“A Barcelona tenim el pitjor edifici del millor arquitecte del món”

Tenia experiència assessorant partits polítics —especialment el PSC— en temes d’urbanisme i d’arquitectura i va decidir fer un cop de cap polític dins la candidatura del socialista Jaume Collboni a l’alcaldia de Barcelona a les eleccions del 2015. Autor d’obra a Barcelona, com el mercat de la Guineueta o la urbanització d’una part de Selva de Mar, i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Dani Mòdol (Lleida, 1972) és el regidor d’Arquitectura del consistori després del pacte de BComú amb el PSC. Una àrea de nou encuny que no existeix en altres ciutats d’Europa.

Pregunta. Per què es crea la regidoria d’arquitectura?

Resposta. El motiu principal és posar en valor el paper de l’arquitectura en una ciutat que sempre ha treballat la seva imatge, el seu espai urbà. Som un referent mundial en la valoració de l’espai públic i en la catalogació de l’arquitectura i del patrimoni. El que volem és reforçar aquesta imatge i posar de relleu l’arquitectura perquè la sentin com a pròpia els ciutadans, no només els visitants.

P. Posar en valor... Ho ha deixat d’estar?

R. No, però sempre s’ha associat a una arquitectura determinada, especialment el modernisme, o a la més antiga, com el gòtic. No obstant això, no hem estat capaços de posar en valor l’arquitectura moderna, com ara la de Sert, Coderch, Mitjans o Barba Corsini, que no és tan coneguda però és la que envolta els ciutadans en el seu dia a dia. Per això volem impulsar la catalogació de conjunts urbans, com poden ser els nuclis antics de Sant Andreu, Horta o Sarrià, o els més moderns, com Montbau. Barcelona ha treballat molt bé el paisatge urbà, ara cal començar pel primer, els edificis on es viu.

P. Com es farà?

R. Rehabilitant. Estem en una ciutat amb un parc d’habitatges molt envellit, el 70% té més de 70 anys i això ens obliga a intervenir de seguida. Cal actualitzar el parc d’habitatges i avançar en la política de sostenibilitat i d’eficiència energètica. Així es millora la imatge de la ciutat i crees ocupació en un sector molt castigat per la crisi. I una altra cosa important: generes una altra cultura urbanística que fins ara tenia a veure amb el que és nou: les noves edificacions i els nous barris. Si Barcelona és la ciutat de l’urbanisme, hauria de ser-ho també de la rehabilitació.

P. No hi haurà més edificis singulars?

R. Durant un temps van tenir el seu valor, però es van utilitzar de manera excessiva i indiscriminada. Cal canviar aquest xip. Serem la primera ciutat que farà una Carta del Paisatge Urbà amb la qual volem descobrir unitats de paisatge i que els veïns associïn el lloc on viuen a un determinat paisatge. Per això és important millorar l’habitabilitat, començant per l’habitatge i acabant en l’espai públic en zones que ja estan consolidades.

P. Un canvi d’escala, de l’arquitectura de disseny a la quotidiana?

R. Una cosa així. A Barcelona hi ha moltes edificacions singulars que es van plantejar com l’inici de grans transformacions urbanístiques. Va ser un model que va acabar decaient fins a l’extrem màxim amb el Fòrum. Un model que es basava en edificis singulars però dolents arquitectònicament. Tenim el pitjor edifici del millor arquitecte del món.

P. Quin?

R. El pitjor Herzog & de Meuron de la història, que és l’edifici Fòrum, i també es poden incloure en aquesta categoria la Torre Agbar de Jean Nouvel i el centre comercial de Diagonal Mar, de Stern. Aquesta política ens ha portat a acumular un seguit de peces que no han generat valor i que la ciutat no ha incorporat en el seu imaginari. Això és el que cal canviar. La nova arquitectura s’ha d’imbricar més amb el territori i la gent l’ha d’assumir com una cosa positiva.

P. I això com es fa?

R. Ja hem aprovat un pla de rehabilitació molt ambiciós amb una inversió de més de 250 milions d’euros. Hem d’arribar molt millor al veí i crear la figura del mediador, algú que sigui capaç de posar d’acord a tothom en una comunitat, a més de donar suport econòmic via finançament i fins i tot fer d’avalador. S’ha fet amb èxit en una zona de Santa Coloma de Gramenet, i a Barcelona barris com els de la muntanya i el Besòs necessiten aquesta intervenció. A més, els veïns hi han de participar activament, per exemple integrant-se en la comissió de qualitat d’arquitectura de Barcelona.

P. Després de qualificar la Sagrada Família de mona de Pasqua, va anunciar que crearia una comissió de qualitat específica per al temple. S’ha fet?

R. Encara no. Primer ens hem d’asseure a parlar amb els responsables de la junta constructora i normalitzar una cosa que sempre ha estat anormal.

P. Vostè va participar en la primera redacció del projecte de les Glòries. Com veu ara la reforma?

R. Es va produir un gran error en el mandat passat i arrosseguem aquesta equivocació. La història de les Glòries és la de cent imatges diferents, i això no és bo.

P. Com està la professió d’arquitecte després de la crisi?

R. L’arquitecte ha patit un cert desprestigi, com si fos responsable de la bombolla immobiliària i de la desfeta. És veritat que el sector ha hagut de fer un exercici d’autoestima i ha evidenciat el seu paper de responsabilitat social en unes condicions de treball molt penoses. L’arquitecte s’ha hagut de reinventar, però no només per les conseqüències de la crisi sinó per tot. Fins no fa gaire, per exemple, l’autoria d’un edifici nou era molt important. Ara cal pensar més en la rehabilitació.

P. Penedit del pas a la política?

R. És una aposta per quatre anys.