Federer derrota Nadal a la final de l’Open d’Austràlia

En un altre homenatge al tennis que es va allargar durant 3 hores i 38 minuts a la Rod Laver Arena de Melbourne, Roger Federer va engrandir la seva llegenda després de derrotar Rafael Nadal per 6-4, 3-6, 6-1, 3-6 i 6-3 a la final de l’Open d’Austràlia. El suís, de 35 anys, va guanyar el 18è gran eslam de la seva carrera, i ja en té més que ningú a la història, i reprèn així un palmarès memorable que es va interrompre després de la victòria al Roland Garros el 2012. Federer, 17è en el rànquing ATP, va guanyar per cinquena vegada a Austràlia i va sumar el títol número 89 del seu palmarès.

Federer va començar la final amb una agressivitat impressionant. Va mostrar el tennis que havia estat fent durant tot el torneig. Ben plantat sobre la línia de fons, amb tirs ràpids, i asfixiant el rival. Nadal va intentar allargar els punts i fer el partit més llarg, però va tenir menys determinació que el rival. Només cinc tirs guanyadors per a l’espanyol i sis errors no forçats. Federer, en canvi, va perdre només quatre punts amb el seu servei. Va guanyar 14 de 15 amb el primer servei i va completar 13 tirs guanyadors. Si Nadal intentava portar el partit als duels de fa una dècada, Federer va mostrar que als 35 anys s’ha reinventat i que el seu joc encara té més variants que quan era el número u del món. Xarxa, xarxa, xarxa. Contrapeus i servei. I revés, molta confiança en el revés. Així es va endur el primer per 6-4 contra un Nadal més estàtic del que requeria la missió.

L’espanyol va aprendre la lliçó i es va oblidar del passat. Va fer propòsit d’esmena i va tornar al 2017. Molt més agressiu que en el primer set, va sortir a pressionar Federer i ben aviat va aconseguir dos breaks, que van marcar el desenvolupament del parcial. Federer va recuperar-ne un, però no en va tenir prou per alterar el domini del set. El suís va reduir l’efectivitat impressionant amb els tirs guanyadors i, llavors, va signar més errors (15). El partit va començar a il·lustrar la metamorfosi dels dos tennistes, pocs punts llargs, molt joc psicològic, molta anticipació de la propera jugada, al millor estil d’una partida d’escacs. Rafa se’l va endur amb seguretat, adaptat a les noves èpoques, per 6-3.

En el tercer, Nadal va tenir tres oportunitats per trencar el servei a Federer en el primer joc. No les va saber aprofitar. Hi havia alguns moments vintage en el partit, punts clàssics de la vella escola. Nadal va tornar a carregar sobre el revés de Roger, però Federer va sumar un recurs tàctic interessant i va començar a sortir al paral·lel amb tirs profunds i que suraven que van confondre l’espanyol. També va aparèixer el cop estrella del suís, per fulminar el set, la dreta a la carrera. Li sortia creuada, paral·lela, al mig, tot. I així el suís va començar a dominar un Nadal que es va trobar sense opcions. Break en el segon joc i no hi va poder tornar Rafa. Federer va mostrar, potser, el seu millor nivell del torneig. Brillant amb la resta, el suís va trencar de nou quan estava 4-1 i es va endur el set per 6-1. Els anys i la limitació física estaven sent un avantatge per al suís, perquè si arriscava més aconseguia erosionar el rival. No com en aquelles maratons eternes de la dècada passada. Nadal es va assemblar al del primer set i només va comptabilitzar quatre llançaments guanyadors.

Quan va començar el quart set, Federer travessava el millor moment del partit, i d’aquestes dues setmanes. Nadal va haver de treure tota la seva fortalesa mental per trobar les opcions necessàries perquè el suís comencés a fallar. Ho va fer amb el que més sap, el fuet de dreta invertida. Va fer servir aquest cop, també molt retro. I va aconseguir trencar en el quart joc, quan Federer semblava incontestable. No hi va haver marxa enrere. Federer ho va fer tot bé, però Nadal va resistir i va forçar el cinquè set. Només tres errors no forçats de l’espanyol. Infal·lible. Tanmateix, en el cinquè set el suís va superar per dotzena vegada Nadal i va guanyar el seu 18è torneig gran eslam. Federer ha tornat.