Cultura anul·la el seu Premi de Traducció en incloure l’espanyol com una “llengua estrangera”

Teresa de Cepeda y Ahumada, Santa Teresa de Jesús, és una de les escriptores més aclamades i prestigioses de la llengua espanyola. Els seus poemes són objecte d'estudi a les escoles, els instituts i les universitats en el marc de les assignatures de llengua i literatura en castellà. El seu valor cultural i literari, com un dels exponents de la mística experimental cristiana, juntament amb San Juan de la Cruz, és inqüestionable, al marge de l'apropiació que el franquisme va voler fer de la seva figura i obra. No obstant això, l'autora (1515-1582) escrivia en “una llengua estrangera”, segons s'infereix d'una decisió oficial del Ministeri de Cultura.

Això és, almenys, el que es dedueix de la nota de premsa enviada dijous a la tarda pel departament que dirigeix —i ho segueix fent en el nou Govern anunciat ahir mateix— Íñigo Méndez de Vigo, en la qual s'anunciava que el Premi Nacional a la Millor Traducció 2016 havia recaigut en el frare carmelita i acadèmic basc Luis Baraiazarra, de 76 anys, per la seva traducció al basc de les obres completes de Santa Teresa. Idazlan guztiak Santa Teresa Jesusena és el títol del volum guardonat. “És la primera vegada que una obra traduïda del castellà al basc és distingida amb el Premi Nacional a la Millor Traducció”, incidia la comunicació oficial.

La decisió del jurat, no obstant això, es va haver d'anul·lar a corre-cuita dijous a la nit. L'error era majúscul i ningú se n'havia adonat.

La nota que el ministeri havia remès a la tarda deia textualment: “El Premi Nacional a la Millor Traducció té per objecte distingir la traducció d'una obra escrita originalment en llengua estrangera a qualsevol de les llengües espanyoles, i que hagi estat publicada per primera vegada a Espanya el 2015”.

Davant l'evidència de l'error —o de la possible errada—, EL PAÍS es va adreçar al ministeri per demanar un aclariment. En un primer moment, el departament va al·ludir al contingut de la resolució de la Direcció General de Política i Indústries Culturals i del Llibre que convocava el concurs i que es va publicar el passat 19 de febrer al Butlletí Oficial de l'Estat.

L'ordre estableix clarament la normativa: “Al Premi Nacional a la Millor Traducció hi optaran les obres literàries traduïdes de qualsevol llengua estrangera a qualsevol de les llengües espanyoles per traductors espanyols, editades a Espanya en la seva primera edició entre l'1 de gener i el 31 de desembre del 2015, que hagin complert els requisits legals per a la seva difusió”. O Santa Teresa escrivia també en altres idiomes els seus famosos versos “Vivo sin vivir en mí, / y tan alta vida espero, / que muero porque no muero”, o bé s'havia produït una relliscada garrafal.

Consternació

Confirmat el greu error, Cultura va prendre la determinació una hora després d'anul·lar la decisió del jurat i tornar a convocar el guardó per seleccionar un altre premiat per a aquest mateix any, però que aquesta vegada compleixi les bases de la seva pròpia convocatòria. Fonts del ministeri, que van mostrar la seva consternació pel que havia passat, van assenyalar que no s'anul·la el premi, sinó la decisió del jurat, ja que ahir no es va arribar a produir l'acte administratiu de la seva concessió.

El jurat estava presidit per José Pascual Marco, director general de Política i Indústries Culturals i del Llibre, amb Mónica Fernández, subdirectora general de Promoció del Llibre, com a vicepresidenta. El completaven 10 persones més: representants de les acadèmies de les diverses llengües d'Espanya, d'altres institucions i dos premiats de l'edició anterior.

Cultura va atribuir l'error al comitè de selecció d'obres per deixar passar en el primer tall un volum que no complia les normes. I després ningú va caure en l'error fins passat l'anunci. Dues lectores d'EL PAÍS també es van adonar i van mostrar la seva estranyesa en els comentaris al web del diari.

En anys precedents, el mateix premi, dotat amb 20.000 euros, va recaure en traduccions d'autors com l'anglès William Shakespeare, l'italià Dante Alighieri o el portuguès António Lobo Antunes.