La justícia rectifica i deixa Falcones a un pas de judici per frau fiscal

L'església del mar ha donat a Ildefonso Falcones el millor i el pitjor de la seva carrera: un èxit editorial d’abast mundial i una ensopegada amb els tribunals a propòsit dels drets d’autor de la novel·la. Semblava que l’escriptor havia deixat enrere els seus problemes amb Hisenda i acaba de presentar la seva nova obra, Els hereus de la terra, continuació del seu best-seller per antonomàsia fundacional. Però la justícia també hi entén de segones parts. L’Audiència de Barcelona ha obligat a reobrir la causa contra Falcones, arxivada al febrer, i el deixa ara a un pas d’asseure’s al banc dels acusats per defraudar 1,4 milions al fisc.

En una resolució a la qual ha accedit EL PAÍS, el tribunal conclou que la jutgessa que va donar carpetada a l’assumpte no va motivar "suficientment" la seva decisió i veu "indicis objectius de criminalitat" contra Falcones i la seva dona, Carmen Rosich. La jutgessa de Barcelona haurà de reobrir la causa. Com que s’han practicat totes les proves, segons fonts judicials, haurà de tancar la instrucció i el cas es ventilarà en un judici. La Fiscalia acusa Falcones i la seva dona de tres delictes fiscals (2009, 2010 i 2011).

La pregunta clau del cas Falcones és: qui posseeix els drets d’autor de les seves obres? La tesi de l’Agència Tributària i de la Fiscalia és que l’escriptor i el seu germà, el fiscalista Rafael Falcones, van crear una estructura d’empreses en països d’escassa tributació (Irlanda, Xipre, República Dominicana) i "van simular" que aquestes societats posseïen els drets sobre obres com L'església del mar (sis milions d’exemplars venuts en 43 països des de la seva publicació, el 2006) o la també reeixida La mà de Fàtima. L’objectiu era ocultar al veritable beneficiari: Falcones.

El novembre del 2004, Falcones buscava editor per El bastaixo. El nom designava els estibadors que, a l’edat mitjana, van transportar pedres per construir la basílica de Santa Maria del Mar, títol inicial de L'església del mar. L’escriptor va cedir, per 3.000 euros, els drets d’autor a Bufete Falcones, el despatx del seu germà Rafael. L’endemà, el bufet va signar un contracte amb Random House, que es comprometia a publicar l’obra en deu mesos per 5.000 euros.

En les dates hi ha les cartes que l’advocat de Falcones, el penalista Emilio Zegrí, va saber jugar. Amb elles va aconseguir que la jutgessa de Barcelona arxivés la causa. El contracte es va signar "dos anys abans d’iniciar-se l’èxit editorial" de L'església del mar (a partir del Sant Jordi del 2006), la qual cosa "no concorda amb una maniobra intencionada per defraudar", recull la interlocutòria d’arxiu. Segons la defensa, des d’aquest moment, Falcones ja no va ser titular dels drets d’autor de les seves obres. Però la Fiscalia, i amb ella, ara, l’Audiència de Barcelona, rebutja de pla aquesta tesi: l’escriptor era el titular i havia d’haver inclòs en la seva declaració d’IRPF els beneficis obtinguts en aquest període, que van ascendir a 4,4 milions d’euros.

Les declaracions dels treballadors que van reformar la casa familiar i les dels responsables de la seva editorial, Random House, han acabat convencent els magistrats que el cas es mereix anar a judici.

La casa familiar

Mezzanine és una de les empreses que forma part d’aquesta estructura simulada. El 2011, va adquirir una casa a Tres Torres, un barri privilegiat de la ciutat i distant del Raval, escenari de les peripècies d’Els hereus de la terra. Mezzanine es nodria dels fons de Kurmon, l’empresa irlandesa que percebia els ingressos per l’explotació dels supervendes en ser, formalment, titular d’aquests drets. Després d’adquirir l’habitatge per 1,9 milions d’euros, Mezzanine va llogar la casa a Bufete Falcones. I el despatx, al seu torn, la va lliurar a Carmen Rosich com a "pagament en espècie" per la seva tasca al bufet. Però "els testimonis de les obres" executades a la casa "es refereixen sempre al matrimoni com a titular de l’habitatge" i eren les persones amb les quals "contactaven", assenyala la interlocutòria.

Random House edita les obres (en castellà i català) de Falcones i és l’agent literari de les edicions en llengua estrangera. En la inspecció d’Hisenda, el representant de l’editorial va sostenir que les negociacions eren "sempre amb l’autor" i el seu germà i en cap cas amb les empreses a l’estranger.

Pagaments per "compensar"

La investigació del frau fiscal la va possibilitar un moviment fet per Falcones i la seva dona. Al novembre del 2012, tots dos es van acollir a l’amnistia fiscal, que permetia declarar béns a l’estranger evitant interessos o recàrrecs. Van aflorar 390.230 euros que tenien dipositats al Banc Spirito Santo de Miami. La persona que llavors representava Falcones davant Hisenda va dir, segons fonts judicials, que probablement aquests diners procedien dels ingressos per drets d’autor.

Però si els drets d’autor estaven en mans d’empreses, com és possible que Falcones declarés tals quantitats?, es va preguntar l’Agència Tributària, que va estirar del fil. A la seva declaració com a imputat, l’escriptor va matisar després que els diners eren, en realitat, una "compensació" del seu germà perquè Bufete Falcones (i més tard, la xarxa d’empreses a l’estranger, també controlades per ell) s’havia quedat els drets sobre les seves novel·les. En la mateixa línia Rafael Falcones es va expressar davant la jutgessa: se "sentia malament" perquè el seu germà generava diners escrivint i per això ell li "compensava". L’autor es va mostrar conforme amb la situació.