JxSí i la CUP es resignen a aprovar la primera estructura d’Estat en solitari

Cal dissenyar primer la carcassa o el contingut? Aquesta pregunta ha estat present els sis mesos de tramitació de l’Agència Catalana de Protecció Social (ACPS), la primera de les anomenades estructures d’Estat que Junts pel Sí (JxSí) i la CUP promouen en el Parlament. La setmana passada es van publicar les esmenes dels grups que participen en la ponència –el PP i Ciutadans no ho van fer perquè la consideren inconstitucional– i les posicions estan tan allunyades que les dues formacions independentistes faran servir la seva majoria a la Cambra per aprovar-la.

El PSC i Catalunya Sí que es Pot (CSQP) van decidir participar en la discussió, ja que consideren que, més enllà del gen independentista de la norma, Catalunya necessita un ens que aglutini la gestió de les prestacions socials en què té competències. L'agència ja figurava a la Llei de Serveis Socials catalana del 2007, i ambdues formacions havien demanat insistentment la seva creació als governs d’Artur Mas. Els socialistes i la coalició d'esquerres van presentar un text alternatiu conjunt que es divideix en dues parts: d'una banda, el rebuig al concepte d'estructura d’Estat i, de l’altra, millores en la governança de l’ACPS i la inclusió del món local.

“L'objectiu del text és clar: que es pugui donar respostes a les necessitats actuals, però també estar preparats per al futur”, explica el diputat de JxSí Chakir el Homrani. Les dues formacions independentistes insisteixen, no obstant això, que no acceptaran cap esmena que “desvirtuï l'esperit” del mandat sobre les anomenades lleis de desconnexió. “La lògica d'aquesta agència és autonòmica, però la perspectiva és de construcció d'un país independent”, sosté Mireia Vehí (CUP).

L'ara, que podria ser el punt de trobada dels dos plantejaments, no seria suficient per aconseguir un acord. El zel amb què s'ha volgut tramitar les lleis de desconnexió per evitar possibles paralitzacions del Govern central ha fet que les discussions passin desapercebudes. “Aquesta és una comissió molt íntima per a un tema tan públic”, va dir irònicament durant la seva compareixença, al novembre, l'expresident del Consell de Treball Econòmic ì Social de Catalunya, Josep Maria Rañé.

Joan Coscubiela (CSQP) retreu que, per exemple, ni JxSí ni la CUP hagin demanat cap compareixença d'experts durant la tramitació. “No s'està buscant fer una ACPS sinó que s’està intentant veure que s'està fent”, critica el diputat. Chakir el Homrani treu ferro a aquesta opció i assegura que s'ha volgut donar agilitat a la tramitació –que no es fa a través de comissió, com la resta de lleis– per tenir-la a punt com més aviat millor. S'espera que arribi al ple al març, després del tràmit dels Pressupostos.

Sense ajuntaments

Els experts que van comparèixer al novembre van ser molt crítics en general amb la falta d'implicació del món local en el text presentat pels independentistes. Els serveis socials són una competència local i per aquest motiu des del PSC i CSQP es demana un enfocament més territorial. La diputada socialista Eva Granados insisteix en la necessitat de revisar el mapa de prestacions socials per simplificar o fusionar les ajudes, també pendent des de l'època de Mas, un debat en el qual també queda per veure l'encaix de la renda garantida.

“En cap país europeu les prestacions per desocupació i les pensions es gestionen pel mateix organisme de les pensions”, va recordar en les compareixences Carmelo Palomero, director de l'Institut Nacional de la Seguretat Social a Barcelona. El text de JxSí i la CUP va en una línia que, diu l'expert, el Govern espanyol es va veure obligada a desmuntar el 1980, quan va crear l’INEM.

Rañé també va recordar que hi ha moltes entitats privades gestionant prestacions públiques i que el projecte de llei no entra en aquest tema a fons. “La intenció última de l’ACPS és la creació d'una Seguretat Social pròpia, encara que el text no ho digui explícitament. Si és així, ens hauríem de preguntar quin model de Seguretat Social volem implementar”, va criticar Palomero.