L’exili de Stefan Zweig encapçala el cicle alemany de la Filmoteca
La 5a edició projecta 12 obres cinematogràfiques actuals
El cinema alemany torna a ensenyorir-se de la Filmoteca de Catalunya, però aquesta vegada parteix de la vida de l’escriptor austríac Stefan Zweig plasmada per la directora alemanya Maria Schrader, que va inaugurar un cicle eclèctic de deu pel·lícules i dos documentals que mostren aspectes extrapolables a l’actualitat. Abans de l’aurora - Stefan Zweig a Amèrica va ser el títol de la cinta inaugural del cicle –fins al 8 de novembre– on la directora mostra episodis de l’exili de l’escriptor, perseguit per ser jueu. “Hem intentat agafar moments petits però que exemplifiquessin fets de més significat”, afirma Schrader. Zweig es va convertir en un refugiat fins al seu suïcidi el 1942 i la cinta, una de les candidates austríaques a l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa, s’estrena per primera vegada a Barcelona.
La directora –reconeguda per la seva feina com a directora a Love Life, amb dos premis Baviarian Film Awards– explica que la idea original, en la qual han treballat durant uns sis anys, va sorgir d’un productor francès apassionat del llegat literari de Zweig. “En països com França es té un coneixement més gran que a Alemanya, on l’escriptor ha caigut en l’oblit”, lamenta. La cinta, una coproducció europea en què ha participat el guionista Jan Schomburg, se centra en la pèrdua de la pàtria a través de la figura de Zweig i el seu desig d’una Europa unida on la cultura trenqués les fronteres. “Crea certa amargor veure fins a quin punt estem a punt de renunciar al somni que ell va tenir amb tanta intensitat”, afegeix Schrader.
Però la primera pel·lícula del Cicle de cinema alemany actual, organitzat juntament amb el Goethe-Institut Barcelona, no és l’única que retrata l’horror i les conseqüències d’una dictadura. Colonia Dignidad, protagonitzada pels actors Daniel Brühl i Emma Watson, indaga en la història d’una colònia de fanàtics religiosos d’origen alemany a Xile. Per presentar el llargmetratge es comptarà amb el director Florian Gallenberger com a convidat, a més del productor Benjamin Herrman, que participaran en un col·loqui posterior. En el cicle també s’exhibeix Jo i Kaminski, una altra pel·lícula protagonitzada per Brühl sota la direcció de Wolfgang Becker, amb qui va realitzar la coneguda Good Bye, Lenin! uns anys abans.
Els altres llargmetratges tracten realitats diverses, com la de l’abús sexual a l’Església catòlica en la pel·lícula Verfehlung, el tema de l’eutanàsia a Tour de force o l’escena musical de la moguda alemanya a Tod den Hippies!! Es lebe der Punk! des de la ficció. No obstant això, aquesta 5a edició destaca per la presència femenina de directores com Nicolette Krebitz, Theresa von Eltz, Neele Lean Vollmar o Bettin Blümmer. A més de pel·lícules pensades per al programa Filmoteca per a les escoles, els documentals que es projectaran a la mostra seran el de caràcter polític Democracy: Im Rausch der Daten i B-Movie: Lust & Sound in West-Berlin 1979-1989.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.