El canvi climàtic amenaça de causar 2.500 morts cada any

Més calor i més sequeres, la pujada del nivell del mar i la regressió de les platges són els principals efectes del canvi climàtic que Catalunya haurà d'afrontar en les pròximes dècades. Aquestes són algunes de les conclusions del Tercer informe sobre canvi climàtic a Catalunya, presentat aquest dilluns a Barcelona. El text, de 624 pàgines i elaborat per 141 experts d'universitats i centres de recerca, alerta que l'increment de les temperatures pot disparar les morts per onades de calor anuals: de les 300 actuals, es passaria a 2.500 el 2050 a Catalunya. La gent gran i les persones amb patologies cròniques prèvies són les persones amb més risc.

Segons l'informe, a Catalunya la temperatura mitjana ha augmentat 1,55 graus des del 1950. Aquest escenari empitjorarà durant les pròximes dècades, quan s'espera que pugi almenys 1,4 graus abans del 2050. A això cal sumar-hi l'augment de la contaminació atmosfèrica, que s'agreujarà amb les altes temperatures i que en l'actualitat s'estima que provoca 3.500 morts prematures per afectacions cada any.

El coordinador científic de l'estudi, Javier Martín Vide, assenyala que tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor, les nits tropicals (per sobre dels 20 graus) i que aquests últims anys s'han començat a detectar nits en què ja no es baixa de 25ºC.

“Ja no és possible el negacionisme”, va assenyalar durant la presentació el president de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, que va acusar les persones que defensen que no existeix el canvi climàtic d'actuar de mala fe o per “interessos espuris”. També van acompanyar Vide en la presentació de l'informe el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

Segons Vide, l'augment generalitzat de les temperatures, el desplaçament i canvis en la durada de les estacions també tindran conseqüències en els atacs d'asma i les al·lèrgies —actualment entre un 20% i un 25% de la població pateix algun tipus d'al·lèrgia—. També augmentarà el risc potencial de tenir malalties tropicals, com el dengue, la malària o el chikungunya, que se sumarien a altres malalties transmeses per l'empitjorament de la qualitat de l'aigua, un problema agreujat per la sequera. De cara al 2100, segons el mateix informe, Catalunya pot haver perdut fins a un 13% els seus recursos hídrics. Això provocarà que les sequeres meteorològiques, hidrològiques i agrícoles siguin més severes, factor que augmentarà el perill d'incendis, que l'estudi relaciona amb l'augment de morts per “problemes cardiopulmonars”.

El turisme, en perill

Com a solucions, l'equip d'experts destaca la necessitat de fomentar estils de vida saludables, millorar l'eficiència energètica dels edificis i reduir les desigualtats econòmiques.

Els sectors estratègics més importants també poden ser víctimes d'aquests efectes, com, per exemple, el turisme: “La disminució erosiva de les platges catalanes, a més de la forta pressió de la demanda recreativa, en fan perillar la perdurabilitat”, asseguren els experts, que preveuen que el 2100 el 21% de les platges requeriran actuacions addicionals de manteniment.

La qualitat de les platges no serà el principal inconvenient. Catalunya també haurà de garantir la disponibilitat de l'aigua per rebre els milions de viatgers que cada any la visiten. La darrera temporada turística va ser un exemple perfecte d'aquesta tesi, quan les zones amb risc de sequera van ser precisament les més visitades i ajuntaments com el del Port de la Selva (Alt Empordà) es van veure obligats a prohibir l'ús de l'aigua que no fos estrictament domèstic.

No obstant això, és l'agricultura de secà –que representa el percentatge més important del sòl agrícola català– la que es pot veure més afectada i, per tant, caldrà prendre mesures més dràstiques. Els experts preveuen que per mantenir les funcions productives els agricultors hauran d'escollir les espècies i varietats més resistents a l'aridesa i canviar les seves tècniques de cultiu, prioritzant la rotació de cultius i el guaret.

Segons Romeva, més enllà de l'exhaustivitat, ambició i rigor del text, és important que l'informe sigui útil, pràctic i que vinculi diferents actors: “Ens hem de preparar i, sobretot, donar resposta de manera col·lectiva i de forma important des de les institucions”, va sostenir. Per a Rull, el canvi climàtic “no és una política d'un Govern, sinó d'un país”, perquè és un “problema en majúscules que interpel·la tothom i s'ha d'acompanyar amb un programa concret”.