Les universitats públiques perden un de cada quatre docents en cinc cursos

Menys docents i més precaris. Aquest és el panorama laboral de les universitats públiques catalanes després de les retallades dels últims anys. Un informe de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU) revela que les facultats públiques han perdut gairebé un de cada quatre professors en els últims cinc cursos. A més, la temporalitat s’ha agreujat: a mesura que queia la plantilla estable, es disparaven els contractes temporals, un règim que ja afecta el 51% de la plantilla. Els experts alerten que la contractació de personal predoctoral i postdoctoral també s’ha convertit en anecdòtica.

Les plantilles actuals de les universitats públiques catalanes tenen poca cosa o res a veure amb les que poblaven les aules 10 anys enrere. Per començar, pel nombre global de professors: el personal docent i investigador s’ha reduït un 23% des del 2010, últim any en el qual es va registrar una tendència a l’alça. A més, el gruix de la plantilla ja no és funcionari. Aquest grup va passar de representar el 52% dels docents el 2005 a ser el 37% l’any passat.

Els contractes que s’han convertit “gairebé en testimonials”, en paraules dels autors de l’informe, són els del personal predoctoral i postdoctoral. Les incorporacions de personal ajudant “han desaparegut” segons l’estudi i la resta de contractes predoctorals “han patit fortes retallades”. “Algun any no s’han convocat o les convocatòries han estat pràcticament simbòliques”.

A les retallades que van començar a executar-se el 2011 s’hi va sumar la inestabilitat laboral dels contractes que es feien. Malgrat que la normativa exigeix que els contractes temporals no afectin més del 40% de la plantilla total, aquest règim contractual ja està implantat en més de la meitat dels docents.

Els autors de l’informe també fan seva una queixa recurrent de la Sindicatura de Comptes i assenyalen un “ús inadequat” de la figura del professor associat –un professional en exercici de la seva especialitat, que compagina un lloc de treball extern amb la docència a temps parcial–. En l’última dècada, la contractació de professor associat va pujar gairebé un 30% (el 2015 eren 7.161). “La contractació inadequada de professorat associat és una forma de precarització de les condicions laborals perquè es tracta de contractes a temps parcial, per la temporalitat dels contractes, per la falta de reconeixement de les tasques dutes a terme i també per les baixes retribucions aplicades”, constata l’informe.

Però la precarització dels docents universitaris no es queda només en el règim contractual. La butxaca dels professors també s’ha vist afectada. “En termes reals (descomptant la inflació), les retribucions han anat a la baixa des de fa 25 anys [...], de manera que es troben al nivell dels anys 80”, apunta l’estudi. Un catedràtic cobrava el 1988 entre 25.000 i 30.000 euros de mitjana, xifra que va augmentar el 1991 amb la reforma retributiva a l’alça fins a 40.000 euros i que se situa el 2015 a prop de 80.000 euros (el que equivaldria a uns 30.000 euros del 1988).