Un motí en una presó del Brasil deixa més de 50 morts
Un enfrontament entre faccions rivals al nord del país provoca una massacre amb presos decapitats i desenes de cossos esquarterats
Un motí al Complex Penitenciari Anísio Jobim (Compaj), a Manaus, al nord del Brasil, ha deixat desenes de morts i ferits. El jutge Luís Carlos Valois, que ha anat al lloc dels fets per negociar la fi de la rebel·lió, ha dit que ha vist molts cossos i que “aparentment han mort entre 50 i 60 presos”, però que era difícil precisar la xifra “atès que molts estaven esquarterats”. Les autoritats encara no han divulgat la xifra oficial, però el secretari de Seguretat Pública de l’Estat, Sérgio Fontes, ha apuntat que “60 com a màxim”.
La rebel·lió va començar la tarda del diumenge, i la situació no s’ha pogut controlar fins al matí d’aquest dilluns. La nit del dia 1, Fontes va dir que es tractava d’una “massacre” provocada per la lluita entre les organitzacions Primeiro Comando da Capital, de São Paulo, i la Familia do Norte, d’Amazones. El diumenge, sis reclusos van ser decapitats i els seus cossos van ser llançats cap a fora. Almenys 12 guàrdies van ser presos com a ostatges, però van aconseguir sortir il·lesos en les negociacions amb les autoritats.
La regió nord del Brasil és fonamental per al tràfic de drogues internacional: les principals rutes de venda passen per allà. Amazones fa frontera amb grans països productors de cocaïna, com el Perú, Colòmbia i Veneçuela. Per això, el control de les presons locals estableix el poder sobre aquesta activitat. La presó de Manaus té 1.072 reclusos, el penal més gran d’Amazones, és dominat per la facció Familia do Norte.
La gran majoria dels morts en el motí del Compaj aquest any eren del PCC. Des d’octubre de l’any passat, la ruptura entre aquesta facció i el Comando Vermelho, grup criminal fundat a Rio de Janeiro i aliat a la Familia do Norte, va augmentar la tensió a les presons de les regions nord i nord-est del país. L’organització d’Amazones, de fet, va ser la causant d’aquesta ruptura: tres líders del PCC van ser brutalment degollats entre juny i juliol del 2015 dins de presons de Manaus a les ordres dels líders de la FDN.
A l’octubre de l’any passat, el PCC va fer un contraatac i va matar 18 presos del Comando Vermelho en altres presons del nord (als estats de Roraima i Acre). La massacre de Manaus ha estat una nova resposta a aquesta guerra de poder.
En els últims anys, el PCC ha ampliat la seva presència en algunes de les rutes més importants de tràfic internacional de drogues i armes. La facció és responsable dels principals carregaments de cocaïna que venen de Colòmbia i Bolívia, i de marihuana que ve del Paraguai. El Comando Vermelho, per la seva banda, havia perdut importància en aquestes rutes després que el criminal Fernandinho Beira-Mar va ser pres a Colòmbia el 2001. En aquella època, ell negociava amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia la compra de cocaïna.
Aquesta és la segona rebel·lió més letal de la història del sistema de presons brasiler. El 1992, a la presó anomenada Carandiru, a São Paulo, hi van morir 111 presos.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.