La causa judicial del 9-N obre una bretxa entre Mas i Homs

La causa judicial per la consulta independentista del 9-N ha obert una bretxa entre Artur Mas i qui va ser la seva mà dreta al capdavant del Govern, Francesc Homs. Com a imputats, tots dos dos mantenen en essència la mateixa estratègia de defensa: es van limitar a complir un “mandat democràtic”, no han comès cap il·legalitat i el procés judicial obeeix a “causes polítiques”. Homs, no obstant això, se sent incòmode davant de les possibles conseqüències del procés: al contrari que Mas, creu que la seva carrera política encara té recorregut i tem una possible inhabilitació.

La consulta, en la qual van participar més de dos milions de catalans, es va fer el 9 de novembre del 2014. Pocs dies després, la Fiscalia es va querellar contra Mas i dos càrrecs més del seu Govern –la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau– per organitzar la jornada malgrat que havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional. La implicació d'Homs, llavors conseller de Presidència i portaveu del Govern, va sortir a la llum mesos més tard. En una carta signada per ell, Homs donava instruccions a un òrgan de la Generalitat perquè autoritzés una empresa (T-Systems) a seguir endavant amb els treballs informàtics necessaris per a la consulta.

En saber-se investigat, Homs es va voler situar a la mateixa altura que el president pel que fa a la responsabilitat política. Mas i les seves conselleres van declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i s'asseuran al banc dels acusats. Ja coneixen la pena que se'ls sol·licita: deu anys d'inhabilitació, atès que la Fiscalia ha descartat el delicte de malversació, l'únic que implica penes de presó. Però com a diputat al Congrés, Homs és aforat davant del Tribunal Suprem, que és l'òrgan que l'investiga. El diputat ho interpreta com un desavantatge.

Mas va desmentir Homs sobre un possible pacte ofert per Rajoy

Homs tem, expliquen fonts properes al cas, que la Fiscalia modifiqui el seu criteri (cada causa judicial va pel seu camí) i l'acusi de malversació. A més, és l'únic dels quatre càrrecs imputats pel 9-N que va signar un document comprometedor després del veto del Tribunal Constitucional. El diputat, en definitiva, no vol ser el que queda més malparat i ni molt menys ser un “màrtir” de la causa. Especialment, perquè no creu que la seva carrera política hagi conclòs, a diferència de Mas, Ortega i Rigau (aquesta última encara és diputada).

Malgrat que el discurs oficial (i l'estratègia de defensa) segueixen sent gairebé idèntics, ja han aparegut fissures importants. La més significativa és la contradicció manifesta entre Homs i Mas a propòsit d'un suposat pacte de no-agressió ofert pel Govern de Mariano Rajoy abans del 9-N. Segons la declaració d'Homs davant del Suprem, el Govern va oferir a la Generalitat que “no faria res” si, després de la votació, Mas evitava “fer una compareixença pública”. O sigui, que no emprendria accions legals si, d'alguna manera, Mas es desentenia de la convocatòria, que va ser massiva.

Homs va detallar que el pacte es va oferir dos dies abans de la consulta i que el van rebutjar. “Si el Govern d'Espanya em proposava un tracte d'aquestes característiques, indigne, i òbviament no vam accedir-hi, vaja, m'estava dient sense dir-m'ho que jo no feia res que fos contrari a la llei”, va justificar en la seva compareixença. Dilluns, després de conèixer la pena d'inhabilitació a la qual s'enfronta, l'expresident ho va desmentir rotundament i va replicar que Rajoy no va oferir cap pacte. Com s'explica? Fonts del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) assenyalen que Homs “no es va prendre seriosament” la proposta i no la va arribar a parlar amb Mas. “Va ser un problema de comunicació”, subratllen aquestes fonts.