Homs sobre el 9-N: “És un judici polític. La sentència ja està dictada”

Más información

Homs acusa el Govern d’haver organitzat un “GAL polític” contra Catalunya

El Suprem investigarà Homs per la consulta del 9-N

L’exconseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya i portaveu del Partit Demòcrata Català al Congrés, Francesc Homs, ha declarat avui al Tribunal Suprem durant gairebé dues hores com a investigat per la celebració de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, suspesa pel Tribunal Constitucional. Homs només ha volgut respondre a les preguntes del jutge i del seu advocat, però no del fiscal, segons han assenyalat fonts de la defensa d’Homs, que han afirmat també que l’exconseller ha criticat l’actuació de la fiscalia en aquest cas. El diputat, segons aquestes fonts, ha negat davant el jutge haver desobeït el Tribunal Constitucional perquè, assegura, la resolució del tribunal “no estava ben concretada” i la consulta era “imparable”, al marge de l’actuació d’Homs.

L’exconseller català ha marxat del Suprem passades les 13.00 hores sense fer declaracions. Des de la seu de l’alt tribunal s’ha dirigit a la delegació de la Generalitat a Madrid, Blanquerna, al carrer Alcalá. Allà ha ofert una roda de premsa per explicar la seva compareixença davant del jutge. Homs, que ha començat la roda de premsa parlant en català, assegura que ha ratificat al Suprem tot el que ja va declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), entre altres coses, que el procés judicial obert després del 9-N “és polític i no jurídic. La sentència ja està dictada”. “Tenim la impressió que les institucions espanyoles han actuat de manera arbitrària i seguint la voluntat del Partit Popular”, ha afegit.

L’exconseller de Presidència ha criticat l’actuació de la fiscalia que, en la seva opinió, “actua a voluntat del PP” i ha recordat que la junta de fiscals de Catalunya no va veure delicte en el 9-N. El fiscal del Suprem ha demanat, no obstant això, que s’imputi Homs per delictes de prevaricació, malversació i desobediència, els mateixos que el fiscal del TSJC va veure en el cas d’Artur Mas, encara que posteriorment ha eliminat el delicte de malversació.

El diputat català s’ha mostrat satisfet amb la seva declaració. “He tingut l’oportunitat d’explicar que la decisió que va prendre el Govern se circumscrivia a seguir el mandat del poble de Catalunya”, ha dit. “Actuem sempre d’acord al mandat del Parlament i amb un marc legal compromès a facilitar la participació ciutadana i la llibertat d’expressió i ideologia”.

Homs ha advertit que políticament la Generalitat no acatarà “les decisions que es prenguin en el marc jurídic”. “Tinc la sensació que volen tombar a algú per acabar amb el procés, però no s’adonen que som molts i que passa tot el contrari”. “Quan veig les posicions coincidents entre la fiscalia i els jutges instructors veig que això està molt cuinat”, ha afirmat.

El jutge, segons ha explicat l’exconseller català, l’ha interpel·lat per la carta que va enviar a una empresa vinculada a la preparació de la consulta a la qual va instar a seguir endavant amb la seva feina després que el Constitucional ja hagués vetat la votació. “Sí que la vaig signar. Sento que vaig fer el que tocava” ha dit. “No devia estar tan equivocat quan vaig signar la carta i la junta de fiscals no hi va veure delicte. Després van canviar de criteri per principi jeràrquic i per implicació de la fiscalia”, ha sostingut. “L’ànim de les institucions espanyoles no era plantejar un conflicte de competències, sinó avortar el 9-N”.

El diputat català ha insistit a carregar contra la fiscalia per “servir” els interessos del PP. “Penso que en termes generals la fiscalia actua correctament, però em sembla que en la qüestió catalana no ho fa així, sinó al servei dels interessos partidistes del PP”, ha assenyalat Homs, que ha arribat a qualificar la fiscalia de “braç armat” del PP.

L’exconseller s’ha queixat també de com se li va notificar la seva compareixença d’aquest dilluns. “Vaig rebre una citació molt anòmala en la mesura en què es procediria a la meva detenció si no compareixia avui”, s’ha queixat Homs. “Com que sóc una persona aforada no puc ser detingut tret que es cometi un delicte flagrant. I ho dic sent una persona que creu que s’ha d’acabar amb els aforaments”.

Homs ha arribat a la seu de l’alt tribunal a les 10.50 acompanyat d’una nodrida comitiva de mig centenar de polítics independentistes catalans, entre ells l’expresident de la Generalitat Artur Mas. L’expresident ha titllat d’insòlita la compareixença i ha declarat: “Aquí no està en joc la independència de Catalunya, aquí està en joc la democràcia mateixa”. A més de l’expresident, han donat suport a Homs la vicepresidenta del partit, Neus Munté; la coordinadora general, Marta Pascal; exconsellers com Irene Rigau, Santi Vila, Meritxell Borràs, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, o l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias. Cap portava l’estelada i s’han limitat a acompanyar l’entrada del seu company a l’alt tribunal amb un aplaudiment.

Homs declara en l’alt tribunal davant una gran expectació després que aquest remetés la citació de l’11 de juliol al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ho fa en qualitat d’investigat per la consulta independentista, per la qual se l’acusa de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics. Dissabte passat va avançar que avui acudia a declarar “en nom del conjunt de Catalunya”.

Per acompanyar Homs també han acudit al Suprem representants d’altres partits que defensen el dret de Catalunya a consultar els seus ciutadans sobre la independència, com Esquerra, PNV i Podem. El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ha justificat la seva presència per “donar suport al diputat Homs en una situació que deixa en molt mal lloc aquesta democràcia low cost”, en referència a Espanya. “Desgraciadament l’Estat espanyol ha optat per la repressió i la violència judicial [...]. Són estúpids”, ha dit Tardà. Juntament amb ell hi ha assistit també el portaveu d’ERC al Senat, el jutge suspès per participar en un esborrany de la Constitució catalana, Santiago Vidal.