La Generalitat té recorregudes davant del Constitucional 26 lleis de l’Estat
El tribunal també ha de resoldre 16 impugnacions del Govern central contra normes catalanes
El Tribunal Constitucional acumula 26 recursos presentats per la Generalitat catalana contra lleis o decrets d'àmbit nacional per considerar que envaeixen competències autonòmiques o són inconstitucionals. De la mateixa manera, el Govern central té impugnades davant el mateix tribunal altres 16 normes aprovades per la Generalitat. Són recursos sobre matèries molt diverses, alguna pendent de resolució des del 2005, com la llei de comunicació audiovisual catalana.
Segons la relació facilitada a EL PAÍS per la Presidència de la Generalitat, dels 42 recursos creuats entre l'Administració central i la catalana pendents de resolució davant l'alt tribunal, 30 qüestionen la constitucionalitat d'alguna norma (17 promoguts per la Generalitat i 13 pel Govern) i 12 més corresponen a normatives en les quals una de les parts considera que existeix una invasió de competències: nou presentades per l'Administració autonòmica i tres per la central.
Els recursos d'inconstitucionalitat de la Generalitat, com els del Govern, abasten un ampli ventall de matèries. L'Administració catalana qüestiona, per exemple, les lleis que regulen la sostenibilitat del sistema de pensions, les mesures de suport als emprenedors, la llei de rehabilitació urbana, la de millora del funcionament de la cadena alimentària, la d'avaluació ambiental, la de garantia de la unitat del mercat o la llei educativa (Lomce), totes elles del 2013 (excepte la de les pensions, que és del 2012). També ha recorregut la legalitat de les mesures del sistema gasista i el sistema de protecció civil, ambdues del 2014, o el referit a la Formació Professional, entre d'altres matèries.
El mateix passa amb els recursos del Govern contra normatives catalanes. Així, està impugnada la llei de pobresa energètica de la Generalitat, la que regula l'impost sobre pisos buits o el llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, totes elles del 2015. I també la llei catalana sobre l'exercici de les professions de l'esport o la de simplificació administrativa, ambdues del mateix any.
El Constitucional també haurà de pronunciar-se sobre si s'ajusta o no a la Llei Fonamental del Codi de Consum de Catalunya i la llei d'horaris comercials, tots dos del 2014, així com la llei de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual. De la mateixa manera, està pendent des del 2010 el recurs contra la llei que regula l'aranès o la creació del municipi de Medinyà (Girona), acordada el 2015.
L'últim recurs del Govern contra una norma de la Generalitat resolt pel Constitucional, divendres passat, és la llei catalana d'acció exterior i relacions amb la UE, promulgada el 2014. També divendres, l'alt tribunal va resoldre un altre recurs presentat feia amb prou feines un any pels grups parlamentaris del PSC, Ciutadans i el PP contra l'acord de la Mesa del Parlament del qual deriven les tres lleis de “desconnexió” amb la resta d'Espanya, encara en tramitació.
A aquesta relació de 42 assumptes pendents s'hi han de sumar els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel Govern contra acords adoptats en els últims dos anys pel Parlament o per la Generalitat, ja en ple procés independentista.
Només un assumpte a la comissió bilateral
La comissió bilateral entre la Generalitat i el Govern té un únic assumpte en vies de negociació entre ambdues administracions, obert a instàncies de l' Executiu, per aconseguir allà un acord o, si no s'aconsegueix, anar al Tribunal Constitucional. Es tracta del decret sobre mesures urgents de contractació pública, que va dictar la Generalitat el 31 de maig i que s'està negociant des del 26 de juliol.
El termini per presentar inconstitucionalitat és de tres mesos des de la publicació de la norma, però s'amplia a nou si, com passa en aquest cas, alguna de les dues Administracions fa el pas per negociar a la comissió bilateral.
La Constitució preveu en el seu article 161.2 que el recurs del Govern contra disposicions i resolucions de les comunitats autònomes produeix la seva suspensió immediata durant cinc mesos, encara que no succeeix el mateix en sentit contrari. Abans que conclogui aquest termini, el tribunal ha de ratificar la suspensió o aixecar-la fins que dicti sentència, sense límit temporal.
La celeritat o demora en la resolució d'un recurs és absolutament discrecional per part del Tribunal Constitucional. Així, mentre alguns recursos estan pendents des de fa més d'11 anys, com la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, uns altres s'han resolt amb rapidesa. És el que va passar amb la declaració independentista aprovada pel Parlament el 9 de novembre del 2015: va ser primer suspesa cautelarment, després del recurs del Govern, i després anul·lada en sentència ferma en amb prou feines tres setmanes. D'aquella sentència va ser ponent el magistrat Andrés Ollero, exdiputat del PP.
Aquesta resolució judicial del 2015 és el germen de la querella de la fiscalia que va donar origen a la causa penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobeir els nombrosos requeriments del Constitucional perquè no seguís facilitant l'adopció de decisions que afavorissin la secessió.
Una altra sentència dictada amb similar celeritat va ser la referida a la llei de consultes impulsada pel Govern d'Artur Mas i en la qual aquest es va basar per convocar el “procés participatiu” sobre la independència del 9 de novembre del 2014. Amb prou feines quatre mesos després, el 25 de febrer del 2015, el Constitucional ja va dictaminar en sentència ferma la inconstitucionalitat de la norma.
La celebració d'aquesta consulta va suposar l'obertura de dos processos judicials: un contra Mas i les seves conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, que es jutjarà al febrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i un altre al Tribunal Suprem contra el llavors conseller de Presidència i avui diputat del PDECat (antiga Convergència) Francesc Homs.
No obstant això, al mateix Tribunal Constitucional hi ha pendent de resolució des de l'any 2010 la llei de consultes populars per via de referèndum impulsada pel Govern del socialista José Montilla.
L'aranès, Medinyà i la meteorologia
Las matèries que arriben al Tribunal Constitucional no es refereixen sempre a qüestions d'alta política i lleis d'enorme calat per a amplis sectors de la població. Així, per exemple, el Govern té recorreguda la creació del municipi de Medinyà, una localitat de Girona que no arriba al miler d'habitants i que existeix com a tal des que es va publicar una llei el 10 de juny del 2015. L'Executiu també considera inconstitucional una altra norma del 2010 que regula l'occità i l'aranès a la Val d'Aran, un territori on habiten poc més de 2.000 persones i una llengua, protegida per l'Estatut d'autonomia, que parlen uns centenars de veïns.
La Generalitat, per la seva banda, considera inconstitucionals lleis d'àmbit nacional tan variades com la de meteorologia o la de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària. L'Administració catalana també ha impugnat la recent reforma del Tribunal Constitucional que li atribueix competències per actuar contra els qui desobeeixin les seves resolucions, que és el que ha passat amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Més enllà d'això, la Generalitat considera que l'Administració central ha envaït les seves competències amb decrets com els que regulen el fons del carboni (2011) o les proves d'avaluació d'ensenyament primari (2015), així com la resolució per la qual es convoquen les subvencions estatals destinades a realitzar programes amb càrrec a l'IRPF (2016). El Govern, per la seva banda, creu que la Generalitat envaeix competències amb el decret del 2015 que modifica els registres de la propietat i els mercantils.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
