El PSC eludirà al seu congrés la relació amb el PSOE

El XIII congrés ordinari que celebrarà aquest cap de setmana el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) no debatrà una possible redefinició del protocol de relacions amb el PSOE ni qüestionarà la presència dels socialistes catalans en els òrgans de direcció del "partit germà". El predictamen de la ponència marc que es debatrà al conclave obvia per complet aquesta qüestió i creu que les coses han de quedar-se com estan, encara que les relacions entre tots dos partits travessen el pitjor moment des de la signatura del seu acord, el 1978.

La tesi del socialisme català és que el protocol de relacions ha funcionat bé en aquests 38 anys i que, per tant, no ha de tocar-se. La gestora del PSOE, per contra, ha anunciat que portarà a un comitè federal la revisió d'aquest text després que els set diputats del PSC trenquessin en bloc la disciplina de vot i diguessin no a la investidura de Mariano Rajoy. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, sosté que el comitè federal del PSOE no té competències per replantejar el protocol de relacions entre tots dos partits, sinó que han de ser els congressos d'aquestes formacions els que ratifiquin el nou acord que s'aconseguís, que és el que va ocórrer el 1978.

En qualsevol cas, el predictamen de la ponència marc que debatrà el congrés del PSC i que ja recull moltes de les aportacions fetes per les agrupacions i federacions socialistes no al·ludeix en cap apartat a aquest protocol de relacions i molt menys a la necessitat de replantejar-lo. L'única referència que es fa a aquesta qüestió és per reafirmar l'autonomia orgànica del PSC respecte del PSOE.

"Per superar les diverses crisis que afecten avui el nostre país, el PSC es disposa a repensar i a reformar les seves polítiques, a repensar-se i a reformar-se ell mateix", es diu a l'inici d'aquest document en l'epígraf titulat Per un nou inici del socialisme català. A continuació, la ponència del congrés marca distàncies amb el PSOE. "El PSC, ara més que mai, ha de tornar a ser el partit amb personalitat jurídica pròpia, sobirà i autònom de la seva fundació", diu el text.

Més endavant, quan s'aborda "la identitat del PSC" es torna sobre aquesta idea i s'assegura: "És hora de reinventar-se, no en el buit ni partint de zero, sinó reafirmant els principis que ens inspiren. El PSC ha estat, és i ha de ser un partit sobirà, defensor dels interessos i les necessitats dels i les catalanes, rellegint a la llum les transformacions socials en curs".

La direcció del PSC es va assabentar ahir per EL PAÍS de la intenció de la gestora de portar a un comitè federal del PSOE un nou marc de relacions amb els socialistes catalans. Mentre el PSOE no comuniqui res al PSC, el partit liderat per Miquel Iceta assegura que no desitja "especular" sobre com quedaran les relacions entre tots dos partits. La decisió del PSOE es podria traduir en l'expulsió dels òrgans d'adreça dels representants del PSC —executiva i comitè federal— així com la seva exclusió del cens per triar en primàries al secretari general. En l'última executiva del PSOE que va liderar Pedro Sánchez hi havia tres representants del PSC: l'exministra Carme Chacón; el cap de llista per Barcelona en les últimes generals, Meritxell Batet, i Pere Navarro, exprimer secretari del PSC. A banda d'això, més d'una vintena de quadres del PSC formaven part del comitè federal del PSOE i els seus prop de 18.000 militants van participar en les eleccions primàries que van portar a Pedro Sánchez a liderar el PSOE el juliol del 2014.

A Catalunya va guanyar per un grapat de vots Eduardo Madina, però el PSC es va mantenir fidel a Sánchez fins a l'últim minut i a les maniobres per enderrocar-lo. Això, i la insubmissió dels set diputats en la investidura de Rajoy ha portat a la gestora presidida per Javier Fernández a replantejar la relació amb el PSC, un partit on els seus òrgans de direcció no ha existit mai cap representant del PSOE. Al distanciament entre tots dos partits ha contribuït també la unanimitat amb la qual el consell nacional del PSC (241 vots a favor i solament una abstenció) va ratificar el no dels seus set diputats.