“Me’n vull anar a viure a Barcelona, allà no em miren malament”

A l'habitació de la Lucia hi ha fotos seves somrient, petits pots de pintaungles de colors, unes estovalles de la sèrie de dibuixos Hora de Aventura i dues lliteres. "Tenia coses de nena i d'altres de noia més gran", explica la seva mare, que obre la porta a poc a poc i retirant-se les ulleres de sol darrere de les quals amaga uns ulls enrogits. En aquesta mateixa habitació amb coixins de colors, la va trobar el dimarts 10 de gener. Estava de genolls, amb els cascos de música posats i penjada. "Lucia, anem a berenar!",  va cridar la seva mare des del petit saló en el qual ara ho explica tot, a la casa familiar de la pedania d'Aljucer, a Múrcia. La noia es va suïcidar després d'explicar als seus pares que patia assetjament escolar i que la canviessin a un institut nou.

La María Peligros Menárguez i en Joaquín García, pare adoptiu de l'adolescent de 13 anys, van portar el matí d'aquest divendres les cendres de la seva filla a Alcantarilla, el poble del qual prové la família materna. La van vetllar al tanatori Arcoíris, a Múrcia, al que van assistir tots els companys de la seva nova classe en el nou institut en el qual la bandera llueix a mig pal i s'han guardat dos minuts de silenci per a la noia, un al matí i l'altre a la tarda. En l'antic centre, on van obrir un expedient quan els pares van donar la veu d'alarma, van descartar que la nena patís assetjament.

Asseguts darrere d'un retrat de la Lucía emmarcat en plata i crema — on surt amb el cabell tenyit de color vermell, una cara preciosa i uns enormes ulls blaus—, els pares relaten el suposat assetjament al qual la van sotmetre companys del seu antic institut. Eren els mateixos amb els quals ja compartien col·legi, "nois del poble", com diu la mare. Ella era una adolescent introvertida, callada, molt responsable i bona estudiant. Vestia de fosc a l'estil gòtic.

"Va arribar un moment en el qual va explotar i ens va explicar el que estava passant", assenyala en Joaquín. Va ser a l'institut Ingeniero de la Cierva, a Patiño, en el qual la noia cursava primer d'ESO al grup B, el mateix dels suposats assetjadors amb els quals ja havia tingut problemes al col·legi, encara que llavors la família va pensar que era cosa de criatures. Van explicar a la cap d'estudis que la Lucía els havia explicat que l'estaven assetjant.

"Ens va explicar que es posaven amb ella, la insultaven, la pegaven, li feien cops de puny, li clavaven llapis, a l'autobús no volien asseure's amb ella, li deien que era grassa, 'quin fàstic que fas' i 50.000 coses més. Havia estat aguantant molt temps i la pobra no va poder i ens ho va dir", relata amb els ulls clavats a la taula aquest administratiu de 52 anys que es va casar amb la María Peligros, a la qual tots diuen afectuosament Peli. Va adoptar la seva filla i va aportar al matrimoni una altra filla que té vint anys, la Laura, que viu a Barcelona i a la qual Lucía adorava. En la tauleta de nit hi ha una foto en la qual les dues somriuen. La Lucia la va visitar fa poc i va tornar encantada. L'hi va explicar a la María Peligros: "Mama, me'n vull anar a viure a Barcelona. Allà no em miren malament".

Ells assenyalen que la primera cita amb l'institut relacionada amb aquest assumpte es va produir al maig. L'informe de l'institut Ingeniero de la Cierva, redactat després del suïcidi de la nena l'11 de gener, al·ludeix a una primera visita dels pares el 20 d'abril. El centre descarta de manera taxativa l'assetjament encara que la policia veu clars indicis i la família també. El cap superior del Cos Nacional de Policia a Múrcia, Cirilo Durán, ha assegurat aquest divendres que "és clar" que hi ha indicis per pensar que es tracta d'un cas de bullying. De moment han pres declaració als pares, al director del seu nou institut —que va declinar parlar amb aquest diari—, a la cap d'estudis de l'antic i a un inspector educatiu.

