El fenomen del ‘top manta’, el problema sense solució

La Guàrdia Urbana de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i la Policia Portuària va expulsar, el novembre del 2015, desenes de venedors ambulants il·legals que s’havien instal·lat als voltants del monument a Colom. Després d’aquella retirada, van passar mesos de calma tensa amb els manters. Al març tornaven a la càrrega, i la càmera d’un mòbil gravava el regidor de la CUP, Josep Garganté, a l’ambulatori de Peracamps. L’antisistema insistia a un metge perquè tornés a auscultar un manter ferit. Garganté argumentava al sanitari que havia de detallar en el seu informe que les lesions del manter havien sigut provocades després d’una intervenció policial. La notícia va encendre els agents. Garganté, en el judici que va tenir lloc a principis de desembre, va quedar absolt de coacció al metge, ja que el sanitari no va presentar denúncia. A les portes del jutjat es van viure moments de tensió entre els regidors antisistema i desenes d’agents.

La vida continuava i a l’abril els manters es van tornar a apoderar d’un espai: l’esplanada del passeig Joan de Borbó, al barri de la Barceloneta. Desenes de venedors il·legals es van concentrar a la zona i aviat van començar les operacions policials. El 18 de maig, tres agents de la Guàrdia Urbana van resultar ferits en una intervenció que, curiosament també, va quedar enregistrada amb un mòbil. En les imatges es veia un venedor il·legal, Sidil Moctar, obrint-li el cap a un urbà amb una branca. Moctar va ser detingut i, després de declarar davant del jutge, va ingressar a la presó a petició dels lletrats de l’agent i la fiscalia. El tinent d’alcalde Jaume Asens, telefònicament, va mirar de convèncer els lletrats de l’agent perquè no demanessin l’ingrés de Moctar a presó. Els lletrats no van canviar d’opinió i la trucada d’Asens va provocar, altre cop, una crisi en el cos policial que va obligar l’intendent major, Evelio Vázquez, a demanar a Colau que investigués els fets. Mentrestant, el soc de la Barceloneta no hi entenia de crisis al govern municipal i es feia cada vegada més gran.

El 12 de juliol el Síndic de Greuges va aconseguir reunir la Delegació del Govern, la conselleria d’Interior i representants de diversos ajuntaments, entre els quals es trobava Colau, per abordar el problema del top manta. Dos dies més tard, la Guàrdia Urbana, els Mossos i la Policia Portuària s’avançaven als venedors i es col·locaven a l’esplanada de Joan de Borbó, impedint que es col·loquessin els manters. Els manters no van desaparèixer i es van estendre per tota la ciutat en petits grups. Dies més tard, en una nova operació policial, van detenir Lamine Sarr, un dels portaveus del sindicat manter. Els manters van començar una sèrie de protestes i fins i tot van boicotejar la inauguració de Colau a un monument, el Comptador de la Vergonya, que condemna la mort dels refugiats a la Mediterrània.

Els dies de tensió es van diluir, però els manters no han tornat a Joan de Borbó. En el seu lloc, cada dia 40 mossos s’encarregaven, tal com va denunciar un sindicat de policies autonòmics, que els manters no tornessin a la zona.