L’Audiència multa Òmnium i l’ANC per abús de dades ideològiques

La Justícia ha sancionat Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), les dues entitats sobiranistes que han impulsat les diades i manifestacions separatistes aquests anys a Catalunya, amb gairebé mig milió d'euros per recollir dades no permeses de milers de catalans amb finalitats ideològiques. L'Audiència Nacional acaba de denegar el recurs d'aquests col·lectius contra una sanció de 400.000 euros de l'Agència de Protecció de Dades per preguntar la ideologia d'aquests ciutadans i per si votarien a favor de la independència. L'Audiència ordena l'execució ja de la multa per la via de constrenyiment.

Òmnium Cultural i l'ANC van gestionar entre l'estiu i la tardor del 2014 previ a la consulta sobiranista no autoritzada del 9 de novembre d'aquest any un sondeig particular, anomenat gigaenquesta, amb voluntaris de la seva sintonia i que es va efectuar en domicilis particulars a Catalunya. El treball va formar part de la campanya Ara és l’hora  que perseguia augmentar al màxim el “procés participatiu” independentista aquell 9-N. Els voluntaris van preguntar així a milers de catalans a les seves cases si estaven o no a favor de la independència i van intentar esbrinar si votarien en aquella pseudoconsulta.

El partit ultra Vox, així com altres formacions i acusacions particulars, van interposar una denúncia davant l'Agència de Protecció de Dades en considerar “il·legal” el registre d'aquestes qüestions ideològiques. L'agència va iniciar el corresponent expedient sancionador, va dur a terme inspeccions i escorcolls a les seus dels denunciats i es va confiscar documentació. Al final va multar les entitats amb 440.000 euros.

Òmnium i l'ANC, presidida llavors per Jordi Sànchez, van presentar un recurs a aquesta resolució i van sostenir que en tot moment havien actuat amb ple coneixement i respecte a la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal. L'ANC va considerar la denúncia “infundada” i la sanció “del tot injusta”. Aquests col·lectius nacionalistes van interpretar que l'Agència de Protecció de Dades pretenia danyar la seva credibilitat pel seu paper en la mobilització ciutadana a favor de la independència de Catalunya.

L'ANC i Òmnium van recórrer davant l'Audiència Nacional, que aquest passat 18 de gener va notificar a través d'una interlocutòria que denegava aquest recurs i donava per acabat l'expedient aclarint que, encara que la seva decisió és susceptible de cassació, la sanció és executable ja per la via de constrenyiment.

La interlocutòria de l'Audiència Nacional precisa que a Ómniun Cultural i a l'Assemblea Nacional se'ls imposarà ara una multa de 200.000 euros a cadascuna per la infracció de l'article 7.3 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD). Aquest article detalla que ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences; que només amb el consentiment exprés i per escrit de l'afectat podran ser objecte de tractament les dades de caràcter personal que revelin la ideologia, afiliació sindical, religió i creences; i, finalment, “que les dades de caràcter personal que facin referència a l'origen racial, a la salut i a la vida sexual només podran ser recaptats, tractats i cedits quan, per raons d'interès general, així ho disposi una llei o l'afectat consenteixi expressament”. La sanció judicial al·ludeix expressament a aquest apartat.

L'Audiència estipula una altra multa ferma i ja executiva de 40.000 euros més contra l'ANC per la vulneració del fixat en l'article 9 d'aquesta llei de protecció de dades. En aquest capítol es recullen tots els requisits relacionats amb les mesures de seguretat. És aquí on es demanda que els responsables d'aquests sondejos han de garantir la seguretat de les dades i evitar la seva pèrdua o tractament no autoritzat; i on s'estableixen els requisits i condicions dels fitxers i persones que intervinguin en el seu tractament.

L'òrgan judicial adverteix que té en tràmit i obertes dues sancions més molt greus de 90.000 euros cadascuna a ANC i Òmnium, pendents de la fase d'al·legacions, per transferència internacional de dades especialment protegides als EUA i sense autorització.

Aquesta determinació de l'Audiència es coneix en plena ressaca de la polèmica generada després que EL PAÍS hagi divulgat el contingut de les conferències protagonitzades en diferents localitats catalanes per l'exjutge i exsenador de ERC, Santiago Vidal, sobre l'ús il·legal de dades dels catalans amb finalitats independentistes.

Pressió pel judici a Mas

Tant l'ANC com Òmnium, i altres entitats similars com l'AMI i l'ACM, han organitzat noves mobilitzacions ciutadanes i concentracions davant els jutjats per dilluns que ve 6 de febrer, quan està programat que comenci el judici a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització del procés participatiu del 9-N.

A Artur Mas i els seus col·laboradors se'ls imputen presumptes delictes de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional per la consulta del 9-N.

El Tribunal Constitucional va decidir al febrer del 2015, per unanimitat i en un ple extraordinari i monogràfic, resoldre i sentenciar sobre els recursos presentats pel Govern central contra la norma aprovada pel Parlament el 19 de setembre i el decret de convocatòria d'aquesta consulta del 9-N signat dos dies més tard per Artur Mas. L'Executiu de Rajoy va recórrer 36 articles. El Constitucional va determinar la il·legalitat de dos d'ells, referents a l'organització de la convocatòria general, per entendre que el que es volia regular era un referèndum la competència del qual és exclusiva de l'Estat.