Gaudí, a subhasta

El banc realitzat per Antoni Gaudí per a la cripta de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló que venia aquest dimecres Christie’s de Londres partia amb una de les estimacions més baixes d'aquestes peces. No obstant això, ha estat a punt de superar el preu d'un banc similar venut al desembre del 2013, ja que si partia amb un preu estimat d'entre els 90.000 i 134.000 euros al final el lot s'ha rematat en 382.144 euros, un preu realment alt per a una peça d'aquest arquitecte i dissenyador.

El banc, que com és normal no ha transcendit la persona o entitat qui l'ha adquirit,  és un dels 20 que va crear Gaudí en companyia dels fusters Enric i Tomàs Bernat entre el 1913 i el 1914 perquè s'asseguessin els feligresos d'aquesta església. Com a materials van emprar les corretges de ferro de les bales de cotó americà i egipci, la matèria primera de la fàbrica tèxtil, i el seient es va realitzar amb la fusta de les caixes de l'embalatge en què arribava la maquinària d'Anglaterra; són exemples del reciclatge total que Gaudí realitzava dels materials que tenia a mà, que el van portar, també, a emprar les agulles dels telers com a guies de les vidrieres del temple. La forja la va treballar a mà i els ferros es van unir mitjançant reblons, utilitzant caragols només per unir els seients al metall, demostrant l'ús funcional, que no ornamental, del ferro en l'obra de Gaudí.

El banc que es vendrà aquesta tarda a la capital anglesa és l'últim que surt a la llum dels cinc que el rector de l'església va vendre el 1972 (per 10 milions de pessetes) per poder fer front a les despeses de manteniment de l'edifici en un període de crisi generalitzat del sector tèxtil. Moment en el qual se'ls va perdre la pista a aquestes peces fins que han anat apareixent, a comptagotes, en subhastes o s'han integrat en col·leccions d'art. El 1976 el MoMA de Nova York ja en tenia una i el 1977 el Centre de Creació Industrial de París tenia un segon banc que va acabar, el 1993, al Museu d'Orsay. El 2011 Sotheby's París va vendre el tercer banc pel qual es van pagar 385.000 euros i el desembre del 2013 el quart el va vendre Christie's de Nova York rematant-se per 182.000 euros al final (malgrat que el lot sortia a un preu de 148.000 euros).

La coincidència ha volgut que la setmana que ve surti a la venda una segona peça de Gaudí. En aquest cas és una figura amb forma de drac realitzada amb ferro forjat que ven Arte Subastas Bilbao per un preu de sortida de 60.000 euros. L'obra, una mena de filigrana de 108 centímetres d'altura que representa aquest mític i simbòlic animal en posició rampant i traient foc per la boca. "Es va posar a la venda en una casa de subhastes de Madrid el 2012 però no es va aconseguir el preu demanat perquè no disposava d'un certificat d'autenticitat", explica Germán Jubera des de Bilbao, que assegura que, si se sabés per quin treball de l'arquitecte es va realitzar la peça, obtindria més valor. "Té tots els permisos d'exportació. Si el mercat internacional s'hi interessa, arribarà a una rematada més alta", rebla Jubera.

La peça explica des del 2014 amb un certificat de Daniel Giralt-Miracle en el qual conclou que no "dubtem a ratificar que l'autor va ser Antoni Gaudí, perquè aquesta figura s'inscriu perfectament en la manera de fer de l'arquitecte, tant en relació amb els símbols artístics utilitzats, com per les tècniques artesanes aplicades". Ahir Giralt-Miracle assegurava, sense descartar que la figura fos en realitat una au i no un rèptil, que l'obra està feta amb la mateixa tècnica de planxes i platines que Gaudí retorça com fa en altres obres de joventut, entre les quals hi ha les figures de la porta del Palau Güell.