_
_
_
_
_
ANÀLISI
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Les minories no són de xiclet

Un referèndum d'independència sense quòrum de participació i amb una quota de vots afirmatius del 50% més un del total dels dipositats és, amb la vènia, una broma

Xavier Vidal-Folch
Ple del Parlament dimarts passat.
Ple del Parlament dimarts passat.Massimiliano Minocri (EL PAÍS)

Aquest model contravé la fórmula de consulta “factible, rigorosa, útil i inclusiva” que el mateix president postulava l’11 de setembre passat. Amb aquests quòrums, aplicats al pseudoreferèndum del 9 de novembre del 2014 (participació del 33% del cens, vots afirmatius del 80,7%), una quarta part dels votants (menys del 27%) sembla que va decidir la secessió: ni és rigorós, ni útil, ni inclusiu.

Una minsa minoria d'aquest tipus contraria també el paradigma del Canadà, que acostumava a ser evocat pel secessionisme. El Tribunal Suprem federal va exigir en el seu famós dictamen del 20 d'agost del 1998 una majoria clara i incontestable de quebequesos >indepes si aspiraven al fet que la seva opinió fos tinguda en compte pel conjunt dels canadencs.

També incompleix el Codi de Bones Pràctiques de la Comissió de Venècia (del Consell d'Europa), mantra actual de l'independentisme. El codi ordena que els referèndums respectin “tota llei superior”, amb què descarta l'unilateralisme. Postula majories reforçades que legitimin el resultat i aconsella fixar quotes d'entre el 55% i el 65% de vots afirmatius a la pregunta. I sobre aquesta base, la UE va imposar a Montenegro un mínim del 55% dels vots per reconsiderar la seva relació amb Sèrbia. Catalunya serà més unilateral i menys inclusiva que Montenegro? Si fos així, Europa li faria la peineta.

El criteri del vot popular, sense majoria qualificada i ignorant d'un quòrum de participació i d'altres requisits democràtics, violaria també l’Estatut de Catalunya, base de la legitimitat del Govern actual (com dels anteriors). El text exigeix en el seu article 222.1.b el següent: “L'aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament…”. Si el llindar pel mínim (reforma) és de dos terços, també ha de ser-ho almenys pel màxim (la ruptura), en aplicació del principi romà a minori ad maius: si no pots fer el més lleu tampoc pots fer el més greu. I avui el secessionisme té 72 dels escons del Parlament, no els 90 que suposen els dos terços.

Les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre del 2015 van suposar una derrota de l'independentisme, en la seva pretesa qualitat de referèndum: 47,5% dels vots, encara que li donessin la majoria d'escons en el seu vessant d'elecció parlamentària. Tot intent artificial d'estirar el xiclet d'aquesta minoria social serà un frau. I Europa ho sabrà en directe, de primera mà.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_