Homs demanarà al Congrés que impedeixi al Suprem investigar-lo

Francesc Homs, diputat del Partit Demòcrata (l'antiga Convergència), es recolzarà en jurisprudència del Tribunal Constitucional per demanar aquest dijous al Congrés que freni la petició del seu suplicatori. El Tribunal Suprem l'acusa de prevaricació per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre del 2014, no fent cas de la resolució del Constitucional que va suspendre el simulacre de referèndum. Homs considera incoherent el procediment penal que podria acaba amb la seva inhabilitació.

El portaveu del Partit Demòcrata (PDECAT) al Congrés, Francesc Homs, demanarà aquest dijous a la Cambra que no tramiti la petició de suplicatori del Tribunal Suprem contra la seva persona per participar en l'intent de consulta del 9 de novembre del 2014.

Homs compareix a porta tancada a la Comissió de l'Estatut del Diputat i, segons va explicar a aquest diari, al·legarà que la jurisprudència del Constitucional exigeix que l'argumentació sigui coherent. En aquest cas, segons la seva opinió, no ho és. Assegura que almenys dues sentències del Constitucional —la 90/1985 i la 206/1992— permeten que el Congrés rebutgi la petició sense tramitar-la perquè "es tracta de dirimir si hi ha voluntat política d'alterar indegudament la composició o funcionament de la Cambra". La concessió del suplicatori és indispensable perquè el Suprem pugui procedir contra un diputat.

Després de la compareixença d'avui, la comissió, que presideix el popular Leopoldo Barreda, presentarà un informe davant el ple que serà votat. A més dels sobiranistes catalans, enquadrats en el Grup Mixt, s'han pronunciat en contra i han anunciat el seu vot negatiu en el ple ERC i Unidos Podemos. La resta de grups té suficient majoria per tirar-ho endavant.

Acusat de prevaricació

A més de la competència de la Cambra per no tramitar el suplicatori, Homs té previst exposar avui el seu rebuig a l'acusació concreta de prevaricació que li imputa el Suprem per la consulta fictícia. Així, argumenta que hi ha una evident contradicció en la seva opinió respecte als suposats autors del delicte investigat. Per exemple, la llavors responsable d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha estat acusada per prestar instituts públics per a la consulta. No obstant això, d'ella depenien només 250 instituts, d'un total de 947 a tot Catalunya, sense que la Justícia hagi perseguit als alcaldes responsables de 685 edificis públics on es van instal·lar les urnes.

Segons Homs, aquesta contradicció és conseqüència que "seria inabastable un procediment que inhabilités a 685 alcaldes i escapcés aquests Ajuntaments" i per aquest motiu s'actua contra ell, que aleshores era conseller de la Generalitat. Un altre argument que utilitzarà avui Homs és sobre el desenvolupament del procediment. En concret, el fet que al novembre del 2014 no va haver-hi actuació de la fiscalia i un jutge va rebutjar al gener del 2015 una denúncia. Però un any després la Fiscalia sí que va actuar contra ell, el que el porta a preguntar-se què passa entre una data i una altra.

En aquest període de temps es va conèixer una carta en la qual, segons la Justícia, es prova que ell va participar en l'organització de la consulta independentista. Segons Homs, aquest argument manca de sentit perquè "era públic i notori" que com a conseller de la Generalitat va autoritzar publicitat institucional en favor de la consulta.