_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El símptoma Piqué

El central ja tenia decidit renunciar a la selecció el 2018 per administrar la seva carrera i posar fi al contenciós patriòtic

Ramon Besa
Piqué en una jugada en l'Espanya contra Albània.
Piqué en una jugada en l'Espanya contra Albània.EFE

Acabat el Mundial del Brasil, Piqué va pensar a deixar la selecció perquè es va sentir assenyalat pel fracàs de l’equip de Del Bosque. Encara que no va posar data de caducitat a la seva condició d’internacional, la idea de renunciar a la Roja s’ha mantingut en el temps, condicionada per la seva carrera al Barça, fins que ahir va anunciar que la seva retirada es produiria després de Rússia 2018. El central va trobar segurament el moment per expressar una decisió que no era fàcil de comunicar ni argumentar després que l’acusessin novament d’antiespanyol i deslleial per tallar-se les mànigues de la samarreta en què se suposava que figuraven impresos símbols amb els colors nacionals, denúncia que no tenia cap sentit, com va certificar la Federació Espanyola.

El mateix Piqué va certificar que no es tractava d’una reacció en calent a la sortida del partit de Shkodër. No va tenir inconvenient a afirmar, de totes maneres, que la difamació que havia patit a les xarxes socials i en alguns mitjans per retallar la seva samarreta, era la gota que feia vessar el got i, conseqüentment, s’acomiadaria de l’equip d’Espanya en la propera Copa del Món. La ferma declaració del jugador del Barça ha generat, no obstant això, un nou debat, com passa sempre en qualsevol assumpte entre la selecció i Piqué. Les preguntes se succeeixen: La decisió és irrevocable? Com seguirà jugant fins al 2018? Tan insuportable se li ha fet la pressió de les xarxes socials de les quals és tan assidu?

No sembla que sigui un problema de joc ni de seleccionador, perquè el central del Barça assegura que se sent a gust amb Lopetegui i vol jugar un altre Mundial, sinó d’administrar la seva trajectòria i també de cansament per un patriotisme mal entès, sotmès com se sent a un judici sumaríssim per part dels qui tenen la selecció com a símbol d’una única idea, la que mesura els bons i els mals espanyols, com si cada partit de la selecció fos un jurament de bandera per a Piqué. El jugador no en té prou defensant la samarreta ni tampoc amb el fet que un dels seus fills es vesteixi de la Roja a Tolosa de Llenguadoc. Piqué està sota sospita a França i a Albània. La intel·ligència està renyida amb la intolerància, i més a Espanya.

La posició de Piqué és al cap i a la fi un símptoma més de la situació d’alta tensió que es viu al país, subratllada per la rivalitat Barça-Madrid. El defensa ha estat xiulat en diferents camps espanyols quan ha jugat amb la Roja i se l’ha assenyalat de mala manera a Twitter i Facebook, en diferents mitjans i per diversos periodistes, i fins i tot per exmembres de l’Administració, circumstància que ha provocat una situació d’irracionalitat, difícil de sostenir per a qualsevol jugador, fins i tot per al divertit Piqué. El defensa central del Barça no participa precisament del patriotisme anomenat de pandereta i no entén, d’altra banda, la fiscalització que senten diversos internacionals blaugrana a la Roja.

A Piqué se li ha sentit dir: “Sempre he defensat orgullós la samarreta espanyola, per què es dubta de mi?” La incomoditat l’ha ajudat a prendre una decisió que té la seva base en els títols ja guanyats i en la seva obstinació a regular els anys que li queden en actiu al Camp Nou. Han estat moltes les vegades que s’ha especulat amb el futur de Piqué amb Espanya. No es preveia, no obstant això, un final tan abrupte i sorprenent, cosa que destaca el nus del conflicte: si era una decisió madurada, com és que no la coneixia el seleccionador ni s’ha temporalitzat o oficialitzat amb el millor dels protocols de la Federació? Avui s’imposa el soroll i el jugador no ha trobat cap resposta millor al talibanisme que apartar-se i gestionar el seu futur a la manera Piqué.

Encara que diumenge va fer un comunicat, la federació sempre s’ha desentès del cas Piqué i de donar la millor sortida a una generació única de futbolistes, campiona d’Europa i del Món. Piqué navega contra corrent dels qui entenen que per jugar amb la Roja no n’hi ha prou amb passar-s’ho bé i aconseguir els millors resultats, sinó que s’imposa despertar-se cada dia amb l’himne d’Espanya al despertador.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_