Tanquem tots els zoològics?

Al Pedro li és igual que passin un, dos o 14 nens per davant. Està ajagut al sol i el seu aspecte amb prou feines conserva traces del poderós rinoceront africà que va ser un dia. Sembla fart de tot i resignat a continuar així el que li quedi de vida. A uns metres, la Yoyo, la Susi i la Bully —tres elefantes ancianes— comparteixen un espai tancat de 1.600 metres quadrats i es balancegen de tant en tant sobre si mateixes, cosa que els experts denominen estereotípies, tics provocats per la vida en captivitat. La imatge es podria utilitzar per criticar la vida dels animals d'un zoo i la seva, sovint, trista aparença. Si n'expliquem la història, tanmateix, també serviria per col·locar-se al cantó oposat en el complex debat que recorre el món sobre el futur dels zoològics. Uns recintes que reben la visita de 700 milions de persones cada any (12 milions a Espanya), però el sentit dels quals i el benestar dels més de 3,5 milions d'animals a tot el món (segons dades del sistema de comptabilització Zims) que contenen es qüestiona cada vegada amb més freqüència.

Els zoològics del món acullen uns 3,5 milions d'animals i reben cada any 700 milions de visitants

La realitat és que les elefantes es balancegen així perquè van arribar al zoo procedents d'anys en un circ que les maltractava i les confinava en espais hiperreduïts. Igual que el rinoceront blanc, que a més té més de 40 anys. Cap d'aquests no es reproduirà. Reben cures durant el dia i, també, durant moltes nits en què els cuidadors es queden amb elles, explica passejant Pep Xarles, que fa més de 30 anys que atén els animals al Zoo de Barcelona. Com la resta de treballadors, li costa entendre que es pugui qüestionar la seva feina i la tasca del zoològic. Accepten, tanmateix, que aquests llocs, sorgits entre el segle XVIII i XIX, profundament lligats al colonialisme i al descobriment de nous mons, han de continuar evolucionant. La qüestió és cap a on.

Els 340 membres que formen l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) compleixen amb una normativa comuna i, teòricament, estan subjectes a uns objectius de conservació, recerca i pedagogia que els distingeixen d'un altre tipus de recintes d'aquesta mena. Però més enllà de les deficiències en les dimensions, les prestacions i la inversió, o de l'eradicació progressiva dels espectacles, hi ha també altres espais fora dels 1.300 registrats en associacions professionals al marge d'aquests controls i que organitzacions oficials com EAZA admeten que haurien de tancar. El més criticat a Espanya és el de Castellar de la Frontera, al qual les organitzacions de defensa animal acusen de criar i tractar els animals sense cap altre finalitat que augmentar les visites i els ingressos. Aquest diari ha provat de posar-se en contacte reiteradament amb aquesta empresa sense èxit. “No aporten absolutament res a la conservació. Permeten activitats perjudicials com tocar els animals. Això sí que és un circ. Fotos amb una serp, alimentar els animals... És martiritzar l'animal i té un impacte pedagògic nefast”, assenyala Alberto Díaz, portaveu d'Info Zoos, una plataforma que controla i promou l'evolució d'aquest tipus d'institucions.

En aquesta línia, grans experts com el primatòleg i especialista en conducta animal Frans de Waal distingeixen entre diferents tipus de zoològics, però no tenen cap dubte sobre la utilitat dels considerats “bons”. “Els que no compleixen els estàndards perquè són petits, tenen massa interacció amb el públic o fan poc esforç pedagògic s'han de tancar. Però els bons zoos tenen lloc a totes les ciutats. Apropen la naturalesa als nens i els eduquen sobre els animals exòtics molt millor que qualsevol vídeo. Fan que la gent sigui conscient del valor d'aquests animals, i pot ajudar en la conservació”, explica a través de correu electrònic. Però des de la perspectiva animalista continua sent insuficient. Amb tot, mentre les visites a Europa continuen creixent (segons la seva associació), la idea del tancament total dels zoològics ha desaparegut de l'agenda d'aquest tipus d'associacions, ja que creuen que el destí d'aquests animals encara seria més incert. Tot i que sí que continuen discrepant de la funció que tenen tal com estan constituïts avui dia.

