Poesia i especulació filosòfica

Els llibres de poesia de Jordi Ibáñez Fanés (Barcelona, 1962) són tota una altra cosa, i no solament perquè l’extensió és més gran de l’habitual. A Nou homenatges i altres problemes (2000) passava comptes amb la tradició poètica rebuda, i a La porta del darrere(2005) feia retrocedir les fronteres del que es considera digne de merèixer un poema. En aquest, el tercer, se situa en un terreny on conviuen l’evocació biogràfica i l’especulació filosòfica. Hi parla una veu que explora records, exposa interrogants i es dispersa a la recerca d’un coneixement més gran de la pròpia identitat.

El títol fa referència explícita al seient buit que resta a la dreta del rei Artur, a la taula rodona, reservat al cavaller que hagués trobat el sant grial; qui s’hi asseia sense haver-ho aconseguit, obtenia la condemnació eterna. En diversos episodis, a semblança d’un relat èpic, va presentant proves i dificultats que ha de superar l’individu per arribar al lloc que li pertoca en la vida; els patiments que comporta al nen l’aprenentatge de les regles del joc que estableixen els adults; el conflicte entre les aspiracions i la realitat, i, inevitablement, la pregunta mai no resolta sobre el sentit de l’existència. La conclusió, si és que n’hi ha cap, està enunciada en les primeres planes: “L’art de viure vol, exigeix, que gosis seure al siège périlleux”.

La simbologia, que ni de bon tros està centrada en la matèria de Bretanya, és múltiple i variada, amb l’aparició d’autors i personatges ficticis, amb citacions intercalades —algunes de distorsionades, com ara: “un coup de foudre n’abolira jamais la mort”— i amb un tractament de l’anècdota que assoleix una dimensió fantàstica; per exemple, quan un xofer d’autobús es transforma en el barquer Caront —el que porta els morts a l’altra vida, en la mitologia grega— i alhora presenta una semblança amb Jacques Derrida, l’aparició del qual ja insinua alguna cosa sobre la dificultat de trobar un sentit clar a tot plegat, que potser no és sinó “una questa del grial sense grial”.

El relat, més que avançar, fa voltes acumulant experiències, com si de l’esforç de compondre el discurs que les fa reviure, ple d’interrogants, n’hagués de sortir alguna explicació. Malgrat el maneig continu de conceptes abstractes, el to és col·loquial, potser massa, sobretot en la veu que a vegades fa de contrapunt al narrador interpel·lant-lo, fins i tot ridiculitzant-lo —una representació irònica del lector de poesia, perplex davant una embullada història que el sobrepassa—; però l’espontaneïtat és només aparent, el resultat d’una composició molt treballada. Excepte un dels cinc capítols que és en prosa, la resta és més aviat en vers —hi ha molts versos perfectes, alguns versos coixos i algunes línies que ni ho pretenen—; la puntuació en alguns moments es relaxa i la sintaxi és sovint torturada, obligant a la relectura. El llibre comença amb un “¿Com ho diràs?”, i certament, això dóna el to general de la recerca: “Per què cantem? (…) Per dir precisament el que de cap manera no diríem mai”. La gran virtut del llibre és reflectir el batibull desconcertant d’experiències amb què la vida posa a prova l’individu i abocar-lo al seu probable sense sentit, no sense que aparegui la idea que tot està connectat, perquè també “vas pensar en Déu, en què vol dir Déu o pensar Déu o dir adéu”.

'UN LLOC PERILLÓS'

Jordi Ibáñez Fanés

Tusquets

144 pàg. 15 euros / @ 9.99 euros