Trump tria tres ultraconservadors per dirigir Justícia, la CIA i Seguretat Nacional

Donald Trump comença a configurar el seu gabinet. Aquest divendres ha nomenat tres polítics lleials i controvertits en llocs clau de la nova Administració, com són el conseller de Seguretat Nacional, el fiscal general (equivalent a ministre de Justícia) i el director de la CIA. Per als dos primers càrrecs ha optat pel general retirat Michael Flynn i pel senador d'Alabama Jeff Sessions, respectivament. Al capdavant de l'agència d'intel·ligència ha col·locat Mike Pompeo, congressista per Kansas ultraconservador, proper al Tea Party.

Els tres elegits tenen en comú la lleialtat a la figura de Trump al llarg d'una campanya incendiària i encarnen la línia més dura dels republicans entorn d'afers de seguretat o immigració.

Sessions, de 69 anys, és senador des del 1996 i forma part del Comitè Judicial de la Cambra alta del Congrés dels EUA. És conegut per la seva oposició radical a la reforma migratòria impulsada per Barack Obama i també per les acusacions de racisme d’un exajudant negre als vuitanta, cosa que li va impedir accedir a altres llocs de responsabilitat durant l’Administració Reagan

Michael Flynn, d'altra banda, va sonar com a possible vicepresident per Donald Trump, encara que finalment el magnat va optar per Mike Pence. De 57 anys, Flynn va servir a l’Afganistan, va ser condecorat i nomenat per Obama per dirigir l’Agència d’Intel·ligència de Defensa, però va deixar el lloc després de diverses polèmiques pels seus pronunciaments. Molt semblant a Trump en el seu menyspreu al que consideren "políticament correcte", Flynn ha fet algunes afirmacions molt polèmiques a les xarxes socials, com quan al febrer va dir que "la por dels musulmans és racional".

Pompeo, cridat a situar-se al capdavant de la CIA, presideix ara el Comitè d’Intel·ligència al Congrés i va ser vocal en el grup que va investigar l'atemptat al consolat americà a Bengasi (Líbia) el 2012, quan Hillary Clinton era secretària d’Estat. Aquest procés es va convertir en un maldecap per a Clinton, malgrat que no s’hi va trobar cap responsabilitat, i també en una línia d'atac permanent durant la campanya.