Un any després més de 400 ‘Aylan’ han mort ofegats al Mediterrani

“Tothom volia fer alguna cosa. La foto del meu fill mort va commoure el món, però la gent segueix morint i ningú fa res”, denuncia el pare d'Aylan Kurdi, el nen sirià de tres anys que va morir fa un any a la costa de Turquia, al diari alemany Bild. Aquest home, que també va perdre la seva dona i el seu altre fill, de cinc anys, considera que la tràgica fotografia gairebé no ha fet canviar res. “L'horror a Síria s'ha d'acabar”, emfatitza. Un any després, almenys 423 menors han mort ofegats al Mediterrani intentant arribar a Europa, segons Save The Children.

Més d'un milió de refugiats van arribar a Europa l'any passat i al voltant de 283.000 aquest 2016. La Unió Europea va abordar aquesta crisi establint quotes de reallotjament entre els 28 països. Espanya es va comprometre a rebre 17.000 refugiats i fins al 24 d'agost n'han arribat 474, segons el Ministeri de l'Interior. L'abril passat només n'havien arribat 18. La UE va fer un pas més i va signar amb Turquia un polèmic acord per retornar les persones que arribessin per mar il·legalment, inclosos els sirians. Aquesta setmana han arribat almenys 460 refugiats des d'Ankara a les illes gregues. Nuria Casadó, voluntària als camps de Lesbos i directora d'alguns esdeveniments d'homenatge a l'Aylan a Espanya, mira enrere i afirma que està convençuda que el millor que ha deixat aquesta crisi és la resposta de la ciutadania. “Molts voluntaris es van activar i van néixer moltes ONG, petites i independents, per ajudar sobre el terreny”, explica.

A la foto de WhatsApp de Casadó, una dona vestida de negre amb mocador al cap del mateix color, sosté un nadó amb els braços. Al seu costat, un home tapat amb caputxa i amb roba d'abric sosté una altra menor. Casadó, al centre de la imatge, abraça la família de quatre membres que acabava de baixar d'un bot de plàstic a l'illa de Lesbos (Grècia). “La més petita es diu Noor. Eren les deu del matí un dia del febrer passat i trepitjaven terra després de passar la nit enmig del mar”, explica aquesta voluntària de 42 anys. “Feia fred. Venien xops, amb nens, però estaven contents perquè ja no hi havia bombes”. Explica la seva experiència amb el desànim d'algú que pensa que la societat ja s'ha fet immune a aquest tipus d'escenes cruels.

Aquest divendres, 20 ONG s'uneixen per recordar l'Aylan i els 57.000 refugiats que es troben en camps de refugiats a Grècia. Des de Sevilla, Barcelona, Saragossa, Sant Sebastià i Castro Urdiales connectaran per videotrucada amb els camps de refugiats. “És una manera que sentin que no estan sols perquè això és el que molts senten”. També llançaran 14 globus, pel mateix article de la Declaració dels Drets Humans: “En cas de persecució, tota persona té dret a demanar asil, i a gaudir-ne, a qualsevol país”.

Ossama Abdul Mohsen ho ha aconseguit. És el refugiat sirià a qui una periodista hongaresa li va fer la traveta i va caure a terra. Aquestes imatges, a la frontera d'Hongria, també van donar la volta al món. És el pare del Mohammed, de 17 anys, i del Saïd, de 8. La guerra de Síria els va empènyer a fugir cap a Turquia i d'allà a Europa. El primer va ser el Mohammed, que va travessar el mar fins a arribar a Itàlia sense ser major d'edat. El Saïd va viatjar després amb el seu pare fins a arribar a Getafe (Madrid), on viuen ara. “El que més em pregunten és quan vindrà la seva mare”, explica Mohsen a EL PAÍS per telèfon des de casa seva, al municipi madrileny. Ella i els seus altres dos germans són a Turquia, a l'espera d'uns documents que aconsegueixin reunir-los de nou.

Segons Save the Children, el nombre de nens migrants i refugiats que arriben a Europa representa el 40% de les persones que creuen el Mediterrani. L'acord entre la UE i Turquia no ha frenat les arribades a Grècia, la qual cosa està provocant que centenars de nens visquin apilats en camps, patint escassetat d'aigua i de serveis bàsics.

Un vídeo de CEAR (Comissió Española de Ayuda a el Refugiado) amb la col·laboració de Joan Manuel Serrat. El cantant afirma que el Mediterráneo d'ara "on les gents es deixen la vida" queda molt lluny del que va inspirar la seva cançó.