Més del 40% dels vigilants de parquímetres de Barcelona denuncia agressions

Pot començar amb l’insult o l’amenaça, passar per l’empenta o l’escopinada i acabar amb trets al cap des d’una balconada amb una escopeta d’aire comprimit. Les persones que vigilen els parquímetres de la zona blava i verda de Barcelona viuen a l’any una mitjana de 117 agressions. Això suposa que un 35% de la plantilla des del 2009 pateix atacs físics o verbals quan fa la seva feina, segons un informe pericial encarregat per Barcelona Serveis Municipals (B:SM) l’any passat. El 2014, el 41% dels treballadors (134 de 329 persones) va notificar als seus superiors que van patir una situació de violència al carrer.

El comitè d’empresa demana que es reconegui a aquests treballadors la categoria d’autoritat com a auxiliars de la Guàrdia Urbana. Això els garantiria més protecció legal així com un augment de la consideració social de les persones que controlen les zones d’estacionament regulat a la ciutat, amb més de 112.000 places a càrrec seu entre zona blava, zona verda, zona verda exclusiva, places de càrrega i descàrrega i estacionament per a motocicletes. També demana el patrullatge en parella –fet que ja es dóna en algunes àrees de zona verda exclusiva i altres allunyades del centre–, la qual cosa els permetria més protecció en situacions de risc.

De totes les agressions, 20 van passar per la mútua d’accidents de treball l’any passat, segons les dades que facilita B:SM. Segons aquestes mateixes xifres, sis van ser agressions físiques, quatre van ser verbals, i 10 incidents més que van acabar als jutjats. De mitjana des de l’any 2009, un 7% dels treballadors agredits necessita la baixa mèdica, recull l’informe dels perits judicials.

C. T. no oblida la tarda de desembre, en plena campanya de Nadal, quan una parella la va emprendre a cops amb ella i la seva companya. C. T. va veure un vehicle que havia pagat 50 cèntims, i ja feia més d’una hora que sobrepassava el temps d’estacionament. Es va disposar a denunciar-los quan va aparèixer la parella carregada amb joguines. Li van demanar que retirés la denúncia, que podien anul·lar al moment pagant sis euros, però s’hi va negar. Després que les insultessin, i en veure que l’ambient s’escalfava, ella i la seva companya van decidir anar-se’n.

“Caminàvem ja per Mallorca, a l’altura del carrer Independència, vam sentir uns passos, va ser girar-nos, i la meva companya va rebre una puntada de peu a l’estómac i va quedar doblegada. Van començar a donar-nos cops de puny”, explica per telèfon C. T. Al final, van demanar ajuda pel walkie-talkie. Després d’un llarg tràfec judicial, van acabar condemnant la parella.

De les 705 agressions notificades des del 2009, només un 21% han acabat als jutjats. El motiu, segons critiquen els sindicats, és que durant el procés es coneix la identitat dels agents, la qual cosa els genera indefensió. Quan s’interposa es fa constar el nom, el cognom i el DNI de la persona.

B:SM recomana que com a domicili es faciliti l’adreça de la companyia. “Hi ha companys que no volen denunciar perquè com que no es consideren agents de l’autoritat, totes les seves dades estan a la vista de qualsevol, fins i tot de l’agressor. Moltes vegades es té por. Demanem almenys tenir seguretat jurídica quan es vagi a judici, que només consti el nom de placa”, reclama, com passa amb la policia, José Luis Aznar, representant d’UGT al comitè d’empresa.

B:SM està sensibilitzada amb els casos d’agressions als treballadors, als quals dóna cursos de formació i prevenció. En l’actualitat estudia la possibilitat d’incloure un botó de pànic en els walkie-talkies i el 2017 preveu incorporar una PDA amb GPS per saber en quin lloc són els treballadors. Encara que recorda que la decisió que els vigilants siguin autoritat requereix canvis legislatius.

El comitè d’empresa de B:SM ha portat el cas a la Síndica de Greuges de Barcelona, que ha demanat a l’Ajuntament que elabori un informe sobre la possibilitat de considerar els vigilants agents de l’autoritat. La síndica sol·licita també que es consulti la Direcció General de Funció Pública la possibilitat de reconèixer-los com a treballadors públics. “S’hauria d’informar que pegar un vigilant no és gratuït”, reclama C. T. I recorda que malgrat el que pugui semblar, la seva tasca no és únicament sancionadora: “Passem incidències, avaries, trencaments de rajoles… Informem de si no funciona un semàfor, de si algú es perd o cau. No només denunciem, moltes vegades ajudem, i fins i tot salvem vides de persones”.

“Avui dia una agressió surt molt barata. Si fóssim considerats autoritat en l’exercici de les funcions seria diferent, no es quedaria en una mera falta”, lamenta Aznar. I assenyala que els insults ja “resulten normals”.

Dos de cada deu agressions notificades són físiques; la resta, un 80%, són verbals. “Us estic gravant i ho penjaré a YouTube perquè la gent vegi com sou de dolentes perquè m’esteu denunciant quan estic traient el comprovant de pagament”, recull una denúncia presentada el 2014.

Que l’individu li va fer una foto, es va posar al seu costat i li va dir: si rebo una denúncia tinc mitjans i formes per cobrar-me-la, sé on sou, tu sempre ets a la mateixa zona, i tinc mitjans per cobrar-me-la. Recorda-te’n, no oblidis el que t’he dit”, és un altre exemple. “T’arruïnaré la vida, ets un vigilant que no val per res, et quedaràs sense feina, el meu fill és un urbà, li trucaré perquè et facin fora quan arribis a l’oficina”, recull la declaració d’un altre treballador.