L’ala socialdemòcrata presentarà batalla en l’assemblea de Ciutadans

Ciutadans celebrarà el seu congrés el cap de setmana del 4 i 5 de febrer possiblement ja amb Albert Rivera, que concorre a les primàries una setmana abans, revalidat en el càrrec de president. Però la IV Assemblea, que així es denomina el conclave, no es preveu tan tranquil·la com podria suposar. La reunió preveu debatre tres documents –el de l'ideari, el d'Estatuts i el d'estratègia política– i des de les 700 agrupacions de la formació s'han presentat 900 esmenes. Catalunya no ha estat aliena a aquests moviments i almenys una vintena de les seves 104 associacions territorials han subscrit una esmena a la totalitat contra el projecte d'ideari que exclou que el partit es va nodrir del socialisme democràtic.

El nou document de valors és d'un parell de folis i substitueix el del 2007, que es va ratificar el 2011. El text original situava que Ciutadans va néixer com una reacció per ocupar el "buit" de l'espai del centre-esquerra no nacionalista a Catalunya, que va beure del liberalisme-progressista i del socialisme democràtic. No només això: feia una clara exposició de defensa de l'Estat del benestar perquè garantís la igualtat d'oportunitats dels ciutadans i que evités l'exclusió social i aconseguís la integració dels immigrants. Tot això ha caigut de la ponència: no es contextualitza l'origen del partit i, en canvi, s'apel·la a la Il·lustració, a la Constitució nord-americana, a la Revolució Francesa i al liberalisme emanat de les Corts de Cadis. I l'esment a l'Estat del benestar s'ha suprimit en benefici d'una "societat de benestar" i que seran els poders públics els que hauran de garantir aquests drets socials.

La modificació de l'ideari no ha agradat a una part considerable de les agrupacions de Catalunya,  que han subscrit una esmena a la totalitat del text que recupera part dels principis fixats en l'ideari del 2006 rescatant el principi del socialisme democràtic, defensant els drets socials i l'Estat del benestar i apostant per una "economia social" al servei d'una "societat cohesionada" a través de mecanismes tributaris que permetin el repartiment de la riquesa. No diu res, no obstant això, de l'origen català del partit.

Hi ha molta gent que es considera socialdemòcrata a qui aquest canvi no ha agradat gens”, assenyalen membres del sector socialdemòcrata

Fran Hervías, secretari d'organització de C's,  ha afirmat que el debat "fort" sobre si s'ha de mantenir la referència a la socialdemocràcia se circumscriu únicament a Catalunya, concretament a un sector d'unes "cinquanta persones", principalment de la comarca del Baix Llobregat i que a la resta d'Espanya el "soroll és mínim". No obstant això, fonts d'aquest sector no ho consideren exactament així: asseguren que 40 agrupacions més de la resta d'Espanya, 13 d'elles a Madrid, han signat la ponència.

Les agrupacions catalanes estan disseminades en diferents comarques. El Baix Llobregat (Viladecans, Vallirana, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat-Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts-Pallejà, Sant Boi); el Barcelonès (les agrupacions de Ciutat Vella, l'Eixample i Sant Antoni, de Barcelona i Sant Adrià de Besòs); la Selva (Blanes), el Baix Camp (Reus, Cambrils); el Vallès Oriental (Cardedeu); el Segrià (Lleida); el Maresme (Mataró, Premià de Mar) i el Vallès Occidental (Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès-Valldoreix). A aquesta última agrupació pertanyen José María Espejo-Saavedra, vicepresident del Parlament, i i el subsecretari del partit, José Manuel Villegas.

El debat es concentra bàsicament al Baix Llobregat. A la resta d’Espanya el soroll és mínim”, diu Fran Hervías, secretari d’organització de Ciutadans

Membres del sector socialdemòcrata, que no estan constituïts en corrent, van lamentar aquest dimecres que Hervías parlés de "soroll" i van assenyalar que expressar-se en aquests termes suposa desqualificar la feina feta per la militància. "Hi ha un profund debat intern sobre la posició ideològica de Ciutadans", van assenyalar a Europa Press. Altres fonts del grup sostenen que el partit no és que estigui virant, sinó que està buscant un "forat alternatiu en el bipartidisme" i intueixen que esmenar el socialisme democràtic és "contraproduent".

"Estem restant. Hi ha molta gent que es considera socialdemòcrata a qui aquest canvi no ha agradat gens", sostenen. El principal focus d'oposició al text està concentrat a Catalunya. I això s'explica per l'origen del partit, que es va nodrir en els seus orígens per persones desencantades amb el PSC, que van acusar d'abraçar el nacionalisme durant l'època de la redacció de l'Estatut. De fet, el conflicte sobre aquesta ponència ja es va debatre al desembre en el Consell General del partit, integrat només per catalans. L'esmena al text va perdre per tres vots i es va corregir al final suprimint una coma perquè el partit es definís com a "liberal progressista".

Inés Arrimadas, líder del partit a Catalunya, al·lega que la ponència no és definitiva: la seva tesi és que no es va dir mai en l'ideari original que Ciutadans fos socialdemòcrata, sinó que bevia d'aquesta ideologia. Hervías va explicar aquest dimecres que del total d'esmenes se seleccionaran 20 per document i s'escolliran 15 més d'entre les més votades. D'aquesta manera, són 75 les que finalment es debatran i votaran en l'assemblea. El partit té 30.000 afiliats i els compromissaris es trien en funció del nombre que tingui cada comunitat. Amb l'expansió del partit, Catalunya ha perdut pes. És la quarta comunitat que aporta delegats (53). La primera és Madrid (92), la segona és Andalusia (77) i la tercera, València (69).