Rafinha i el FC Barcelona desmunten el Deportivo

Hi ha partits pesarosos, pel sol i per la tebiesa de la tarda, per una calma absoluta que convida a la migdiada, jornades de Lliga habitualment enutjoses per a les figures com les del Barça, expectants per l’arribada de la Champions i amb ressaca pel virus FIFA, dies en què es donen resultats sorprenents, com va ser la victòria de l’Alabès al Camp Nou. El marc motiva especialment els equips petits i els jugadors més anònims, per no dir suplents, pocs tan vàlids com Rafinha. El brasiler ha resolt amb la gorra la visita del Deportivo, que ha dimitit de manera escandalosa, desballestat pel repelós i valent Neymar, i rematat pel reaparegut Messi. Ja escarmentat, el Barça no ha estat per a concessions.

Els gols han posat fi al rum-rum que hi havia anant cap a l’estadi i a la nova graderia d’animació del gol nord del Camp Nou. Més que de futbol, es parlava de jugadors i de l’entrenador, de la suplència de Messi i Iniesta. Al tècnic li surten unes alineacions molt rares en les jornades d’entretemps, condicionades per partits tan importants com el del dimecres contra el City de Guardiola. Luis Enrique s’ha enderiat a desplegar l’equip a partir de tres centrals, sense que se sàpiga si és per una decisió tàctica; per l’afront del Deportivo, capaç d’atacar amb tres davanters i defensar amb un trio de migcampistes; o perquè prefereix modificar el dibuix abans que posar Aleix Vidal, el substitut natural del lesionat Sergi Roberto.

Hi ha decisions molt reveladores sobre la manera de ser dels entrenadors, i és clar que Luis Enrique, estimulat per les rotacions, no vol saber res d’Aleix Vidal i en canvi té una fe cega en Rafinha. Situat com a extrem dret, el punt d’arrencada de Messi, el brasiler ha desequilibrat el partit amb una jugada molt expressiva del moment del Barça: ha robat la pilota, ha combinat amb Luis Suárez i ha rematat creuat fins a passar Lux, poc afortunat en la jugada (1-0). No hi ha altre remei que estrènyer i pressionar quan minva l’elaboració i la combinació, i els jugadors es mostren imprecisos, més jornalers que virtuosos, poc recognoscibles com a artistes del Barça.

Aleix Vidal no té lloc

Els arravataments i les jugades d’estratègia s’han imposat al passing-game al Camp Nou. L’equip s’estirava massa, conduïa molt i tocava poc, limitada la línia de passada, lent i reincident en les pèrdues, sense sortida gaire clara des de l’àrea de Ter Stegen. L’actitud, no obstant això, resultava irreprotxable: els nois de Luis Enrique corrien, atents i intensos, sense disfuncions ni concessions defensives, i molt efectius habilitats per Lux. La força de Rafinha i Luis Suárez ha estat suficient per abatre el Deportivo, que ha encaixat dos nous gols com si res, sense pestanyejar, molt mans i espectador, sorprenentment vulnerable, destensat i desconnectat, una sensació rara en un planter de Gaizka Garitano.

Rafinha ha fixat un rebuig de Lux després d’un cop de cap de Piqué en una falta llançada per Neymar (2-0). I Luis Suárez, excels en la recepció, ha colat la pilota entre les cames al porter després d’un preciós control orientat (3-0). El gol ha trencat el guió dels dos últims partits del Deportivo a l’estadi quan ha igualat dues vegades un desavantatge de dos punts i s’ha convertit en un malson semblant al de la Reial Societat i el Celta per Luis Enrique. Assegurada la victòria, el partit s’ha posat en mans d’Alcácer, perquè s’estrenés com a golejador després que Luis Enrique també reservés Luis Suárez i donés entrada al restablert Messi, perquè rodés amb vista al City.

A Alcácer, no obstant això, se li nega el gol, barallat amb els porters i els pals, és igual que sigui a casa com fora, reduït també per Lux. El porter s’ha redimit en la segona part amb una sèrie de parades magnífiques, només abatut per un golàs de Messi. Molt escorat, el 10 ha enganxat amb l’esquerra sense parar una passada profunda de Neymar, assistent, agitador, valent i també desafiador, fins al punt que ha provocat l’expulsió de Laure. Sota el comandament de l’argentí, l’equip s’ha organitzat millor i ha completat molt bons minuts, com si encara hi hagués partit i no s’imposés administrar esforços, els 11 jugadors molt posats, des de Neymar fins a l’omnipresent Piqué.

Ningú ha tornat a preguntar per Vidal ni ha mostrat especial interès pel City de Guardiola, que arribarà al Camp Nou després d’empatar amb l’Everton de Koeman. La vida s’afronta de manera molt diferent del Barça quan Iniesta ha descansat, Suárez recupera el gol, Neymar no deixa d’encarar ni quan li obren el cap i Messi ha tornat, tan present davant el Dépor que ha estat amonestat per Sánchez Martínez. Ni tan sols la tristesa d’Alcácer, impotent i negat, ha inquietat l’afició, més que contenta amb un 4-0 en un partit dissenyat per a jugadors polivalents i que donen bon resultat com Rafinha.