_
_
_
_

Cinc bancs canvien la clàusula de les despeses de la hipoteca per evitar demandes

Després de la sentència del Suprem, el Santander, CaixaBank, Bankia, Sabadell i Ibercaja assumeixen part dels costos que abans cobraven als clients

Íñigo de Barrón
Una clienta utilitza el caixer d'una oficina del Popular a Madrid.
Una clienta utilitza el caixer d'una oficina del Popular a Madrid.KIKE PARA

La banca és conscient que la sentència del Suprem que considerava abusiu que el client pagués totes les despeses de l'escriptura hipotecària pot tenir conseqüències. Per evitar més conflictes i demandes en el futur, bona part del sector (almenys el Santander, CaixaBank, Bankia, Ibercaja i Sabadell) han assumit part de les despeses que fins ara pagaven els clients, la qual cosa suposa admetre que la situació ha canviat radicalment. D'altra banda, el BBVA i el Popular, afectats per la sentència del Suprem, no consideren que ho han de retornar tot als clients després de la sentència del Suprem que els afectava per tenir clàusules abusives.

Encara que la banca discuteix la rellevància que pot tenir la sentència del 23 de desembre de 2015, el fet cert és que una part molt significativa del sector ha mogut peça. Segons han confirmat a EL PAÍS, almenys el Santander, CaixaBank, Bankia, Ibercaja i Sabadell han canviat la clàusula assumint part de les despeses. Aquest moviment els evitaria tenir demandes en el futur, però no reclamacions sobre les hipoteques signades en el passat. Fonts de CaixaBank comenten que van fer els canvis poques setmanes després de la sentència. Aquestes entitats, segons fonts dels bancs, assumeixen l'informe de l'òrgan de control de clàusules abusives, que depèn del Col·legi Notarial. El maig de l'any passat, aquest organisme va enviar el document a les entitats amb noves normes de repartiment de despeses.

Segons els notaris, correspon als clients el pagament dels aranzels notarials sobre el document original i, al banc, les despeses originades per les còpies sol·licitades. Les despeses del registre també són de l'entitat financera. Sobre els impostos dels actes jurídics documentats, l'impost general recauria sobre l'usuari i el tribut que s'origini per les còpies, al banc. En resum, aquest nou repartiment només rebaixa un 25% la factura per al client.

La sentència del Suprem va condemnar el Popular i el BBVA per tenir clàusules abusives sense repartiment de despeses. Fonts del BBVA van rebutjar fer comentaris sobre aquesta qüestió. Malgrat aquesta sentència, el Popular no revisarà totes les clàusules de les hipoteques. “Aquesta qüestió s'ha de situar en el seu context perquè es tracta de sentències aïllades i no totes han conclòs amb la devolució de les despeses”.

Más información
Què són les clàusules sòl i com us afecta la sentència europea?
Els bancs analitzen la sentència i no retornaran els diners automàticament

El Popular aporta la sentència del 25 de novembre del 2016, de la secció sisena de l'Audiència Provincial d'Oviedo, que rebutja un recurs d'uns clients del Popular, que demanaven la devolució de les despeses hipotecàries. L'Audiència estipula que totes les despeses ocasionades es deuen “únicament i exclusivament a l'ampliació del préstec interessada pels clients”, de manera que considera que no es pot repercutir res al banc, ja que ells van demanar el canvi en la hipoteca. Altres sentències, de l'Audiència de Pontevedra, declaren nul·les les clàusules, però no obliguen el banc a restituir les quantitats.

Clàusules nul·les per abusives

Una altra Audiència, la de Saragossa, ha pres una decisió contrària a la d'Oviedo. En aquesta ocasió no és una ampliació d'hipoteca i es va desestimar el recurs d'apel·lació que va interposar Ibercaja. L'Audiència va declarar nul·les les clàusules sobre els interessos de demora i sobre les despeses a càrrec del prestatari, a més de condemnar el banc a costes. L'Audiència es basa en l'article 89 del text refós de la Llei General de Consumidors i Usuaris, “que qualifica com a abusives les clàusules que imposin al consumidor les despeses de tramitació i documentació que per llei corresponen a l'empresari. Aquesta càrrega genèrica i general comporta un desequilibri rellevant, que no s'hauria acceptat raonablement en el marc d'una negociació individualitzada. Pel que fa als impostos, l'entitat prestadora no queda al marge dels tributs que es puguin reportar amb motiu de la constitució d'un préstec hipotecari”.

“Ho feien tots; el client no se’n podia escapar”

Alberto Sanjuan, soci de litigació i arbitratge del despatx Cross Abogados de Saragossa, explica que aquesta situació és diferent de la de les clàusules sòl. Aquestes clàusules “estaven en algunes entitats, de manera que el client les podia evitar, però tots els bancs carregaven les despeses de la hipoteca al client, que no se'n podia escapar”.

Sanjuan, que va guanyar el cas a l'Audiència de Saragossa, creu que s'han de reclamar despeses de la gestoria, “però el més complex serà determinar qui paga els actes jurídics documentats. No hi haurà acord amb Ibercaja, així que decidirà el jutge. El Suprem no ho va deixar clar, de manera que els impostos seran el més difícil de determinar en totes les demandes”. Sanjuan, així com altres despatxos consultats, preparen noves demandes contra els bancs. "La banca no cedirà si no hi ha un judici pel mig; sap que, si ho fa, provocarà un efecte crida a la resta de clients i això és el que més vol evitar", assegura Sanjuan.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Íñigo de Barrón
Es corresponsal financiero de EL PAÍS y lleva casi dos décadas cubriendo la evolución del sistema bancario y las crisis que lo han transformado. Es autor de El hundimiento de la banca y en su cuenta de Twitter afirma que "saber de economía hace más fuertes a los ciudadanos". Antes trabajó en Expansión, Actualidad Económica, Europa Press y Deia.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_