Els Estats Units afronten dividits la guerra sense fi

“Una Amèrica més segura, més forta, més sàvia”. Aquest era el desig per al futur expressat en l'informe de la comissió oficial per investigar els atemptats, publicat el 2004. La mort de gairebé tres mil persones, en un context de descoordinació dels serveis d'intel·ligència i les deficients mesures de seguretat, havia de servir de lliçó. Un mai més.

“Sens dubte estem més segurs que abans de l'11-S. Vam fer molts canvis i ens vam gastar molts diners”, diu, en una entrevista telefònica, Philip Zelikow, director executiu de la comissió de l'11-S, exassessor de la secretària d'Estat Condoleezza Rice i historiador a la Universitat de Virgínia. “Això no vol dir que hàgim de ser complaents”.

I els EUA són un país “més fort”, com volien els autors de l'informe? “El nostre poder militar segueix sent enorme. La capacitat de projectar el nostre poder és més gran que llavors”, respon. “Érem forts i som forts, però ara la nostra força s'aplica més a aquest problema que fa 15 anys”.

Zelikow no compra la idea del declivi de la superpotència, suposadament accelerat per l'11-S i els errors posteriors, com la invasió de l'Iraq. “Sóc prou gran per haver viscut diverses fases en les quals la gent deia que Amèrica estava en declivi”, diu. “No hi ha cap país gran al món amb el qual volgués canviar-me. Preferiria tenir l'economia xinesa abans que la nostra? No”.

Zelikow també creu que els EUA —i Europa— són “més savis” que fa 15 anys davant del terrorisme. Això no vol dir que tots els nord-americans ho siguin. Fa 15 anys el republicà George W. Bush va visitar el centre islàmic de Washington per dir que l'islam no era l'enemic. “L'islam és pau”, va dir. Ara Trump, el candidat del seu partit a la Casa Blanca, vol impedir l'entrada de musulmans als EUA i estigmatitza col·lectivament els fidels d'aquesta religió. Milions de votants el segueixen. Als EUA i a Europa, el fantasma de la guerra de civilitzacions es torna a agitar.

“Sempre hi haurà demagogs que intentin aprofitar-se de les pors i ansietats”, lamenta Zelikow. En el seu missatge setmanal a la nació, el president Barack Obama va fer una crida ahir als seus conciutadans a no caure en la por. “Davant del terrorisme”, va dir, “importa com responem. No podem cedir davant dels qui ens volen dividir”.

La fractura provocada pel terrorisme després de l'11-S és doble: entre els musulmans —els més colpejats pels atemptats— i a Europa i els EUA.

"Una mirada atenta als principals escenaris del terrorisme gihadista i als seus blancs més habituals revela que és molt més l'expressió d'antagonismes existents dins del mateix món islàmic que no pas un conflicte de civilitzacions”, diu en un correu electrònic Fernando Reinares, director del programa sobre terrorisme global al Reial Institut Elcano, fellow global al Wilson Center i catedràtic adjunt a la Universitat de Georgetown. “No obstant això, el terrorisme gihadista pot acabar fracturant greument les societats occidentals i provocar divisions entre la població musulmana i la resta de la població”.

El terrorisme ha estès els seus tentacles en els últims 15 anys. “Des de l'11-S, el fenomen terrorista ha multiplicat per més de vuit el nombre anual d'atemptats i ha estès geogràficament els seus principals focus d'amenaça”, explica Reinares. “Al mateix temps, els seus actors configuren un entramat cada vegada més polimorf i complex, fins al punt que Al-Qaida i la que va ser una de les seves branques territorials i avui es coneix com a Estat Islàmic rivalitzen entre si per l'hegemonia del gihadisme global.”

La sobrereacció dels EUA a l'11-S i les fallides primaveres àrabs han alimentat aquests grups. Les organitzacions del terroristes, sosté Reinares, “s'han beneficiat de dues oportunitats veritablement excepcionals per desenvolupar amb èxit les seves estratègies de mobilització: primer la guerra de l'Iraq, especialment entre el 2004 i el 2008, i més tard els conflictes al món àrab a partir del 2011.”

Scott Stewart, vicepresident de l'empresa d'anàlisi geoestratègic Stratfor i antic investigador antiterrorista al Departament d'Estat, subratlla les mutacions del terrorisme gihadista. “El que va passar després dels atemptats de l'11-S és que els EUA i els seus aliats es van centrar molt en el nucli d'Al-Qaida i en uns anys van ser capaços d'afeblir l'organització i la seva capacitat per repetir aquest tipus d'atacs espectaculars”, diu per telèfon. Els nous terroristes semblen menys professionals, menys sofisticats que els que van organitzar i van perpetrar els complexos atacs de l'11-S, amb un mètode innovador —transformar avions en míssils— que gairebé ningú esperava.

Quina innovació es deu estar gestant ara? “Francament, hi ha diverses coses que em preocupen, però no cal parlar-ne a la premsa. No vull donar idees. Hi ha parts de la infraestructura nacional als EUA i altres països que es podrien fer servir contra la pròpia nació com a arma, de manera semblant a com es van utilitzar els avions com a arma”, diu Stewart. “La meva preocupació és que l'atenció se centri en aquesta amenaça baixa i es perdin de vista atacs més imaginatius i destructius”.

També Zelikow, el director executiu de la comissió de l'11-S, és reticent a especular sobre com seria un nou 11-S als EUA. “Mai tindrem una prevenció del 100%”, diu. “Hem tingut sort que no ens hagin atacat com a París o Madrid. I podria passar”.

A la pregunta de si, en imaginar atacs futurs, té en ment la possibilitat de ciberatemptats terroristes, Zelikow respon: “Sí, una mica, però també altres perills i un altre tipus d'armes. I ho deixaré aquí”.