El MNAC avala amb informes el seu rebuig a retornar les pintures de Sixena

Pel Museu Nacional d’Art de Catalunya no hi ha dubte: moure les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena és una temeritat i comportarà un “risc tremendament alt i innecessari” i les pot danyar de “forma irremeiable”. No és que ho pensin, és el que conclou l’informe que ha encarregat i va presentar a la jutgessa d’instrucció d’Osca el dijous com a resposta a la sol·licitud que s’executi la sentència que obliga el MNAC a lliurar les pintures romàniques que exposa des del 1960, tal com va explicar ahir Pepe Serra, director del MNAC. Segons l’informe, alterar les condicions en les quals les pintures s’han conservat en els últims 70 anys pot ser letal. Segons va explicar Serra, el director del Prado, Miguel Zugaza li ha transmès la seva solidaritat “en l’àmbit personal” per prioritzar la preservació de l’obra. Serra també va recordar que les seves decisions tenien el suport del patronat del museu “en el qual la segona institució és el Ministeri de Cultura, per sobre de l’Ajuntament. José María Lasalle [secretari d’Estat de Cultura], és vicepresident del patronat”, va recordar.

Davant la contundència de l’informe i tenint en compte que la mesura és provisional, ja que està recorreguda a l’Audiència Provincial, el museu es nega a lliurar les obres del segle XIII. És com “un malalt en coma que pot morir davant qualsevol vibració, manipulació o canvi de temperatura o humitat relativa”, va explicar Serra que va afegir que si “la sentència fos revocada, resultaria impossible restituir les pintures al museu, sotmetent-les a un segon trasllat”.

Les pintures de Sixena van deixar de ser murals el 1936 després de patir l’incendi que va assolar el monestir i que fossin arrencades per Josep Gudiol en una campanya de salvaguarda que va promoure la Generalitat de Catalunya, operació que des d’Aragó qualifiquen d’espoli. Després de suportar més de 1.000 graus, es va perdre el 50% de les pintures, de la resta, el 32% és una reintegració pictòrica completa i només el 18% són les originals alterades pels efectes de les altes temperatures. Als anys quaranta les pintures van ser traspassades a teles de cotó mitjançant un adhesiu de caseïna procedent del formatge; unes teles que es van tibar en bastidors i plafons de fusta. Durant la restauració es va dur a terme una reintegració per completar les escenes i així facilitar-ne la lectura.

Els informes, els ha realitzat el CSIC que ha analitzat l’alteració i fragmentació de la fina capa de pintura “de tot just mig mil·límetre”; la Universitat de Barcelona ha posat en evidència que les restes de cola que es van utilitzar en l’arrencada és molt reactiva als canvis d’humitat relativa de l’ambient; la Universitat Autònoma de Barcelona ha analitzat el tipus i el nombre de bacteris latents trobats en les pintures i assegura que el canvi de condicions en facilitaria el creixement i la degradació; la Politècnica de Catalunya ha realitzat dos treballs; en un ha estudiat els efectes del canvi de condicions en els fils de cotó de les teles en les quals estan traspassades les pintures que comportaria la inevitable pèrdua de pintura original i com el morter on s’adhereixen les pintures és molt sensible.

“Si les pintures s’han conservat és gràcies a les mesures de conservació que té el MNAC, un referent en la pintura mural romànica a escala mundial”, va explicar Serra, que va intervenir en companyia de la responsable de conservació preventiva del museu Mireia Mestre i Núria Oriols, química del MNAC. “La pregunta no és si es pot o no es pot fer; la piràmide de Kheops es pot fer a Lloret, sinó si és aconsellable fer-ho o no, i a la vista dels estudis sobre la mecànica, els pigments, la caseïna o la microbiologia, la conclusió és que seria una temeritat traslladar-los, però encara més fer-ho provisionalment quan falten l’Audiència Provincial i el Tribunal Suprem”, ha resumit el director.

La presentació de l’informe es va realitzar a la sala contigua on s’exhibeixen les pintures i mentre l’experta italiana a escala mundial Simona Sajeva estava realitzant el seu estudi (que s’afegirà al novembre als aportats a la jutgessa) sobre les conseqüències i el risc de restituir les pintures. A més, el museu té l’aval d’un altre expert de fama mundial, Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina de Miquel Àngel, que assegura que són “inamovibles” per evitar “greus problemes per a la seva conservació”. “Em costa molt pensar que algun professional de l’àmbit de la restauració em posi per escrit que és assenyat i oportú i una bona mesura moure això provisionalment, quin director de museu diu que li sembla una bona idea, tinc ganes de veure’l”, va afirmar Serra.

Per la seva banda, Abel Garriga, l’advocat del MNAC, va revelar que l’únic impediment que posa la llei d’enjudiciament civil per executar la sentència és “la irreversibilitat de la situació creada per l’execució provisional i en aquest cas és més que evident el perjudici que es pot crear”. El dimecres acaba el termini perquè el govern d’Aragó presenti arguments contraris a la resposta lliurada pel MNAC el dijous. Serà llavors quan la jutgessa “farà una avaluació dels danys i una ponderació entre els interessos de les dues parts”.

Pintures viatgeres?

Alfonso Salillas, alcalde de Sixena, va acusar el MNAC i la Generalitat d’impedir que les pintures viatgin quan ja havien viatjat en diverses ocasions als Estats Units i Anglaterra. El conseller de Cultura, Santi Vila, ho va negar, però és veritat que alguns dels plafons sí que van sortir a l’estranger per participar en exposicions: el 1970 van viatjar set plafons (de 67 per 54 centímetres cadascun) al Metropolitan de Nova York per participar en l’exposició “The year 1200”; el 1984 a la Hayward Gallery de Londres per participar en l’exposició “English Romanesque art 1066-1200”, tres plafons; els mateixos que el 1997 van tornar a anar al MoMA de Nova York per participar en la mostra “The Glory of Bizantium. Art and Cultures of the Middle Bizantine Era. 843-1261”. “Les pintures no han viatjat mai, només ho han fet un 0,0001 del conjunt”, va assegurar Serra que va matisar: “Ara no passaria, però la conservació preventiva d’ara és diferent de la de fa uns anys”.