El nou Executiu central decep el Govern, que encara espera gestos

L'Executiu català ha engegat aquest divendres el rellotge dels primers cent dies de gràcia al nou Govern de Mariano Rajoy amb indissimulada desconfiança. Aquest és el marge que es dóna a un gabinet perquè almenys mostri els mateixos gestos que es volien veure ahir en un remodelat Consell de Ministres. A la Generalitat no els van trobar. Els noms escollits per Mariano Rajoy no només no van agradar en un primer moment, sinó que van arribar a disgustar alguns en interpretar-los com una reafirmació a la política de ponts fallits dels últims anys. Com estava previst al Palau de la Generalitat, l'agenda catalana no canvia: el referèndum unilateral segueix sent el camí en línia recta marcat per Carles Puigdemont l'any que li queda de mandat.

Tampoc varia el discurs de mà estesa, que el president tornarà a expressar en la reunió que mantingui a La Moncloa amb Rajoy per tractar de buscar una via alternativa, però consensuada, de referèndum. Tots dos ja van intercanviar algunes paraules dimecres passat en la conversa telefònica amb la qual el president català va felicitar Rajoy. El vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, va parlar ahir a la tarda amb els tres ministres amb els quals ha mantingut interlocució directa fins ara: Soraya Sáenz de Santamaría, Luis de Guindos i Cristóbal Montoro, segons han explicat fonts del seu equip. Els tres seguiran jugant aquest mateix paper, encara que amb alguns rols traspassats d'un ministeri a un altre. L'equip econòmic està a l'expectativa de com es conformen les segones línies de comandament dels ministeris per fer-se una idea clara de quines són les seves possibilitats d'interlocució i d'aconseguir acords. Preocupa especialment resoldre un problema que s'arrossega des de fa mesos: la conversió a llarg termini de crèdits a curt que limiten el marge de maniobra financer de la Generalitat.

Està fora de l'agenda de l'Executiu de Puigdemont participar en la negociació del nou sistema de finançament. La seva prioritat segueix sent parlar de la consulta independentista i, per facilitar la gestió diària i intentar trobar un punt de trobada, es tornarà a posar sobre la taula el llistat de 46 reivindicacions presentades al maig. Bàsicament sobre incompliments o invasió de competències de l'Estat amb Catalunya. Gestos.

"Decebedor", valoraven aquest matí fonts del Departament de Presidència sobre el nou Govern central. El gabinet de continuïtat pel qual ha optat Rajoy es llegeix amb especial gravetat des de la plaça de Sant Jaume, on es considera que és com si no hi hagués hagut eleccions i onze mesos de Govern en funcions pel mig. Es resta importància a la sortida del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, perquè es considera lògica després de l'escàndol de les seves converses gravades amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, per buscar la incriminació de líders independentistes.

Assignar la interlocució amb Catalunya (i amb la resta de comunitats autònomes) a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría sembla haver agafat amb el peu canviat a l'Executiu de la Generalitat. No es vol oblidar el seu tarannà més dialogant i negociador, un perfil que s'havia reclamat en els últims dies per canalitzar unes relacions trencades entre tots dos governs, però tampoc s'ignoren les seves declaracions en les rodes de premsa dels divendres, en les quals la vicepresidenta era "un mur" amb tot el que fos vinculat a Catalunya, interpreten.

I la mateixa interpretació fan del continuisme de Cristóbal Montoro al capdavant d'Hisenda, quan Catalunya encara requereix fons estatals per finançar-se, o fins i tot de Rafael Catalá com a ministre de Justícia. La judicialització del procés polític català és un dels aspectes que més desconcerten la Generalitat, ja que ho veuen un atzucac per resoldre, una situació que limiten a la política. Es llegeix també amb escepticisme el relleu de Margallo per Alfonso Dastis a Exteriors. Home proper a Rajoy i fidel a la discreció diplomàtica, serà l'encarregat d'aplacar els intents de la Generalitat d'internacionalitzar la seva reivindicació de la convocatòria d'un referèndum.