Els xinesos, els estrangers que més habitatges compren a Barcelona

El mercat immobiliari a Barcelona es comença a disparar un altre cop: segons xifres oficials, el lloguer costa, de mitjana, 774 euros (un augment del 8% en sis mesos), mentre que, segons l'índex Tinsa presentat aquest divendres, el preu de compra ha pujat un 11% en un any. Una de les causes, segons els experts, és l'increment de la compra estrangera, i en aquest terreny guanyen els xinesos. De les 1.805 compravendes que van realitzar els estrangers a la demarcació de Barcelona el 2015, 449 eren xineses. Les dades aportades per l'observatori d'habitatge vacacional Shario.org en una conferència a IESE, que es basen en les xifres de què disposen els registradors de la propietat, indiquen que la demanda exterior a la capital catalana i els seus voltants va en augment: entre el 2013 i el 2015 va pujar un 41%, i els sis primers mesos del 2016 ho va fer un altre 22%.

Más información

Què passa amb el lloguer a Barcelona?

Les immobiliàries enterren la crisi després de duplicar la construcció de cases

La compra estrangera, que suposa un 15% del total del mercat immobiliari barceloní segons les dades presentades per Shario.org, la protagonitzen ara els inversors xinesos, que disposen a la ciutat d’immobiliàries especialitzades en pisos de luxe i dirigides a aquesta nacionalitat. El 2015, els compradors xinesos van superar els francesos tot creixent un 62%. El tercer i el quart lloc corresponen als italians i als britànics, respectivament, mentre que la demanda russa va baixar un 29%. José Luis Suárez, professor a IESE Business School, explica que "els xinesos han escalat posicions per la caiguda de britànics i russos, però també perquè tenen la seva pròpia dinàmica: abans invertien fora de Xina només les grans fortunes i els immigrants laborals, ara ho fa també la classe mitjana-alta".

A la zona del Passeig de Sant Joan hi ha dues de les immobiliàries especialitzades en clients xinesos que volen invertir a Barcelona. La pàgina web d'una de les dues, Jilong, està gairebé tota presentada en xinès i ofereix pisos de lloguer i de compra. L'altra, Nar International Business, rep al potencial venedor amb eslògans com "Xina en bones mans" o "axinar-se". L'objectiu d'aquesta immobiliària és oferir pisos i xalets de luxe a Barcelona i el Maresme a compradors xinesos. Chuanyi Lin, treballador de Nar, explica que la majoria dels xinesos vénen amb la intenció d'invertir a llarg termini: "Aproximadament un de cada cinc resideixen als habitatges que compren, els altres els lloguen o hi vénen un cop l'any per descansar de la contaminació de les grans ciutats xineses". Els compradors són principalment de Pequín, Xangai i altres ciutats de la costa.

"Gairebé tots vénen motivats per la Golden Visa, per poder viatjar per Europa sense problemes", explica Lin. El Govern espanyol, des del 2013, concedeix aquest permís de residència als estrangers que inverteixen en un o més habitatges per un valor mínim de 500.000 euros. "Alguns visiten poc, o gens, la seva propietat", afegeix José Luis Suárez. Més enllà de l'obtenció del passaport espanyol per als inversors de luxe, el professor de IESE té clar que "Barcelona s'ha convertit en un urban resort: un lloc amb atractiu vacacional que té totes les comoditats d'una ciutat d’envergadura".

Pujada de preus

Entre els estrangers que decideixen invertir a la capital catalana, detalla Suárez, també es troben els jubilats que passen aquí la major part del temps, els compradors d'alt poder adquisitiu que alternen habitatges de luxe i passen pocs dies a la ciutat o els que tenen la seva família a Barcelona i van i vénen del seu lloc de treball. "Aquest fenomen també es dóna en altres ciutats com ara Lisboa", afegeix. El clima i la qualitat de vida de Barcelona no són aliens a les decisions del comprador: el director de Shario.org, Mark Stucklin, considera que "immigrants que ja viuen aquí o compradors del nord d'Europa i dels EUA busquen una segona residència en una zona que ofereix sol, platja, cultura, shopping o un model d'educació i sanitat assequible".

L'estudi presentat a IESE conclou que els compradors prefereixen barris com l'Eixample, Ciutat Vella o les zones properes a la platja com el Poblenou. Segons la immobiliària Engels & Völkers, un 75% de les seves vendes a l'Eixample són a compradors estrangers, un barri on, per la grandària i la qualitat dels pisos, la presència de compradors estrangers ha fet que pugin els preus de compra i de lloguer.

“La demanda estrangera ha portat els preus d'algunes zones de l'Eixample a uns 8.000 euros per metre quadrat, xifra que supera el poder adquisitiu del barceloní mitjà”, explica Suárez. Aquest fenomen s’esdevé també en altres ciutats europees, i Londres n’és el cas més extrem, amb residents que s'han vist obligats a desplaçar-se lluny del centre perquè no hi troben habitatges assequibles. "Aquesta pujada de preus demanarà una política d'habitatge que asseguri que els treballadors més estratègics no hagin d'anar a viure a zones molt allunyades del seu lloc de treball", conclou Suárez.