cardin interromp la conversa: “Si us plau, posi el nom dels actors [Thibault Servière i Federico Marignetti], del director de Dorian Gray [Daniele Martini]... no estic aquí per la moda sinó pel teatre. Vull promocionar els actors joves”.

Quan se li pregunta per la moda ràpida actual i per empresaris tèxtils com Amancio Ortega es posa ferm: “Jo sóc un creador. No em puc comparar. Jo no copio, però cadascú té dret a existir”. El modista considera que aquest tipus de roba és útil “perquè no tothom té diners per vestir-se amb la moda d’un creador. És com la còpia d’un llibre. La multiplicació fa que perdi valor”. Cardin va viure durant anys a Nova York, a la 61 molt a prop de la Torre Trump. Què opina del nou president dels EUA? “Deixi’m beure una mica de vi per veure-ho més clar”. I després conclou: “Trump no és el meu problema”.