Productores d’exdirectius s’emporten els grans contractes de TV3

Exdirectius i treballadors de TV3 que van deixar la cadena pública per obrir les seves pròpies productores s'emporten bona part de les compres de programes de la televisió de la Generalitat, segons revela la resposta a una pregunta parlamentària per escrit. Les dades mostren una alta concentració de proveïdors, que ha fet que els set primers d'una llista de més de 200 productores hagin facturat 260,7 milions d'euros entre el 2005 i el 2016, gairebé la meitat del total (el 43,5%). Malgrat que els programes externalitzats —de ficció, entreteniment i tertúlies— tenen dades satisfactòries d'audiència, el model rep crítiques al sector per afavorir unes poques companyies i dels treballadors de TV3, que demanen una aposta per la producció pròpia.

Contribuir a la normalització lingüística i cultural del país i dinamitzar el sector audiovisual català, on s'estima que treballen unes 11.000 persones, són les grans missions de TV3 des de la seva creació el 1983. La primera es pot dir que s'ha complert. Pel que fa a la segona, la cadena hi ha destinat des dels seus inicis una part important del seu pressupost: entre la contractació externa i els col·laboradors sol estar al voltant del 10% anual.

Des del 2005, el primer any del postpujolisme, l'ens públic ha invertit 598.622.284 euros en el capítol del que es denomina producció associada i col·laboradors. Una factura que s'ha vist notablement reduïda per la crisi durant els últims anys, en els quals ha passat de 53 milions el 2010 a 26 el 2014 (un 51% menys). Aquest fet, i l'elevada concentració de proveïdors, posa en qüestió l'impacte real que té avui dia la cadena pública en el sector audiovisual.

Gairebé totes aquestes empreses van ser creades per extreballadors de TV3 —directius, en diversos casos— que van muntar productores pròpies o van passar a gestionar-ne d'altres ja existents. Mediapro, amb Jaume Roures al capdavant, és la fundadora d'aquest model d'externalizació de plantilla, producció de continguts i fins i tot drets. Però els vincles s'expandeixen a altres companyies i als seus creadors o directors generals, com Triacom (el propietari, Oriol Carbó, va ser gerent de TV3), Minoria Absoluta (Paco Escribano, el director general, va ser director de la cadena pública) i Royal Box (Antoni Bassas va ser guionista, presentador, corresponsal i director de programes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, propietària de TV3).

La llista segueix amb Diagonal Televisió (el president i fundador, Joan Bas, va ser cap de realització) i Nova Veranda, que tenia com a director general Eugeni Sallent, que després va passar a dirigir TV3. Un continu vaivé que s'explica en part per la reduïda grandària del sector català, però que també revela alguns aspectes de la seva impermeabilitat.

El model s'ha traslladat també a presentadors estrella, que facturen a través de les seves pròpies empreses i que coprodueixen els continguts amb la cadena, com Ramon Pellicer, Albert Om, Josep Cuní i Miquel Calçada.

A banda dels informatius, la producció associada acostuma a ser una de les fonts principals d'audiència en prime time, fet que significa que la seva permanència a la pantalla la marca el seu èxit. La majoria de programes elaborats per aquestes productores s'han endut bones xifres en uns temps en què TV3 passa per una crisi d'audiència que, probablement, li farà perdre el lideratge de l'any davant de Telecinco.

Una de les crítiques que rep la compra de continguts de TV3 és, segons algunes empreses, el tracte de favor que reben algunes altres. Gestmusic, una històrica del sector, pràcticament no factura res a la cadena des del 2011. El president, Tinet Rubira, no aconsegueix entendre-ho. “Intento pensar que no els agrada res del que proposem, encara que fem 600 hores d'entreteniment l'any”, assenyala. Tampoc veu com es pot dinamitzar un sector amb moltes empreses molt dependents de TV3. “Una cosa és que donis una empenta i l'altra que tu siguis el seu únic suport. Això no contribueix a la bona salut del sector”, critica.

Els treballadors de TV3 tampoc entenen per què s'externalitzen programes que podria fer una enorme plantilla de prop de 2.300 empleats, amb uns salaris que suposen el 53% dels més de 300 milions de pressupost de la cadena. “Durant un temps es va fer molt aquest tipus de continguts, en què tots els equips de tècnics eren interns, però s'externalitzava el presentador i un petit equip de guionistes”, assenyala Roser Mercader, presidenta del comitè d'empresa de TV3 en referència a continguts com Els matins, que TV3 contractava a la productora de Josep Cuní.

El president de la patronal del sector (PROA), Raimon Masllorens, té l'opinió contrària. “Si vol ser competitiva, TV3 ha d'oferir la màxima qualitat, i això només es pot fer comprant continguts, així que, a més, dinamitzaria el sector”, afirma. “No té sentit que només hi destini un 10% del seu pressupost”, afegeix.

Davant de les peticions del sector, la cadena assegura que en els últims anys ha aconseguit complir amb les necessitats de retallar la despesa “reduint el 54% la compra externa” i “la renegociació a la baixa dels productes actuals”. Sobre la selecció dels continguts a comprar, TV3 informa que en els últims anys ha aprovat i aplicat un sistema que garanteix els “principis de publicitat, concurrència, transparència, confidencialitat, igualtat i no discriminació.

L'estudi de les dades de les compres fetes per TV3 permet identificar l'existència de diverses empreses que treballen gairebé en exclusiva per a ella. Entre aquestes, destaca Dies Tontos, d'Albert Om, amb El convidat com el programa més conegut de la productora. Excloent el 2016 —amb l'exercici encara obert, no és possible de moment consultar els seus comptes al Registre Mercantil—, l'empresa ha percebut de TV3 un total d'11,2 milions d'euros, un 91% de la seva facturació total. El segueixen en aquest punt les productores Alguna Pregunta i Royal Box —dels periodistes Antoni Bassas i Carles Capdevila—, que han facturat 17,6 milions (el 90% del seu volum de negoci) pels seus programes APM, El Club i La Tribu. Minoria Absoluta —administrada per Toni Soler— ha percebut dels mitjans de la Generalitat 58,6 milions dels 77,1 milions que la companyia ha facturat (un 77% del total), mentre que a Triacom aquest percentatge ascendeix al 75%.

A l'altre extrem hi ha empreses com Diagonal Televisió, que malgrat ser la que més ha venut a TV3 —66,1 milions—, aquesta quantitat tot just representa el 23% de la facturació, percentatge que descendeix al 9% en el cas de Produccions El Terrat.

A més d'Albert Om, Josep Cuní, Ramon Pellicer i Miquel Calçada —conegut com a Mikimoto— són els altres presentadors estrella que més han facturat a TV3. Cuní ho va fer entre el 2005 i el 2010 per Els matins (15,7 milions) a través de Broadcaster; Pellicer, a partir del 2008 amb Sticaki (7,3 milions), i Calçada, en tots els exercicis mitjançant les societats Sargantana Voladora i Afers Audiovisuals (6,1 milions).