A la recerca del vinil desitjat

En una de les seves celebrades historietes Robert Crumb, empedreït col·leccionista de discos de pissarra i enemic acèrrim del cedé, s'autoconfessa, mentre besa una de les seves benvolgudes plaques. "És una malaltia, de debò. On acaba el hobby i on comença l'obsessió anal? Reconeixem-ho: és una conducta neuròtica!". Passejant ahir a la tarda per l'Estació del Nord barcelonina l'afirmació no se sostenia: o tenim molts neuròtics a la ciutat o aquesta vegada el bo d'en Crumb es va passar de frenada.

A les tres de la tarda es van obrir les portes de la 22 Fira Internacional del Disc a l'antic edifici ferroviari, i en pocs minuts el públic es va disseminar entre les taules dels 170 expositors. I va començar l'aventura. Ja que es tracta d'una aventura: la recerca del Sant Grial entre milers d'ofertes. Unes vegades es troba, unes altres cal conformar-se amb petits grials no tan sants. però és extrany trobar un aficionat que surti del recinte amb les mans buides.

Impossible calcular la quantitat de discos ofertada, però Joan Carles Vilella, fundador de la Fira, insisteix en apostar més per la qualitat que per la quantitat. "Volem que la gent que vingui trobi una mica de qualitat, no qualsevol cosa, i que els venedors siguin professionals". Aquest any, més de la meitat d'aquests venedors són estrangers, la majoria francesos però també hi ha holandesos, britànics, canadencs, alemanys i nord-americans. Michael, per exemple, ve de Florida i ja és un clàssic de la Fira en omplir els seus expositors amb elepés originals de rock dels seixanta i setanta, el més buscat. En el seu estand hi ha els discos probablement més cars: l'original del primer elepé de Velvet Underground and Nico (amb portada d'Andy Warhol i el famós adhesiu d'un plàtan groc) i un elepé promocional dels Who, tots dos a 200 euros.

Per descomptat que també poden trobar-se elepés a dos i tres euros i singles més barats, però colocats en un caòtic desordre que deu ser bastant atractiu per als col·leccionistes que s'apreten en aquestes parades a la recerca del desconegut.

L'aclaparadora presència de discos de vinil no és una sorpresa ja que en els últims anys s'ha vist com aquest suport renaixia de les seves cendres fins a alçar-se al primer pla. "Fa vuit anys la relació era d'un 90% a favor del cedé i ara ha canviat: el 90% són vinils", comenta Vilella, que opina que els compradors són ja gent entrada en anys que busca els mateixos discos dels quals es va desprendre amb l'arribada del cedé i joves que inicien la seva col·lecció. "El vinil sona millor i és més càlid com a objecte. A més està el ritual de treure'l de la funda, netejar-lo, posar-lo i donar-li la volta". Jaume, un exemple indiscutible d'aquesta ascensió, opina igual. Fa dos anys va deixar el seu treball de comptable i va obrir una petita tenda a Terrassa, que per l'èxit aconseguit ha hagut de traslladar a un local més ampli del centre de la ciutat.

Aquesta relació del 90% a favor del vinil, podria aplicar-se també al públic assistent: un 90% (o més) d'homes. Difícil trobar una dona rebuscant entre les cubetes.

Aquest any a la fira han reaparegut objectes que ja semblaven totalment oblidats com les maletes metàl·liques per portar discs: un expositor alemany les ofereix a 65 euros. També un holandès ha viatjat carregat de caixes de plàstic dur especials para guardar discos, el seu preu, uns 20 euros. En canvi ha disminuït molt l'oferta de llibres, figuretes, dvds i altres objectes de màrqueting rocker, només han sobreviscut les cerveses amb marques de grups de rock dur. La Fira mantindrà les seves portes obertes durant tot el cap de setmana (avui de 10 a 21 hores i demà diumenge de 10 a 19).