Els experts dubten de la necessitat del reglament sobre pobresa energètica

La tragèdia de Reus, on una dona gran pobra sense servei elèctric va morir en un incendi causat per unes espelmes, ha desencadenat un enfrontament entre la Generalitat i Gas Natural, l'empresa subministradora. La companyia assegura que sense un reglament que la desenvolupi, la Llei de pobresa energètica és inaplicable mentre que l'Executiu defensa el contrari. Els experts creuen que la norma és prou clara i que no es necessita un reglament.

L'ull de l'huracà és si l'empresa va complir amb l'anomenat principi de precaució recollit a la llei. Aquest estableix que la subministradora no pot tallar el servei sense abans verificar si el client és pobre. Els serveis socials municipals són els encarregats de certificar aquesta condició. El conseller delegat de Gas Natural, Rafael Villaseca, va insistir que la llei aprovada el 2015 “s'ha de reglamentar” per, segons ell, especificar com s'han de coordinar les comunicacions entre els ajuntaments i les subministradores.

Villaseca va recordar que en el ple de la pobresa es va instar la Generalitat a fer el desenvolupament reglamentari “especialment l'establiment d'acords amb les companyies” referent al principi de precaució. El conseller d'Empresa, Jordi Baiget, va defensar ahir que la llei és “prou clara” i va recordar que Consum va publicar un protocol d'aplicació que Gas Natural no considera “legal” i que la patronal elèctrica Unesa va portar als tribunals per considerar que va més enllà del que estableix la llei contra la pobresa energètica.

“Una llei no necessita sempre un reglament. Les lleis ja obliguen directament”, assegura Tomàs Gui, president de la secció de dret constitucional del Col·legi d'Advocats de Barcelona. “En el sistema jurídic espanyol no existeix la reserva de reglament. Si hi ha dubtes sobre la falta de claredat ho han de dirimir els jutges”, afegeix Gui. Un escenari que segurament es donarà si Gas Natural recorre contra la sanció que li pugui imposar la Generalitat per incomplir la llei.

En la tècnica legislativa, les lleis acostumen a posar un afegitó en què s'especifica si cal o no desenvolupar un reglament posterior. Aquest no va ser el cas de la llei 24/2015, aprovada a contrarellotge i amb la pressió d'unes eleccions autonòmiques.

Manuel Ballbé, catedràtic de Dret Administratiu de la UAB, tampoc veu necessari el reglament perquè “ja ho fa la llei”. “S'està regulant ja dins del mateix text de la llei”, opina Ballbé. El catedràtic creu que el preàmbul de la llei proclama “un estat d'emergència social” que posa com a finalitat superior drets fonamentals.