Complicacions

Potser ja no s’arribarà a veure mai que una de les herències culturals més pernicioses de les moltes que ens ha llegat el segle XX és la de concebre l’art com un complicat sistema de transmissió d’idees que, convenientment desxifrades per crítics i experts, poden ser formulades en forma de màximes ideològiques o morals. Preocupada per l’expansió d’aquesta plaga, Susan Sontag va publicar el 1962 un article titulat Against Interpretation en què arremet contra la fúria interpretativa dels estudiosos del seu temps. No nega la possibilitat que algunes obres tinguin el significat que se’ls atribueix, però aclareix que el valor que poden oferir com a obres d’art o obres literàries no els el confereix precisament el significat, i en conclou que l’obsessió per extreure de les entranyes d’una obra el contigut latent que haurà de permetre al crític l’elaboració d’un discurs sociopolítc de repertori o d’una entortolligada exploració freudiana no revelen sinó “una insatisfacció (conscient o inconscient) amb l’obra, un desig de substituir-la per una altra cosa”. Sontag adverteix que la interpretació ideològica, el que ella en diu l’estil d’interpretació modern, “excava, i mentre excava destrueix; furga darrere el text per trobar un subtext, que és l’autèntic”, i advoca per una crítica que en lloc de dir què significa una obra digui què és i com és el que la compon, i per una percepció de l’art menys interpretativa i més eròtica.

Mig segle més tard podem afegir que s’ha anat excavant a profunditats cada vegada més grans per extreure’n sempre els mateixos objectes, i que, animats per aquests esforços de prospecció, ja fa anys que els comissaris d’exposicions manen posar cartellets al costat de les obres per indicar al visitant que la Tauromàquia de Goya expressa la protesta del pintor contra la brutalitat que retrata, o que una composició purament abstracta reflecteix, per mitjà del fort contrast cromàtic o els traços decidits del pinzell, el neguit sexual de l’autor en un període especialment agitat de la seva existència. I després ha vingut la consolidació dels Estudis Culturals i l’expansió dels Estudis de Gènere, que són coses que excaven molt més fondo que tot el que els ha precedit.

A través de l’escola i els mitjans de comunicació, la manera d’entendre l’art i la literatura que Sontag deixava en evidència al seu article ha arrelat fins a tal punt en la societat, que ja s’ha convertit en una impertorbable idea fixa i, com totes les idees d’aquesta categoria, difícilment cedirà un sol pam de terreny. Inclús és probable que la mania de complicar els aspectes superficials de les coses per fer-los passar per fonamentals —que és això exactament el que es proposa l’interpretacionisme—, més que una idea fixa, constitueixi un valor d’època. Observem que una part creixent dels polítics ja fa temps que persegueixen aquest mateix ideal.