Colau evita multar la prostitució de carrer

“No semblen els mateixos urbans. Ja no venen a la caça i captura de la puta. Hi ha pressió, però ja no ens multen, com feia Xavier Trias”. La Janet, una de les prostitutes del carrer de Robador del barri barceloní del Raval, sosté que des que va entrar Ada Colau a l'Ajuntament els agents han deixat de multar-les per oferir serveis sexuals al carrer. “Necessitàvem que algú simplement ens escoltés. Volem que col·loquin bancs al carrer per treballar de forma més discreta, tenir banys públics… l'Ajuntament diu que ho estudia. Ara, almenys, quan ens precinten un apartament acusant-nos de muntar un meublé ens deixen treure les nostres pertinences”, es conforma. L'estadística dona la raó a la Janet.

L'exalcalde convergent Xavier Trias, amb el suport del PP, va modificar l'ordenança de civisme el 2012 per prohibir la prostitució de carrer a Barcelona. En les primeres cinc setmanes que la norma va estar vigent, els urbans van amonestar 316 persones (204 d'aquestes denúncies van ser a prostitutes). El convergent va conservar l'alcaldia un mandat.

El juny del 2015, Ada Colau va prendre possessió com a alcaldessa. Durant tot aquest any la urbana va interposar 508 denúncies per oferir o contractar serveis sexuals a la via pública, la majoria en els mesos que va governar Trias. Des de la tinència d'alcaldia de Drets de la Ciutadania i des de la regidoria de Feminismes aclareixen que encara que Colau hagués volgut sancionar les prostitutes —que no volia— no ho hauria pogut fer perquè pocs dies després d'haver pres possessió del càrrec va entrar en vigor la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. “Aquesta llei té un rang superior a l'ordenança i és de compliment obligat. El text legal no preveu multar per fer oferiments sexuals”, defensa una portaveu municipal.

La llei mordassa impedeix sancionar prostitutes, però el Consistori barceloní afegeix altres motius per no multar-les: “Existeix una directiva europea que demana que s'eviti revictimitzar les dones en possibles situació de tràfic”. Des del Consistori admeten que “no sancionar l'oferiment sexual és una pràctica consolidada a Barcelona i que, a més, no ha tingut cap impacte sobre el nombre de prostitutes que exerceixen als carrers”.

La portaveu municipal assegura que segons les estadístiques que disposa l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (Abits) el nombre de meretrius és estable des de fa anys. “Les sancions a les prostitutes no tenien cap efecte dissuasiu i deixar de sancionar no ha suposat un augment de treballadores sexuals”, conclou la portaveu.

L'intendent en cap de la comissaria de Ciutat Vella de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Benito Granados, opina que “potser abans l'Administració havia perdut una mica la sensibilitat amb el tema de la prostitució”. Granados coneix els moviments que hi ha en el seu districte i més enllà. “Actualment, entre la ronda de Sant Antoni, Robador, la Rambla i la Vila Olímpica hi ha prop de 60 dones exercint la prostitució de carrer”. Reconeix que és una població bastant estable.

“Aquest 2016 a Ciutat Vella no hem denunciat cap prostituta i hem multat uns 80 clients”, explica Granados. L'intendent ha fet tasques de mediació amb el col·lectiu: “El nostre objectiu és lluitar contra el tràfic de dones amb finalitats d'explotació sexual. Ara els explotadors no es distribueixen en grans organitzacions criminals sinó que són estructures petites que exploten una o dues dones seguint mètodes emocionals que fan molt complicada la nostra feina”.

Als parcs de la Vila Olímpica els serveis sexuals poden costar entre 10 i 15 euros mentre que a Robador o Sant Antoni arriben als 20 euros més “5 i 10 euros per l'habitació”. “Actualment hi ha una desena de meublés en funcionament i la mateixa normativa no ens va a favor”, assegura Granados.

Relata que quan els agents sospiten que un pis funciona com a meublé obren un expedient administratiu. Però que fins que es resol amb el cessament de les activitats, es precinta l'immoble i el jutjat dona l'ordre de precinte judicial passen uns mesos durant els quals els administradors han tingut temps de llogar, o okupar, un altre pis on continuar la mateixa funció.

També l'ONG Genera constata el canvi d'actitud dels urbans amb les prostitutes. Aquesta associació en defensa dels drets de les dones assegura que les multes només van servir per precaritzar, encara més, la situació de les dones: “A més, les més afectades van ser les joves que es trobaven en una situació de tràfic (el 15% de les prostitutes segons l'ONG) i no podien moure's del carrer”.