“El mal a l’escultura és irreparable”

“L’escultura de Franco estarà protegida com qualsevol altra obra d’art públic; és un bé patrimonial de la ciutat”. Ho va dir el 27 de setembre Ricard Vinyes, Comissionat de Memòria de Barcelona, que va afegir: “Quan acabi l’exposició ingressarà als fons del Museu d’Història, on se li aplicaran tots els processos de conservació de qualsevol peça”. Després de llançar-li tot tipus d’objectes i fer-li pintades, a més de col·locar-li banderes i objectes inimaginables com una nina inflable, a última hora del dijous l’escultura va ser tombada i va acabar partida en diversos trossos, per la qual cosa els objectius, en l’àmbit de conservació, manifestats per Vinyes estaven lluny de complir-se. Ara la destinació de l’escultura, una obra realitzada per l’escultor Josep Viladomat el 1963, és incert. Una brigada municipal la va retirar a la una de la matinada del divendres i la va portar a un lloc lluny de la vista de tothom.

L’escultura, com totes les que estan en els espais públics de Barcelona, pertany a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat i totes, pel fet d’estar inventariades, estan protegides per la Llei del Patrimoni Català del 1993. Però en el cas de l’escultura de Viladomat no se li ha reconegut cap categoria de protecció. Per això, als qui han atemptat contra ella, només se’ls pot acusar de danys a la propietat pública, com si s’hagués cremat un contenidor d’escombraries o trencat un banc del carrer.

“Ens ha perdut que l’escultura representa Franco i no el que és, un bé patrimonial, i ens agradi o no, la funció de l’Ajuntament era conservar-la i evitar les agressions, com s’ha de fer amb qualsevol altra obra que es mostri en una exposició. S’ha fet molt malament, o gens, la conservació preventiva que s’ha de complir en qualsevol exposició. Això no era un happening!”, assegura Pere Rovira, conservador restaurador de béns culturals del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que no acaba d’entendre com la peça s’ha col·locat de forma tan accessible a la gent. “Sabent l’animadversió que provocaria, es va col·locar en un carretó sobre uns rails, facilitant el que ha passat”, prossegueix Rovira, que es pregunta, a més, pel mal que podria haver causat si algú hagués resultat ferit durant l’enderrocament. “S’ha fet tot molt malament”, manté.

Quant a l’escultura és taxatiu: “El mal que se li ha fet és irreparable. L’impacte del bronze ha estat tal que serà impossible recuperar la seva forma i retornar-li el seu aspecte al 100%, l’agressió serà visible per sempre, tret que es torni a fondre i això només és possible si es conserva el motlle, i ja estaríem parlant d’una còpia no de l’original. La peça es va trencar en dos grans trossos perquè es devia fondre així, en dos trossos que van acabar soldats”, prossegueix l’especialista que considera que l’opció de col·locar la peça a fora no ha estat la idònia. “No sé què és el que es pretenia. Tampoc poden dir que no esperaven el que ha passat; algú hauria de donar explicacions de per què no s’han pres les mesures de seguretat i conservació necessàries. Tots estem en contra del franquisme, però jo no puc anar pel món carregant-me tot el que no em sembla bé”, afirma.

Segons Jesús de Andrés, que ha estudiat les estàtues erigides en honor de Franco, la de Viladomat és una de les millors estatues eqüestres, per sobre de les de València i Santander i que es van inaugurar en un segon període de la dictadura, en el qual es tractava de retre homenatge al salvador de la pàtria. Cal no oblidar que Viladomat era un bon escultor que, entre altres mèrits, s’havia imposat a tots en el concurs per esculpir l’escultura de la República.