Els colors de la Diada

La Diada, a més del seu ressò internacional, té avui el seguiment a la premsa catalana i de la resta de l’Estat. Moltes visions i diferents. Una Diada de molts colors.

El Punt Avui titula a la portada amb un “Punt i a part” i a l’editorial diu que “a Catalunya, l'esperen temps difícils. És gairebé segur que el Govern espanyol intentarà donar un escarment als polítics que més s'han significat en favor de la democràcia. (...) L'Onze de Setembre no pot ser un foc d'encenalls. El poble de Catalunya haurà de mostrar-se digne d'unes persones que no dubten a arriscar-se pel futur de tots, i fer-los costat. A tota hora”.

L'Ara obre amb un “Unitat i urnes” i l’editorial considera que les forces polítiques espanyoles “han d’assumir que aquest moviment no és un suflé ni un episodi efímer”. La directora del diari, Esther Vera, escriu que hi ha dos desafiaments: que la transversalitat de l’independentisme sigui tan majoritària com sigui possible i que s’expressi a les urnes amb plenes garanties.

“Impacients”, titula El Periódico, que contempla una Diada més plural i menys multitudinària. A l’editorial adverteix que la via unilateral no porta enlloc i que la república catalana no està al caure. “Almenys la meitat de Catalunya no comparteix aquestes proclames i la unitat no pot concernir només els ja convençuts”.

La Vanguardia destaca en portada que Puigdemont demanarà un referèndum al Govern espanyol i qualifica la Diada d’espectacular. A l’editorial subratlla que Catalunya no és monolítica, tampoc no ho és dins de l’independentisme, com demostra l’acte de Podem, la CUP i ERC a Sant Boi de Llobregat. “Hi ha senyals de cansament a totes les parts i això també ens indica que les estratègies de xoc frontal estan arribant a un límit. No hi ha majoria social a Catalunya per al rupturisme unilateral (…) i no hi ha majoria política a Espanya per a un Govern numantí”. Francesc-Marc Álvaro defensa que la victòria independentista del 27-S va ser massa curta. “Les manifestacions ens diuen, una altra vegada, que l’interruptor democràtic d’aquest procés no està apagat, com alguns vaticinen. La gent no falla. Però els líders –amb Puigdemont al capdavant– estan obligats a repensar amb intel·ligència com arribar a la meta”.

L'Abc, amb una imatge de Puigdemont amb la Coronela, titula: “La farsa de Puigdemont: independència per a Catalunya d'aquí a un any”. I a l’editorial considera que el problema no és la Constitució o el finançament. El problema és que “Catalunya ha caigut en mans d’una classe política irresponsable i antidemocràtica”. Al mateix diari, Ignacio Camacho veu els catalans atrapats en una ficció. “Se’ls veu molt contents. Potser convençuts de la immediatesa d’aquesta albada llibertadora on seran més feliços, més sans, més cultes i més rics. Angelets”.

La Razón encapçala el diari amb un “Puigdemont demanant un referèndum pactat en una Diada que es desinfla”. A l’editorial critica la presència d’autoritats catalanes a les concentracions, en una mostra de “desafecció institucional”. “Puigdemont converteix la Diada en un selfie independentista”, diu El Mundo que a l’editorial parla d’un “cansament popular” que ha convertit les manifestacions d’ahir en una mena de selfie sobiranista sense més pretensions que un suposat lluïment de l’independentisme. Javier Blánquez titula el seu article “Prou de diades cursis”.

La premsa local de les poblacions on es van celebrar concentracions també reflecteix la notícia a la seva ciutat. El 9 Nou escriu que “milers d’osonecs i ripollesos van omplir els carrers de Berga” en una altra Diada massiva. Diari de Girona parla de “batec multitudinari”. El Segre obre amb un “Lleida encén la Diada” i el Diari de Tarragona qualifica de “ple històric” la concentració.

A la ràdio, Mònica Terribas destaca que qui dubtava de la capacitat d’aquest país per reclamar per sisena vegada de manera massiva el dret d’autodeterminació “s’ha equivocat”. La periodista es pregunta com s’han d’aconseguir les peticions a la classe política que fa el poble. Resposta: “Comptant-nos d’una vegada”. A RAC1, Jordi Basté descriu com una família immigrant d’Extremadura està farta de la incomprensió sobre Catalunya que viu quan torna al seu poble. Pepa Bueno, a Cadena Ser, considera que, tot i la fatiga, el malestar amb l’actual relació amb Espanya segueix i veu un PP amb els braços plegats davant de les demandes dels catalans i dels desafiaments dels dirigents sobiranistes, un partit que deriva als jutges el seu treball polític. A Onda Cero, Carlos Alsina, veu una Diada patrimonialitzada per l’independentisme sense que els partits que no ho són hagin estat capaços de replicar a “aquesta apropiació real de símbols que signifiquen una altra cosa”. També descriu una Ada Colau intentant trencar Junts pel Sí i atraure ERC a reprendre la bandera del dret a decidir. Mentrestant, conclou, quatre anys després de la Diada del 2012, “Catalunya segueix formant part d’Espanya”.

Al món digital, José Antich (El Nacional) descriu com, malgrat tot, “l'independentisme, lluint les seves ferides, en ocasions fraternals, ha sortit al carrer unit. Amb un cert orgull davant de tant pessimisme latent per la falta d'unitat”. A Vilaweb, Vicent Partal defensa que la gent no ha fallat. Ara no han de fallar els polítics, diu. “Per això aquestes setmanes que vénen volem objectius clars i comprensibles, que incloguen la proclamació de la República Catalana, sense subterfugis. I volem terminis raonables per a obtenir-ne els resultats”. “El setembre del 2017 s’ha d’haver superat el marc legal espanyol i s’ha d’haver proclamat la independència”. A Nació Digital, Ferran Casas defensa que “la sortida ha de ser unilateral i això genera debat en un altre actor del procés, l’aritmèticament necessari pol de l’esquerra alternativa que lidera Ada Colau i que viu entre un sobiranisme tímid i l’ànim de reformar Espanya. “Una Espanya instal·lada en el bloqueig polític i on la dreta i la seva negativa a negociar un nou estatus per Catalunya segueix sent majoritària”.

A El Plural, Miquel Giménez, veu el procés com una ratera per als ciutadans catalans. Pronostica que l’any vinent tornarem a viure una Diada on es dirà que és la darrera que es fa sense independència. “És una obra de teatre ensopidíssima”, que té el seu públic. A Libertad Digital, Luis Herrero denuncia que Podem s’ha tret la màscara i s’ha fet independentista. “Podem ja forma el nou trio de la benzina de la política catalana”. Antón Losada (Eldiario.es) veu uns i altres fent-se trampes a l’hora de sumar vots. “La realitat és que tots estan desconnectats de la realitat i prefereixen seguir així, abans que assumir el risc i el cost de cercar una sortida política que pugui tenir el suport d’una majoria raonable”. Aquest és el principal problema, conclou.