Contactat per EL PAÍS, Antonio Molina —director de l'institut Ingeniero de la Cierva el curs passat i ara jubilat— sosté que "no va haver-hi assetjament". "Si hi ha hagut assetjament alguna vegada, s'hauria generat fora del centre", explica al telèfon. Afegeix que els quatre grups de primer van fer un test sobre bullying al març del 2016. Són proves en línia que fan els centres de manera voluntària. "En el de la Lucía no va aparèixer res que delatés assetjament", afegeix.

La María Peligros y en Joaquín denuncien que en el centre els van dir que ja tenien coneixement que hi havia algun problema però ni l'hi van comunicar ni van prendre mesures. "Em van dir que no em preocupés, que s'encarregarien de tot, que no havia d'acudir enlloc perquè posarien mitjans per solucionar-ho". No van presentar denúncia a la policia. "Després va passar l'episodi de l'entrepà" diu la mare.

Peligros va voler posar el berenar a la motxilla de la seva filla i la va trobar plena d'entrepans de dies anteriors que no s'havia volgut menjar. Va entrar a la seva habitació. Va descobrir un diari. La  Lucía hi relatava que estava farta de ser una marginada, de veure's grassa, d'estar sempre sola. La mare va tornar a l'institut i va insistir davant de l'orientadora. "Volia treure-la d'allí perquè la Lucía explicava al seu diari que ja no suportava estar en aquest institut", explica. "L'orientadora em va dir que això era cosa meva".

Els pares relaten d'un calvari burocràtic per canviar-la de centre, que van anar a la Conselleria dEducació amb un informe de la psicòloga a la qual havien començat a acudir. "A la conselleria no ens donaven solució, per més que insistíssim repetien que no es podia fer res". Un portaveu de la conselleria va assenyalar dijous que "el protocol es va activar, es va investigar i es van prendre decisions en col·laboració amb la família, que va sol·licitar el canvi de centre educatiu i es va realitzar".

La van canviar a l'institut Licenciado Francisco Cascales, situat al centre de Múrcia davant del riu Segura. Faltava un mes per acabar el curs. "Mama, saps què? Una noia m'ha demanat que m'assegués amb ella", li va dir a la seva mare. "Va fer amigues que tenien els mateixos gustos, ja no se sentia estranya per voler portar el cabell de colors". La Lucía vestia de tons foscos. Li agradaven els còmics i la roba manga. A l'institut la identificaven com una noia gòtica o una emo, una tribu urbana que fa de la tristesa i la malenconia signes d'identitat. La Lucía anava a teràpia i ja havia intentat suïcidar-se. Va ser a finals d'agost, abans de començar al nou centre. "Segons la seva psicòloga d'això no en volia parlar, és com si ho hagués esborrat de la seva ment", recorda la mare.

La família no sap si l'assetjament va continuar quan va canviar d'institut, si la insultaven pel mòbil o per les xarxes socials. El cap superior de la Policia ha assegurat que no hi ha "cap indici" ni existeix cap prova que estigués patint assetjament al nou centre, informa Efe. La investigació està ja en mans de la Fiscalia de Menors i del Grup de Menors (GRUME) de la Policia Nacional, que s'ha endut l'ordinador, el diari i les cartes de la Lucía. Aquesta en la qual explicava que esperava tenir un gran any el 2017. O aquesta altra, molt més trista, que va trobar una netejadora del seu nou institut. No parlava d'assetjament però sí que s'acomiadava.

"Em va preguntar se'n sortiria d'aquesta i jo li vaig dir que sí, que hi érem per ajudar-la. No sempre demanava ajuda. La psicòloga em va dir que li faria falta feina fins que la nena aconseguís obrir-se del tot”, explica la María Peligros. I va arribar el dimarts 10 de gener. La María Peligros va recollir  la seva filla a l'institut. Sempre la portaven i l'anaven a buscar des que va intentar suïcidar-se. La va portar a la psicòloga. Amb els seus companys de teràpia es trobava a gust. "Va sortir contenta", recorda la mare. "Aquest dia va menjar bé", afegeix el pare. Es va posar a fer els deures. Els va acabar. Va demanar a la seva mare els seus vestits manga per provar-se'ls. Va tornar a posar-se a l'habitació. I ja no en va sortir.