Un barceloní descobreix un món habitable a l’estrella més a prop del sistema solar

Guillem Anglada-Escudé ha descobert el planeta habitable que hi ha més a prop del nostre sistema solar. Es tracta de Pròxima b, un enigmàtic món de la grandària de la Terra que orbita a l'entorn d'una nana vermella. Aquest tipus d'estrelles, més petites i tènues que el Sol, han esdevingut la nova terra promesa per als cercadors d'exoplanetes, en part perquè tres de cada quatre astres a la nostra galàxia pertanyen és d'aquest tipus. També perquè algunes de les més properes sembla que tenen al voltant seu mons que podrien ser habitables, malgrat que es troben en un entorn molt diferent del sistema solar. Pròxima b, a uns quatre anys llum de la Terra, és el més proper de tots.

“Hi ha gent que es fica en aquest tema per qüestions científiques, per estudiar la formació de planetes, etcètera”, explica. “Per mi”, continua, “la motivació real és que els planetes són llocs que et pots imaginar i trobar-hi coses que ningú ha trobat abans”. Anglada-Escudé (Ullastrell, 1979) va estudiar física a la Universitat de Barcelona, va treballar en diverses missions espacials a Alemanya i el Regne Unit i actualment és professor de la Universitat Queen Mary de Londres. De visita a Espanya convidat per l'Obra Social La Caixa per explicar el seu descobriment, en aquesta entrevista explica quins seran els propers passos per esbrinar si el nostre veí planetari està habitat.

Pregunta. Com va ser el descobriment de Pròxima b?

Si hi ha vida, podríem caracteritzar-la, perquè l’atmosfera haurà canviat

Resposta. El 2012 es van fer públics una gran quantitat de dades sobre estrelles recollides per telescopis, com el VLT i l'HARPS. Els vaig analitzar amb un company matemàtic aplicat, Niko Tuomi, i va sortir que hi havia un senyal a Pròxima del Centaure i a 20 estrelles més. Pròxima és l'estrella més propera al nostre sistema solar i, a més, el planeta semblava molt petit. Però les dades no eren gaire convincents. Vam intentar que ens donessin temps per confirmar el senyal amb telescopis. Vam aconseguir una mica de temps, però ens van tallar, perquè consideraven que no era important. La dificultat no ha estat l'anàlisi de les dades en aquest cas, sinó convèncer els responsables que ens deixessin observar l'estrella amb l'estratègia òptima per detectar aquests planetes. Necessitàvem un mes d'observació contínua. Sembla mentida que hagi costat tant. Tecnològicament, aquesta campanya la podríem haver fet fa 10 anys.

P. Quines probabilitats hi ha que hi hagi vida?

R. No són nul·les i sí més altes que als gegants gasosos, per exemple. La primera pregunta que podem respondre és si hi ha aigua líquida a la superfície. D'aquesta manera, si hi ha vida, podríem caracteritzar-la, perquè l'atmosfera haurà canviat per la presència de vida, tal com passa a la Terra.

Amb la tecnologia actual trigaríem 30.000 anys a arribar a aquest planeta

P. Quan es podrà saber si té atmosfera?

R. Si el planeta passa per davant de l'estrella, la llum creua l'atmosfera i, en principi, amb instruments que ja tenim podem veure traces de gasos. Com que Pròxima del Centaure és una estrella petitona, el contrast amb el planeta és molt més gran, perquè bloqueja molta més llum de l'estrella. És el que estem observant aquests dies, des dels últims quatre o cinc mesos. Tenim una probabilitat de veure el trànsit d'una entre 50, perquè l'òrbita ha d'estar alineada. No és gaire, però podria passar. Si passa, d'aquí a algunes setmanes o mesos podríem començar a caracteritzar-ne l'atmosfera.

P. Si tingués atmosfera, quin tipus de planeta seria Pròxima b?

R. Una de les hipòtesis, potser la més plausible, és que sigui un món oceà. Que es formés a la part exterior, més enllà de l'anomenada línia de gel del seu sistema solar. En aquesta zona el planeta s'hauria format amb un munt d'aigua, que suposaria el 10% o el 20%. Si després es va moure on es troba avui, l'aigua no s'hauria perdut i el planeta estaria completament cobert d'aigua. Possiblement a la part freda hi ha continents de gel, com a l'Àrtic, i a l'altra, un oceà d'uns 300 quilòmetres de profunditat.

P. En aquest cas les possibilitats de vida augmentarien.

Si hi hagués un radar d’aeroport a Pròxima b, podrien detectar-lo des de la Terra

R. Molt. I també si hi ha atmosfera. Si el planeta transita, ho podrem saber al febrer o durant la Setmana Santa. Si no transita, el telescopi James Webb farà el primer experiment d'aquí a dos anys. En el pitjor dels casos, ho sabrem d'aquí a 10 anys, quan l'E-ELT ja estigui operant i se'n pugui obtenir una imatge directa.

P. És possible arribar a Pròxima b amb una sonda espacial?

R. Hi ha un projecte de Yuri Milner, gent de Silicon Valley i Stephen Hawking, que estan pensant conceptes per enviar nanosondes de pocs grams, accelerant-les molt ràpid. Ja veurem si funciona. Però les distàncies són difícils de calibrar. El sistema solar de punta a punta té unes 20 hores llum, i aquí estem parlant de quatre anys llum. No és una mica més lluny, és 1.000 vegades més lluny. La sonda Voyager va necessitar 30 anys per arribar al límit del sistema solar, és a dir, amb aquesta tecnologia trigaríem 30.000 anys.

P. Alguns responsables d'aquesta missió creuen que podrien captar senyals de ràdio d'una suposada civilització en aquest planeta.

A Espanya ens hem carregat el sistema científic de forma brutal i reconstruir-lo és pràcticament impossible

R. De forma natural és difícil detectar aquest planeta amb ràdio, així que si es detecta alguna cosa, se suposa que ve d'allà i potser hi ha algú emetent en ràdio. Crec que el que faran és posar un upper limit (límit superior), la qual cosa suposa dir, per exemple, que no hi ha res més gran que una estació de televisió normal. Si hi ha un radar d'aeroport a Pròxima b, podrien detectar-lo, perquè és molt a prop. I això és una cosa que no es pot fer amb gaires estrelles més.

P. Quin és el seu pròxim objectiu?

R. Aquest projecte l'anomenem Red Dot (punt vermell, en anglès). Ve de Carl Sagan i el seu Pale Blue Dot [punt blau pàl·lid, per referir-se a la Terra vista des de l'espai]. Nosaltres busquem el planeta més proper, que ha de ser vermell perquè és a prop d'una estrella vermella. Ara hem fet la proposada xarxa Dots. La idea és anar conquerint cadascuna de les nanes vermelles més properes. Hi ha dades de tots aquests astres i en molts es dóna una situació similar a la de Pròxima, que hi ha probablement planetes, però necessitem campanyes d'observació com la d'aquest any.

P. Vostè ha fet bona part de la seva carrera fora d'Espanya. Què pensa de la ciència en aquest país?

R. No està valorada. No hi ha la percepció d'un model que comença amb la ciència bàsica i arriba a la societat a través de la innovació. Es descobreixen coses, però no es continua, es deixen coses a mig fer, és un problema estructural. Ens hem carregat el sistema de forma brutal i reconstruir-lo és pràcticament impossible. Cal començar de zero. Si jo finalment tornés a Espanya i aconseguís una plaça, podria investigar, participar en projectes internacionals, però no liderar projectes com aquest.