Junqueras enterra la Llei d’Estabilitat Pressupostària de Mas-Colell

El Govern de Junts pel Sí ha decidit enterrar la Llei d'Estabilitat Pressupostària que el 2012 va aprovar el primer govern d’Artur Mas amb la intenció d’aconseguir el suport de la CUP als Pressupostos de l'any que ve. Juntament amb la derogació de la norma, que estarà dins de la Llei de Mesures Fiscals i Financeres que el vicepresident Oriol Junqueras portarà al Parlament el dia 29, també s'inclourà la recuperació de la gestió pública de l'empresa d'aigües ATLL en cas que el Tribunal Suprem ratifiqui l'anul·lació de la privatització i la prohibició de nous concerts educatius.

L'anomenada llei d’acompanyament, que després de la seva aprovació pel consell tècnic es va remetre dilluns al CTESC, és l'expressió de les difícils negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per poder tramitar els Pressupostos. Si bé el PDECat va aconseguir evitar una reforma de l’IRPF que penalitzés les rendes més altes i la creació d'un impost sobre la riquesa, la CUP ha aconseguit esmenar les línies mestres de la política econòmica de l'expresident Artur Mas i l'exconseller Andreu Mas-Colell. Aquests van advocar pel fet que la Generalitat s'avancés al Govern central en matèria d'estabilitat pressupostària i per la col·laboració publicoprivada, que es va traduir en concessions com la de Tabasa o la d’ATLL. La CUP també ha aconseguit que l’Executiu prohibeixi nous concerts educatius, un altre dels punts que creava malestar en l'antiga Convergència. Aquestes són algunes de les mesures que contindrà la nova llei d’acompanyament.

Eliminació del dèficit zero. La Generalitat va decidir avançar-se a l’Estat i fixar el 2018 com a data per limitar el seu dèficit estructural al 0,14% del producte interior brut (PIB), dos anys abans que el que van acordar el PP i el PSOE per al conjunt d'Espanya. La llei, que en cap moment al·ludia a la reforma constitucional, també fixava que el pagament d'interessos i capital a la banca tenia “caràcter prioritari” sobre qualsevol altra partida de despesa i creava un fons de reserva al qual havia d'anar el superàvit fiscal que només podia fer-se servir per cancel·lar deute o eludir nous préstecs. La llei d’acompanyament, en les seves disposicions addicionals, enterra la norma. La derogació, no obstant això, té més efectes simbòlics que reals, ja que Catalunya segueix estant lligada al Fons de Liquidat Autonòmic (FLA), que fixa totes les prioritats de pagament de la Generalitat perquè no s'allunyi dels objectius de dèficit fixats pel Consell de Política Fiscal i Financera i obliga l’administració catalana a presentar de forma periòdica els seus plans d'ajust.

Gestió pública d’ATLL. La reversió de la privatització d'aquesta companyia, defensada pels governs d’Artur Mas, ha estat un altre dels punts controvertits en la coalició de Junts pel Sí. La llei que acompanyarà els Pressupostos finalment recull que en cas que el Suprem avali la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava el concurs amb què es va privatitzar l'empresa, el Govern prendrà les mesures necessàries per recuperar la gestió directa del servei. L'avantprojecte no especifica quines, ja que Junts pel Sí i la CUP han decidit deixar-ho en mans del Parlament. Tampoc hi haurà una partida per fer front a una eventual indemnització, que podria vorejar els 325 milions d'euros, a més d'una eventual reclamació de danys i perjudicis per Acciona, l'empresa adjudicatària.

Escoles concertades. La política educativa respecte als concerts escolars ha estat un altre dels fronts que ha tensat les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. Els anticapitalistes finalment han aconseguit que l'esborrany que s'ha enviat al CTESC reculli que l'any que ve no es tanqui cap línia de P3 en cap escola pública i que es prohibeixi concertar noves línies en centres ordinaris.

Transparència. Dins d'un paquet de mesures per a la transparència, es permetrà que la Sindicatura de Comptes pugui tenir accés a la fiscalització de tots els ens públics, també dels que tenen un pressupost de menys de 150 milions d'euros. A més, es crea la figura de la denúncia ciutadana a la sindicatura.

Pobresa energètica. Tots els ingressos de l’Agència Catalana del Consum per sancions a companyies elèctriques hauran de destinar-se a atendre persones en situacions de pobresa energètica.

Més qualificació per als mossos. S'eleva el nivell de formació exigit per accedir al cos de Mossos d'Esquadra, de manera que hauran d'acreditar que han fet batxillerat.