Ciutat Vella perd un 11% dels veïns en ple ‘boom’ turístic

La població de la ciutat de Barcelona es manté estable des de fa cinc-sis anys entorn als 1,6 milions d'habitants. Amb tot, si observem les dades de l'última dècada, crida l'atenció la pèrdua de veïns que ha patit el districte de Ciutat Vella: en deu anys ha restat 13.000 veïns, un 11% de la seva població (de 113.154 a 100.115 habitants). Les xifres, conegudes a partir de la publicació de les dades del padró a 1 de gener d'enguany, confirmen les tesis d'experts i entitats veïnals de la zona, que fa anys que n'alerten i assenyalen al turisme i la seva pressió sobre la població autòctona com a principal causa de la pèrdua d'habitants.

Si ens fixem en els quatre barris de Ciutat Vella, crida molt l'atenció com el Gòtic ha perdut gairebé la meitat de la població en l'última dècada, passant de 27.470 a 15.484 veïns. Però alerta, perquè els experts consultats per aquest diari subratllen que una part d'aquesta resta pot atribuir-se a un empadronament inflat en una de les seccions censals del barri, on durant una època l'Ajuntament hi va inscriure veïns sense domicili conegut. Però les taules oficials del departament d'Estadística no avisen d'aquest matís.

En qualsevol cas, l'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB Toni López explica que la pèrdua de veïns de Ciutat Vella o del Gòtic també es pot observar analitzant les xifres del nombre de llars. "En cinc anys se n'ha perdut el 8%", afirma qui està convençut de què "hi ha correlació entre la pressió turística i els canvis en la població". "No ho podem provar científicament, però sí acumular evidències empíriques del que passa a Barcelona, Amsterdam, Venècia, o Nova York, ciutats on hi ha molt de turisme". I en el cas de la capital catalana, diu, és que hi comença a haver substitució de l'ús residencial dels habitatges a turístic.

El geògraf Agustín Cócola, que va estudiar l'impacte dels apartaments turístics i hotels sobre els veïns del Gòtic i va concloure que més de la meitat dels edificis del barri tenen pisos per forasters, afegeix que no es pot tenir la certesa que "el turisme sigui l'única causa de pèrdua de veïns, però sí que és el principal factor". Però el propi Cócola, que treballa per les universitats de Cardif i Lisboa, recorda que en l'estudi que va fer per la seva tesi doctoral el 87% dels veïns que marxaven del barri li van dir que ho feien "per l'encariment de l'habitatge al barri i per la impossibilitat de fer-hi vida quotidiana" com a conseqüència del turisme.

La regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, tampoc s'atreveix a assenyalar el turisme com única causa de la pèrdua de població de la zona, però sí fa alguns apunts: "Ciutat Vella és una de les zones més afectades per la massificació turisme, té un problema d'espai públic, és impossible regular el preu dels lloguers, és de les zones on més habitatges es destinen a ús no residencial, la massificació impacta en el comerç de barri i en la vida quotidiana, el 80% dels pisos que es compren es destinen a inversió i el descans a la nit és difícil". "Fa anys que el moviment veïnal denuncia la pèrdua de veïns com a conseqüència del turisme", conclou.

Les dades de l'Estadística de Població de Barcelona també mostren com la ciutat de Barcelona envelleix i com té conseqüències: cada vegada hi ha més llars d'una o dues persones, que encapçalen de lluny la composició dels domicilis de la ciutat. La mitjana d'edat actual és de 44 anys quan el 1980 era de 37. Per altra banda, a partir dels 65 anys hi ha un 50% més de dones que homes. I una curiositat: a Barcelona hi viuen 702 persones majors de cent anys.

Pel que fa a la nacionalitat dels veïns de la ciutat, el percentatge d'estrangers es manté entorn al 16% en una ciutat on els veïns que hi han nascut són poc més de la meitat: 52%. El 18% han nascut en altres llocs d'Espanya i el 7,5% en altres llocs de Catalunya. La principal nacionalitat dels estrangers és, de lluny, la italiana (que de fet engloba molts argentins amb doble nacionalitat), seguida de la paquistanesa, xinesa i del Marroc. Pel que fa al nivell d'estudis, el percentatge de veïns que tenen estudis superiors augmenta any rere any i ja supera el 30%. De mitjana a la ciutat, perquè com en altres indicadors, també les dades del padró mostren l'escletxa social entre barris.