Zoo XXI és un projecte coordinat per Leo Anselmi, patrocinat per diverses fundacions i l'associació Libera. En plena polèmica pel possible tancament del delfinari de Barcelona a causa de les escasses garanties de benestar que ofereix als cetacis, fa mesos que el grup dissenya un projecte per al zoo del futur i pretenen convertir-lo en una iniciativa ciutadana perquè es debati a l'Ajuntament de Barcelona. “Apostem per plans de conservació in situ [al lloc d'on procedeixen les espècies], crear un model de reproducció en aquests espais amb un hàbitat per protegir-les. I això com es finança? Plantegem que s'utilitzin les noves tecnologies per mostrar els plans de conservació que estem fent, que es filmi amb tecnologies envoltants, es narri pels biòlegs i es mostrin al zoo del futur”, assenyala Anselmi a propòsit de la substitució de l'experiència del contacte amb animals pel relat virtual que plantegen.

Des dels zoos recorden que hi ha més de 17.000 espècies en risc d'extinció i que la seva feina consisteix també a mantenir exemplars sans de cada una d'aquestes, afirma Jesús Fernández, president d'AIZA, l'associació ibèrica d'aquest sector. Tot i així, aquest veterinari de formació reconeix que els zoològics moderns continuaran evolucionant. La directora del Zoo de Barcelona, Carme Lanuza, assenyala la direcció: menys animals, menys espècies, més espai i un model més basat en la conservació i la pedagogia. Les estadístiques, en aquest sentit, són contradictòries i no acaben d'avalar ni els uns ni els altres.

Un informe sobre els zoos de la UE de la Born Free Foundation, una societat britànica dedicada a investigar la situació dels animals en captivitat, concloïa que només el 0,23% dels animals engabiats a Europa estan extingits a la natura, el 3,53% estan en greu perill d'extinció i el 6,28% en perill. Tanmateix, també hi ha zoològics modèlics com el de Gerald Durrell a l’illa de Jersey, on les estadístiques s'inverteixen fins al 90%. Aquesta institució manté projectes a 18 països i ha estat capaç de reintroduir moltes espècies, com la del tití lleó daurat, el colom rosa de Maurici, els ratpenats de Rodrigues, els ibis calbs del Marroc o criatures de la fauna local de Jersey.

Els animalistes renuncien al tancament total dels zoos, però volen transformar-los en recintes més pedagògics, científics i basats en la conservació in situ

Però la qüestió de fons és que per associacions d'aquest tipus, com FAADA, els zoos promouen una mercantilització dels animals i una certa mascotització de la vida salvatge que deforma el missatge pedagògic, assenyala la biòloga Andrea Torres. Posar noms a orques, goril·les o óssos panda, o anunciar-los al metro com a reclam turístic no contribueix a la idea de dotar de més pes científic aquestes institucions. La majoria d'aquestes (especialment les integrades per EAZA) ja no fan espectacles amb cetacis, però la qüestió s'enfoca principalment a eliminar la cria d'espècies que mai no es reintroduiran en el seu medi, a causa de les presumptes alteracions de conducta i lesions físiques i psicològiques que podria originar-los. Perquè al final, molt pocs zoològics són capaços de dur a terme programes in situ amb les espècies amenaçades o reintroduir-les al seu hàbitat natural (el Zoo de Barcelona només amb la gasela dama mohor).

Però més enllà de les irrefutables qüestions ètiques que planteja la vida en captivitat d'animals salvatges, els matisos obliguen a interrogar-se si cada exemplar criat o cuidat en un zoo pateix o té una vida pitjor que en el seu entorn natural. No hi ha dubte que hi ha espècies que s'adapten millor als zoos, com els primats babuïns, indiquen els experts. “No hi ha cap evidència que siguin menys feliços”, afirma De Waal. Però, i animals com els tigres, les orques o els elefants? Aquí la longevitat, afirma aquest científic, podria constituir una unitat de mesura. La majoria de primats viu més temps en captivitat que en llibertat, però en el cas de les orques i els elefants no està tan clar i hi ha estudis contradictoris. Al final, es desprèn d'aquests estudis, l'aportació científica i pedagògica del projecte és, de moment, l'única manera de mesurar-ne la conveniència