Novel·les ‘low cost’ o ciberguerra

La liqüefacció secessionista pot acabar, com va passar amb el Maig de 1968 i amb les degudes proporcions, posant en circulació un subgènere de l’elegia: ens han expulsat del paradís abans que poguéssim ingressar-hi. Seran novel·les de vol low cost, vindicatives, postadolescents. Més enllà, el món gira cada dia i la literatura segueix pensant-se, a la recerca d’una captació d’un món tan accelerat que els novel·listes veuen com tot rellisca i la realitat és tan mutable que no hi ha temps per fer-ne una fotofinish. En tot cas, un selfie, i fins i tot el selfie pot perdre empenta demà passat. Hauríem de parlar de postliteratura? O, per apamar-ho millor, haurem de saber què hi fan els novel·listes en un món que supera la ciència-ficció i que aviat anirà ple de drons i robots. La tecnoutopia del transhumanisme —sufragada pels magnats de Sillicon Valley— pretén que en un futur gairebé imminent puguem ser immortals a la vegada que la intel·ligència artificial superarà les dimensions de la consciència humana. És dubtós que ho poguéssim relatar com si fos Les il·lusions perdudes o la vida de David Copperfield. Potser la neurociència esdevingui la clau de la novel·la del segle XXI, empeltada de memòria artificial i nostàlgia pels mons perduts de cada dia.

Les històries canvien la forma de contar històries. Paradoxalment, vivim —com diu Mark Lilla— en una època reaccionària perquè els revolucionaris trafiquen amb l’esperança: creuen o volen que els altres creguin que una ruptura radical amb el passat és factible i que fins i tot pot ser la inauguració d’una nova era de l’experiència humana. Reaccionaris a dreta i esquerra, segons Lilla. Una perspectiva estèril. Una pregunta és si l’impacte de la nova era tindrà presència abans en la literatura que en la història de les idees. Ara mateix, les sèries de televisió ja en parlen. Als anys seixanta, a la sèrie El presoner —tan enigmàtica— Patrick McGoohan intentava aclarir qui era el “Número U”, en una extrapolació futurista de la Guerra Freda. La sèrie Ànimes de metall ara relata la revolta dels robots contra la humanitat, en una adaptació futurista de la revolta dels esclaus tecnològics contra els seus dissenyadors humans. Tot prové de la pel·lícula del novel·lista Michael Crichton, un narrador eficaç, poc literari, d’una molt intel·ligent captació de l’amenaça androide, com a Parc Juràssic advertia dels riscos de manipular el genoma. Això ja era, instintivament, postliteratura? De ben segur que algú ja escriu la gran novel·la sobre la ciberguerra i, de fet, la ciència-ficció n’ha parlat. L’ADN de l’Homo sapiens entra en combat. Qui sap què serà la literatura. Potser l’escenari de les lluites entre el bé i el mal. Més a mà tenim Incerta glòria.