El TSJC condemna Interior pel retard en l’atenció mèdica a un detingut

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat al Departament d'Interior a indemnitzar amb 45.000 euros un marroquí que, després de patir lesions en posar resistència a la seva detenció per part dels Mossos d'Esquadra, no va rebre a temps l'atenció mèdica que precisava i va patir “tortures no greus” (insults, amenaces i sacsejades) al calabós de la comissaria de Roses. La sentència estima el recurs presentat pel marroquí Driss Zaidri, detingut pels Mossos l’agost del 1998 a Sant Pere Pescador (Alt Empordà).

Els fets van passar fa 18 anys. A les 11 del matí del 3 d’agost, dos agents van detenir Zaidri, que circulava en direcció contrària, perquè va oposar resistència i fins i tot va agafar un agent pel coll. Va ser traslladat al calabós de Roses i a partir d’allà es van succeir una sèrie de fets que van acabar amb el detingut amb tres costelles trencades i un pneumotòrax. L'home va patir , actuacions que el Tribunal qualifica de "tortures no greus".

El cas va arribar a judici al 2004. L'Audiència de Girona va absoldre els agents implicats. La sentència va considerar provat que Zraidi va ser objecte de "tortures no greus" -insults, intimidacions, sacsejades i empentes- a la cel·la per un grup indeterminat de policies, tot i que va mantenir que les proves no permetien acreditar la intervenció de ni un sol dels acusats en el delicte. L’escrit va absoldre també la Generalitat com a responsable civil subsidiària.

Driss Zraidi va recórrer i ara el TSJC ha estimat en part el seu recurs. No l’ha estimat pel que fa a les lesions, “ja que l’acusat va reconèixer la seva resistència activa als agents i no és possible apreciar que les fractures és fessin amb posterioritat a la detenció, a la que van haver d’intervenir tres agents”.

La sala contenciosa, però, sí considera acreditades la tardança de gairebé un dia en donar assistència mèdica al demandant,  (que va donar lloc a dos expedients disciplinaris) i l’entrada als calabossos d’uns quants agents, que “si bé la sentència qualifica de breu, no es nega per la administració que és fes en els termes que recull la sentència”.

Per això condemna a Interior a indemnitzar amb 45.000 per danys morals "a la vista dels fets que concorren i l’objectivitat dels quals no només es desprèn de les lesions del demandant que precisaven assistència mèdica, sinó també de seva absoluta indefensió amb infracció de les normes de conductes exigibles d’auxili i protecció”.

La resolució va considerar provat que "els agents aprofitant-se de la situació de privació de llibertat i indefensió en què es trobava el detingut i en represàlia pels fets ocorreguts el dia abans al seu company, van entrar a la cel·la, el van insultar (fill de puta, moro de merda) i amenaçar (et matarem) i li van posar les mans a sobre com a mínim empenyent-lo i sacsejant-lo”.

El TSJC considera provat, per les transcripcions i declaracions dels detinguts d’altres cel·les, que aquests fets varen passar “evidenciats pels seus gemecs, precs perquè paressin i els crits de dolor”. Malgrat tot, conclou que no ha arribat a la convicció que a Driss Zraidi aquesta actuació li causes cap lesió, ja que aquests crits de dolor “eren compatibles amb un maltractament d’intensitat lleu –empentes- sobre una persona prèviament lesionada, ja que no s’ha provat que el trencament de les costelles tingué el seu origen en l’actuació dels agents de dia quatre”.